Benvolguts,
Vegeu com la policia espanyola està conxorxada amb els poders
legislatius, executius i judicials, a part del poder monàrquico-bananero (pobre
Montesquieu!) i per tant ni saben com posar-s’hi per acusar els seus angelets
amb porres perquè al cap i a la fi la responsabilitat és dels poders de l’estat,
dels poders del règim del 78 amb una Consti feta amb el cul i que només afavoreix
el poder...
Vegem aquest
lliurament del serial o sidral de l’1-O:
Editorial
Vicent Partal
[Sempre dic el que
pense i n'assumisc les conseqüències]
Els policies del Primer d’Octubre,
haurien de ser els jutjats
«A l'estat espanyol és tan impensable, això, que ni els qui hem estat
víctimes de la brutalitat no ho reclamem»
Per: Vicent Partal
A voltes cal que des de fora ens recorden obvietats. Ahir Human
Rights Watch, en l’anàlisi anual que fa sobre
l’estat dels drets humans al món, va exclamar-se que cap policia dels que varen
intervenir en l’operatiu no haja estat condemnat per haver exercit un ús
excessiu de la força. Ni condemnats, ni jutjats, no han estat, encara que
semble increïble.
Human Rights Watch no és
una organització qualsevol. Nascuda el 1978,
arran dels acord d’Hèlsinki entre la Unió Soviètica i els Estats Units, aquesta
organització vigila i controla –d’ací en ve el nom– l’estat dels drets humans
arreu del món. I publica cada any un anuari de referència sobre l’actuació dels
governs en aquest terreny, un anuari en què s’ha inclòs la crítica al govern
espanyol per no haver perseguit judicialment els excessos de la policia. El 1997 va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau per la campanya
mundial en favor de la prohibició de les mines antipersones que l’organització
codirigia.
A voltes cal que des
de fora ens recorden obvietats. I aquesta vegada ho ha fet Human Rights Watch. Cal que passe això perquè estem tan aclaparats
per la repressió que no pensem que aquells que han de ser investigats, aquells
que haurien de ser investigats, són els causants de la violència real del
Primer d’Octubre. I ni la ficció jurídica ni les manipulacions no poden amagar
els vídeos i els testimonis de la gravíssima actuació de la policia espanyola,
aquell dia i els dies immediatament anteriors i posteriors.
A voltes cal que des de
fora ens recorden obvietats. Human
Rights Watch ho ha fet ara, però abans ho havia fet també Aamer Anwar, l’advocat escocès de Clara
Ponsatí, que hi ha insistit unes quantes vegades. I tenen raó. Del policia que
es va extralimitar en les seues funcions fins a Enric Millo o Mariano Rajoy,
els qui haurien d’encarar un judici per aquells fets no són en cap cas els
dirigents independentistes, sinó els responsables d’aquell atac indiscriminat i
ferotge contra els ciutadans que tan sols volien votar.
Acostumats al règim
espanyol com estem, ens sembla gairebé impossible que un tribunal nacional
condemne la policia per la violència exercida contra uns manifestants. Però
això no és així i convé recordar-ho. A Dinamarca,
per exemple, una sentència basada en la Convenció
Europea dels Drets Humans van condemnar severament els responsables de la
policia que havien dirigit i ordenat l’actuació violenta contra els
manifestants que protestaven durant la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, a Copenhaguen.
A Irlanda el codi penal i la llei
d’emigració defineixen amb detall quan és delicte una actuació desproporcionada
de la policia. Als Països Baixos la
mort de Mitch Henriquez en una acció policíaca va desfermar una dura reacció
dels tribunals. A
Eslovènia el 2003 tot el cos de policia del país va ser condemnat pels
tribunals a seguir un curs especial per a aprendre a resistir-se a l’ús de la
violència contra els manifestants. Al Regne Unit
els responsables de la policia de Bedfordshire van ser condemnats i expulsats del
cos perquè havien fet befa d’un detingut…
No és estrany que els tribunals d’una democràcia condemnen
la pròpia policia per la seua brutalitat. Si de cas és estrany, i significatiu,
que a l’estat espanyol siga tan impensable de fer-ho que ni els qui n’hem estat
víctimes hi pensem. I per això, a voltes, cal que des de fora ens recorden
obvietats.
Vicent Partal
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada