Benvolguts,
Vegeu l'article:
Que no afluixa
Jordi Galves
Barcelona. Divendres, 4 de gener de 2019
Quim
Torra no afluixa. Qui segons algunes persones molt
espavilades havia de ser l’enterramorts de l’independentisme no capitula i demana
al poble de Catalunya que es prepari per a l’any de la llibertat que ja s’acosta.
Durant
el missatge de Cap d’Any el president de la Generalitat va deixar dita
clarament la seva voluntat de mantenir la unilateralitat de l’independentisme i
de continuar protagonitzant la iniciativa política. Déu n’hi do per a un dirigent que, segons
els seus detractors, no fa res ni pot fer res, Déu n’hi do els efectes demolidors
de la seva estratègia de resistència numantina. Déu n’hi do el que
està aconseguint aquest polític no professional, passerell, abandonat pel
PDeCat i per ERC, amb la decisió de no afluixar, de no votar els pressupostos de Pedro Sánchez, de no
renunciar a tirar pel dret amb el dret de Catalunya a la independència. Quim Torra no claudica, no es mou però diu
que es mourà en ocasió del judici contra els presos polítics, per capitanejar
la revolta contra la injustícia i per fer caure els murs de l’opressió. La Revolta dels Catalans, encara Revolta dels Somriures però ara ja amb
el llavi ben inflat, es manté més fresca i descansada que l’espanyolisme,
esdevé temible per als seus enemics perquè compta amb la institució de la
presidència. Ja no tenim un president com Artur Mas que va dir que s’havia acabat
de fer la puta i la Ramoneta precisament per continuar fent la maturranga. Per això tots
els que són en l'operació del neoautonomisme es mostren tan agressius contra
Torra. De Vox a la CUP, tothom contra Torra. Tothom sap que els partits
polítics i els seus gestors accidentals cada cop estan més desacreditats i
tenen menor capacitat representativa de la voluntat popular. Els representants
del poble són els diputats electes, no pas els partits polítics i avui, de la
mateixa manera que es pot destituir un president, també es pot marginar perfectament
la direcció fàctica dels partits polítics.
El seu poder fàctic. Cada vegada els electors se senten més allunyats de
la vella política dels partits i més entusiastes de la política dels dirigents
avalats per l'opinió pública i no per gestories d’interessos espuris. Qui digui
que això és populisme o cesarisme és que no sap que estem vivint la revolució
d’internet. O que fa veure que no recorda el saturat grau de cesarisme i de
populisme de Jordi Pujol, de Felipe González o d’alguns dirigents independentistes
del passat. Quan
la democràcia interna de tots els partits polítics és una farsa, ¿quina
democràcia adulterada tenim en realitat i, realment, per a qui o què treballen els
partits polítics desvinculats del mandat popular? La majoria de la població el
21 de desembre va votar independència no jocs florals.
Després de poc més d’un any de paràlisi del
procés independentista i de continuades picabaralles entre els polítics —que
són o es fan passar per independentistes— el cert és que les intencions de vot a
favor de la independència són, segons diverses enquestes, del 60 % de tots els
catalans i catalanes amb dret a sufragi. Podrien ser més i tot. Per això
estan tan nerviosos i per això estan tan agressius en contra de Torra. Perquè
encara que el president Sánchez prometi una pluja de milions per a Catalunya i
que Miquel Iceta balli, com Salomé, la dansa dels set vels això ja no s’ho empassa
ningú. Per
això Pablo Casado acaba
de dir que s’ha de deposar el legítim Govern de la Generalitat, substituir-lo
per un altre d’espanyolista i prendre el control dels Mossos i de les presons. Per això l’espanyolisme està cada cop més alterat
i va imaginar-se coses que no existeixen, que només són pretextos per acabar
amb la democràcia a Catalunya. La democràcia només és bona, segons l’espanyolisme, quan
el personal vota el que l’espanyolisme vol que es voti. Si mai se’ls passa per la carbassa d’aplicar novament
i fraudulenta l’article 155 Quim
Torra no pensa afluixar ni abandonar el Palau de la Generalitat. Pensa immolar-se
si cal. Intueixo que el president no estarà sol defensant la institució, que el
poble de Catalunya tornaria a sortir massivament al carrer, davant de l'opinió
pública internacional.
L’espanyolisme s’imagina que pot acabar amb Torra amb la
mateixa facilitat que va acabar amb el Govern de Carles Puigdemont però la
diferència és que, ara com ara, no s’ha comès cap error contra la llei espanyola,
ni existeix cap mena de violència, com mai n’ha originada cap l’independentisme.
Torra no afluixa. Els caldrà alguna cosa més que inventar-se delictes.
Jordi Galves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada