Benvolguts,
Felicito la Catedràtica de Comunicació i constato que
realment és capaç de comunicar-se amb una nota d’excel·lent, cum laude.
La catedràtica fa una pregunta, “Per què soc de la Crida” i ella
mateixa en dóna 17
respostes!
I els que ahir varem ser al Palau de Congressos del Fòrum
també vàrem comprendre, com ella fa, postulant aquests dos corolaris:
· La Crida vol ser la continuació de l’1-O
·
La
Crida són les persones, no les sigles (no els partits)
Vegem el magnífic
article de l’Imma Tubella:
27 gener 2019
2.00 h
TRIBUNA
Per
què soc de la Crida?
Imma Tubella - Catedràtica De Comunicació
“Només aconseguirem el que volem si ho fem de manera diferent de com
ho hem fet fins ara
Perquè vivim en un país controlat per un estat
que mentre que a nosaltres ens demana àmplies majories està presidit per
un president que no va guanyar les eleccions i que ho és, malgrat treure
el 22,6% de vots i el 24,4% d’escons, gràcies als vots de Podem i dels
sobiranistes de tot l’Estat, decisió que no comparteixo, però que entenc,
donada la situació de corrupció del PP, de repressió i de caos del moment.
Perquè vivim en una monarquia constitucional
amb un monarca que oblida el paper d’àrbitre que li confereix la Constitució
i que amb un discurs duríssim, el 3 octubre del 17 legitima el a por ellos que durant un any ha
fomentat el ressorgiment d’una extrema dreta que no gosava manifestar-se
com ho està fent i que entra en parlaments i amenaça a tort i a dret.
Perquè vivim en un estat on el que s’anomena
justícia no és gaire més que una sectorial dels partits unionistes, que
incompleix les lleis internacionals, les europees, les catalanes i que
té la barra de vantar-se’n.
Perquè vivim en un país que fa una consulta el 9-N del 2014, i
tot i sabent que no és vinculant, voten 2.344.828
persones, guanya el sí a la independència amb un 80,91% dels vots i els
organitzadors són castigats amb inhabilitacions i més de 5 milions
d’euros.
Perquè vivim en un país on es fa un referèndum vinculant
segons la llei del referèndum d’autodeterminació aprovada a primers de
setembre del 2017, on voten 2.221.585 persones malgrat les
dificultats que tots coneixem i la violència física dels cossos de seguretat
de l’Estat, guanya el sí a la independència amb un 90,18% i a causa d’aquest fet un president elegit democràticament
s’ha hagut d’exiliar i dos candidats a la presidència, el vicepresident,
la presidenta del Parlament, quatre consellers i un líder social fa més
d’un any que són a la presó a les portes d’un judici sense cap garantia i
fonamentat en un relat inventat.
Perquè vivim en un país on des de l’Estat es van imposar unes eleccions
que els partits independentistes no van guanyar, entre altres coses, i
perdonin si m’equivoco, per manca de la unitat que el moment requeria però
que hauria pogut nomenar president amb una àmplia majoria, el 52,59% concretament, i que no va ser possible fins a la quarta temptativa
perquè a l’Estat no li agradaven els candidats. I quan accepta el quart, el
titlla de supremacista.
Perquè vivim en un país on el groc està prohibit
i certes lletres de rap i certs actors de teatre, també.
Perquè estic convençuda que la fractura entre Catalunya i Espanya no és una
qüestió de dretes i esquerres com encara algú ens voldria fer creure. Tampoc
és una qüestió entre monarquia o república, perquè la història ens recorda que
la República Espanyola no és una garantia de respecte pels drets nacionals.
És una qüestió de mentalitat, de cultura i de model. Ells, els unionistes de dreta i esquerra encara somien amb Gibraltar
i amb Perejil.
Nosaltres somiem amb Europa, la llibertat, la democràcia i el dret
de les persones a decidir el seu futur. Però no en el que ara entenem per Europa, una Comissió
Europea que no és més que un sindicat d’estats caducs incapaços de posar-se
al dia i proclius a mirar cap a una altra banda quan es traeixen els valors
fundacionals de la Unió.
Somiem la refundació d’una Europa respectuosa
amb la voluntat dels seus pobles i de la seva gent on la simbologia nazi, els presos
polítics i les vagues de fam per denunciar una justícia injusta i partidista
siguin impossibles d’imaginar.
Perquè em sento orgullosa de la gent que al carrer,
a Lledoners, a Mas Enric o al Puig de les Basses no ha afluixat ni un instant.
Perquè els que hem elegit perquè ens representin
es deixin de petiteses i optin per la unitat imprescindible.
Perquè aquests mateixos oblidin els cants de les
sirenes que ja sabem on porten i optin per escoltar veus com la del rector
de la universitat de Glasgow i advocat de la consellera Ponsatí que
aconsellava declarar la independència sense esperar el judici, o la de Thomas
S. Harrington, catedràtic d’estudis hispànics al Trinity College de Hartford,
als Estats Units, quan diu que no cal esperar que ningú ens reconegui abans
de proclamar res.
No oblidem, i això ho dic jo, Taiwan, el
país que no existeix segons la llei internacional però que avança amb prosperitat
i democràcia.
Perquè sort en tenim dels nostres presos, que amb
la seva vaga de fam o aprofitant el judici actuen com un revulsiu per fer reaccionar
els partits independentistes, no la gent que ja està convençuda
i reclama des de l’inici la unitat i que veu amb indignació com es multipliquen
les candidatures a l’Ajuntament de Barcelona o a les eleccions europees.
Per
tot això i perquè els partits polítics tradicionals
no abandonen estratègies caduques més interessades a obtenir vots que en
els objectius pels que els han obtingut i que només saben mirar el curt termini
amb un alt risc de trair el que més de dos milions de persones demanen a
crits al carrer i a les urnes, per tot això, m’he fet de la Crida amb la convicció que només
aconseguirem el que volem si ho fem de manera diferent de com ho hem fet
fins ara.
La Crida són les persones, no les sigles, i les persones
són les que ens han dut on som. I espero que així sigui.
Imma Tubella
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada