Benvolguts,
Per començar, en Ferreres:
I tornant al Sr. Peces Barba, podem llegir amb gust l’article d’en Josep Huguet a l’in.directe.cat. Sobretot en els aspectes de l’ocupació de Catalunya.
Podem filosofar llargament sobre el fet de l’ocupació militar, i molt més, de Catalunya el 1714. I crec que és obligat de comparar-la amb l’ocupació militar, i molt més, de Catalunya el 1939. No sé si s’han de comparar o d’identificar perquè són idèntiques quan a guerra, bombardejos, fets, destrucció, l’ocupació subtil o no tant subtil en ambdós casos i sobretot de la destrucció també en ambdós casos d’un avançat estat de dret.
I potser podem afegir-hi el tema de l’ocupació fiscal i molt més,actual...
Els vencedors varen usar els successius Decretos de Nueva Planta (abreviados DNP), que son un conjunto de decretos por los cuales se cambió la organización territorial de los Reinos Hispánicos y se abolió el derecho público de los reinos de la Corona de Aragón, que habían luchado contra Felipe V de España en la Guerra de Sucesión.
Del document “L’intent d’anorrear un poble 1714-1725”, editat pel Memorial 1714, delegació funcional d’Òmnium Cultural, en traiem uns quants paràgrafs:
· L’objectiu final dels vencedors, com ja havien avançat a l’Aragó i a València l’any 1707, era l’anorreament del sistema polític i de govern català. Les constitucions o lleis, el pactisme, el dret, el sistema fiscal del país...tot feia nosa a l’absolutisme borbònic que es volia imposar...
· El Decreto de Nueva Planta deixava el govern de Catalunya en mans del Capitan General i de la Real Audiéncia que s’hostatjà al Palau de la Generalitat perquè la substitució quedés clara
· Els regidors de les principals ciutats eren nomenats pel Consejo de Castilla, les vegueries són substituïdes per Corregimientos, al front dels quals apareix la figura de Corregidor, càrrec nomenat i exercit per militars...
Al final de 1716 s’establí la imposició del Catastro, del que eren exempts els botiflers. El real afectava a terres, cases, molins i forns, gravats amb un 10% del benefici que produïen. El personal queia sobre els membres dels gremis i camperols gravats amb un 8,5% del seu sou. El ganancial gravava els comerciants amb un 10% del seus beneficis. Aquesta contribució la cobraven destacaments militars que recorrien el país i va fer que més de 5.000 famílies preferissin abandonar les seves cases i fugir cap a França. Cal afegir que els pobles continuaven patint la càrrega de l’allotjament dels soldats que els produïa una despesa equivalent a la tercera part del catastro. Es seguien pagant els impostos que abans cobraven la Generalitat i la ciutat de Barcelona. Hi havia impostos nous sobre el paper segellat, la sal, el cacau, etc. L’exacció fiscal augmentà moltíssim. Quan el governador de Barcelona Castel-Rodrigo marxà el 1721 recomanà reduir els impostos a la meitat ja que los pueblos de este Principado estan en un miserabilísimo estado por la exorbitamntes cargas que les estan impuestas y que se ejecutan con el mayor rigor... pués no pudiendo aguantar el peso, ni bastando todo su sudor para poder Vivir, abandonan los Vecinos sus Pueblos y Casas y van a buscar la Vida como pueden...
De les moltes altres analogies entre l’ocupació de Catalunya pels Borbons el 1714, l’ocupació de Catalunya per les forces feixistes rebels, autoanomenades Ejército Español el 1939 i l’ocupació de Catalunya per la Constitució del 1979, en parlarem més endavant!
I també parlarem, evidentment dels successius bombardejos de Barcelona pel General Espartero, duque de la Victoria i del General Prim, en ocasió de les revoltes civils anomenades Bullangues i Jamancies de la Barcelona del segle XIX. I parlarem dels bombardejos dels avions feixistes italians que ajudaven als rebels feixistes espanyols en la seva lluita contra Catalunya del 1936 al 1939.
Però no ens oblidarem de parlar de l’ocupació subtil del 1714, del 1939 i actual...
I ara l’article de l’Huguet, Quan costa bombardejar:
Gregorio Peces Barba, pare de la Constitució, va expressar allò que qualsevol polític espanyol creu i no sempre diu. Catalunya va ser ocupada militarment en una partida de cromos on Castella es jugava Portugal i els Països Baixos. Va optar per Catalunya i en féu l'Espanya assimilada que figura als mapes del XIX, però a la recambra hi havia sempre un bombardeig per terra i mar i després per aire, amb l'excusa de les bullangues, de les revoltes populars liberals, carlines o obreristes, de les proclames d'Estat federal o de República. Però, qui ha finançat l'exèrcit que ens ha bombardejat? Qui finança el garant armat de la unitat segons una Constitució que ja és una caricatura de democràcia? De forma majoritària, el dèficit fiscal dels Països Catalans. Gregorio P.B. va fer el fatxenda dient que ara no caldria bombardejar. L'exèrcit no podria fer-ho perquè som a Europa; i un pas en fals militar ens donaria la llibertat immediata. Per cert, si abans de la independència aconseguim el concert econòmic -cosa bastant improbable-, que ens descomptin de la quota el pressupost de l'armada.
L’Huguet en el títol Quan costa bombardejar es refereix a l’armada ja que en el Concert Econòmic basc, Euskadi recapta tots els impostos i en lliura una quantitat pactada amb el govern espanyol (quota) pels serveis de:
- · L’exèrcit
- · La Casa Reial
- · Els serveis diplomàtics
I Huguet proposa que en l’eventualitat d’arribar a tenir el Concert Econòmic, no s’hagi de pagar per l’exèrcit espanyol, garante de la unidad de Espanya, segons la Constitució del 1978.
Seguirà...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada