Benvolguts,
Article demolidor, però per a reflexionar-hi, el de l’Albert Sáez al Periódico (qui és més esquerranós, el Sáez o el Periodico?
L’article es titula Junqueras en el ‘show de Truman
Reflexions:
· Utilitza els arguments més fal·laços i suats: celebració de derrotes preses com a victòries...
· Utilitza falsos arguments: que les enquestes dels últims mesos atorgaven 3 diputats a ERC...
· Tergiversa els meus records: ja que en el Show de Truman, ell no és mai conscient, fins al final que tot és un muntatge...
· És cert que perdre 47.000 vots comparats als guanys de CiU de 300.000 i d’ICV de 93.000 és molt negatiu...
· No entenc la relació parapolítica amb les consultes populars...
· Entenc el raonament que ERC secundarà el pacte de finançament de CiU fins que se n’adoni que els continuen aixecant la camisa. Jo vaig dir el mateix ahir en el meu apunt: http://reflexionsjafores.blogspot.com/2011/11/231111-el-concert-per-catalunya-faria.html Ergo, en Mas sap que demanar el Pacte fiscal (que abans se’n deia Concert econòmic) és com demanar la lluna en un cove! Per què hi insisteix? Només es pot pensar que, utilitzant un altre frase feta catalana, perquè “Qui dia passa, any empeny!”
· Sembla que estava d’acord amb el gir ecumènic cap a l’esquerra d’en Carod i en Puigcercós (no crec que aquest darrer tingui massa criteris propis)...
· Per descomptat que estic d’acord amb el darrer gir d’ERC donant prioritat absoluta al vessant independentista per sobre del vessant esquerranós...
· No estic d’acord amb el desert ideològic, al contrari és l’independentisme sociològic que hi ha al voltant el que ens ha de portar a la independència, tal com jo també escrivia fa uns quants dies...
· Molt ocurrent la frase que entre l’esquerra transformadora i la república de la derrota, han agafat la segona opció!
Article:
Com en els vells temps, l’Esquerra de Junqueras i Bosch ha celebrat la derrota de diumenge com una àmplia victòria. La política viu sovint en el “show de Truman”, aquella pel·lícula en què el protagonista oblidava que habitava en un reality i el confonia amb la realitat. Els republicans diuen que repetir els tres diputats és un èxit perquè les enquestes els en atorgaven zero. El cert és que els sondejos dels últims mesos els en donaven tres i el cert és que han perdut 47.000 vots en una eleccions en què CiU n’ha sumat 300.000 més i ICV ha conquistat 93.000 nous votants. Els cops de volant estratègics tenen penalització electoral i el doble gir d’Esquerra en pocs mesos l’ha deixat enmig d’un desert ideològic i de recursos humans. Després de l’ampliació de fronteres que van fer Carod i Puigcercós arriba un replegament de tanta magnitud que deixa tot el perímetre al voltant d’ERC lliure per a qui el vulgui ocupar. La independència la van tornar convertir en un assumpte parapolític amb les consultes populars, l’esquerra la menyspreen per inoperant des del punt de vista nacional i a Madrid no tenen res més a dir que secundar el pacte fiscal de CiU del qual s’hauran de desprendre quan sigui un nou pacte de finançament millor que el de Castells però de la mateixa naturalesa jurídica. Parafrasejant el lema de campanya, entre l’esquerra transformadora i la república de la derrota, han agafat la segona opció. I la cosa durarà, especialment si el díscol Ros ocupa l’espai lliure que deixen a l’esquerra de CiU.
Algú em pot explicar els arguments que jo no he entès?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada