Benvolguts,
Per enfocar adequadament el Pacte fiscal ( o en deien Concert econòmic abans?), el president Mas continua retallant ja que els diners no li arriben mai a fi de mes (a en Montilla no li arribaven però dissimulava)...
Avui es parla de tisorades post-electorals. Llàstima que no hi hagi píndoles anti-tisorades post-electorals així com hi ha píndoles post-coit!
Mas proposa un Pla de xoc pel 2012 que comporta:
· Mesures fiscals:
o manteniment de l’IRPF
o aplicació de l’impost del patrimoni
o reducció de salaris dels empleats públics
· Corresponsabilització de la ciutadania amb els serveis públics (eufemisme per dir que s’incrementaran impostos encoberts) com:
o el cànon de l’aigua
o el transport públic metropolità
o les taxes universitàries (i les beques catalanes continuen bloquejades per Madrid)
o el preu de la benzina
o un tiquet moderador per a les receptes en l’àmbit sanitari (nou eufemisme per dir que hi haurà un pagament addicional per a les receptes (i encara un nou eufemisme per dir que hi haurà copagament))
· Altres mesures:
o Venda de patrimoni públic (edificis i empreses)
o Sol·licitud al nou govern espanyol (amb el degut respecte) per al cobrament del fons de competitivitat que el govern tripartit no va deixar lligat i ben lligat...
o Demanda a l’estat (amb el degut respecte) per tal que ajorni el retorn pendent per la liquidació dels pressupostos del 2008 i 2009, angelet!
La tisorada d’avui fa fredor! I la de demà? I la de demà passat?
Després de posar-se de genollons i demanar al govern central, amb el degut respecte, tota aquesta extensa carta als reis, Mas recorda que no caldrien sacrificis amb el pacte fiscal!!!
Mas avisa que aquesta és “de les poques oportunitats” que té l'Estat per refer les seves relacions amb Catalunya, angelet!
A l’Avui hi ha dos articles de nom Tisorada postelectoral i Mas recorda que no caldrien sacrificis amb el pacte fiscal. Copiem el segon:
“Tots aquests sacrificis i esforços no els hauria de demanar si Catalunya hagués resolt el seu sistema de finançament d'una manera justa.” El president de la Generalitat, Artur Mas, va remarcar la necessitat del pacte fiscal coincidint amb l'anunci d'una segona onada de retallades. Catalunya viu la paradoxa del dèficit públic i del dèficit fiscal. Aquest any, retallant un 10% el pressupost, ha estalviat uns 2.600 milions d'euros. Però la xifra és minúscula al costat dels 16.434 milions d'euros que se'n van a Madrid i que no tornen, d'acord amb l'última balança fiscal, del 2009, calculada pel mateix govern català. El cert és que, segons Mas, “Catalunya es pot permetre un sistema de serveis públics millor” i en canvi els catalans acaben vivint “pitjor” que els ciutadans dels territoris que són ajudats per la contribució de Catalunya a l'anomenada solidaritat.
Mas va apuntar que després del 20-N se sent “legitimitat” per demanar al president electe, Mariano Rajoy, un tracte just (angelet!). A canvi, CiU li ofereix col·laborar “a fons” en les mesures que presenti al Congrés per fer front a la complicada situació econòmica i a la crisi del deute. Mas va restar credibilitat al cop de porta declaratiu que va entonar dilluns la popular María Dolores de Cospedal. “La porta al pacte fiscal no es tanca amb declaracions públiques”, sentencià. El president va convidar el PP espanyol a reflexionar-hi perquè aquesta és “de les poques opcions que té l'Estat espanyol de resoldre les relacions amb Catalunya d'una manera serena”.
Per tant en Mas sap, i no pot dissimular més, que com a camí entremig el Pacte fiscal seria una solució però també sap, i no pot dissimular més, que ni el PP ni el PSOE poden accedir a que Catalunya recapti els seus impostos i pagui a Madrid només pels serveis prestats, exèrcit, casa reial i cos diplomàtic com fa Euskadi, ja que Catalunya deixaria de pagar 16.500 M€ (com diu en Mas-Colell, 22.000 M€ com diuen molts altres economistes) i pagaria només al voltant de 1.500 M€ com paga Euskadi!
I en Mas també sap el que Rajoy sap i va dir el 3 de novembre del 2010 a Els matins de TV3:
“El concert per a Catalunya faria inviable l'Estat perquè Catalunya i Madrid generen la major part del PIB”
Inviable!
Ergo, en Mas sap que demanar el Pacte fiscal (que abans se’n deia Concert econòmic) és com demanar la lluna en un cove! Per què hi insisteix? Només es pot pensar que, utilitzant un altre frase feta catalana, perquè “Qui dia passa, any empeny!”
Davant d’aquestes circumstàncies (i de moltes altres), creieu que cal demanar (amb el degut respecte) el Pacte fiscal o proclamar la independència?
Doncs en Mas i els seus acòlits i els partits polítics acòlits que li fan de “palmeros”, continua demanant (amb el degut respecte) el Pacte fiscal...
Joan A. Forès
Reflexions
I si és l'últim pas per a la independència? (o també em mereixo el nom?).
ResponElimina