Benvolguts,
Fixeu-vos en la gran riquesa que guarda el Diccionari Alcover-Moll o Diccionari català-valencià-balear!
Pel meu comentari d’avui, que ja us arribarà, he cercat el significat del mot espanyar. L’he cercat en el diccionari de l’Enciclopèdia catalana, en el diccionari de l’IEC i en el de l’Alcover:
Diccionari digital de l'Enciclopèdia catalana:
Espanyar: No el troba!
Diccionari en paper de l'Enciclopèdia catalana:
Espanyar: V tr Fer saltar el pany d'una porta, d'un bagul
Diccionari de l'IEC:
Espanyar: V tr Fer saltar el pany d'una porta, d'un bagulDiccionari català-valencià-balear:
Diccionari digital de l'Enciclopèdia catalana:
Espanyar: No el troba!
Diccionari en paper de l'Enciclopèdia catalana:
Espanyar: V tr Fer saltar el pany d'una porta, d'un bagul
Diccionari de l'IEC:
Espanyar: V tr Fer saltar el pany d'una porta, d'un bagulDiccionari català-valencià-balear:
ESPANYAR v. tr.
|| 1. Llevar o rompre el pany a una porta (or., occ.); cast. descerrajar. En les nits grans, | e menys de dia, | yo may dormia | sens purgatori: | en l'escriptori | tot m'espanyava, Spill 2423. Volien espanyar las portas per entrar, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 766). Els calaixos de l'escriptori estaven espanyats, Víct. Cat., Ombr. 42.
|| 2. Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.); cast. estropear. Vayent la ruina de la embant major... lo qual si caya, ademés de espenyar-se la síndria y los damés llenyams, seria possible encontràs moltas criaturas, doc. a. 1717 (Hist. Sóller, ii, 241).Espanyar-se un braç: trencar-se'l o dislocar-se'l. Estar molt espanyat: estar molt malalt o en mal estat. «Si em deixes, prest me veuràs | dins un hospital tancada, | malalta i ben espanyada, | de metges renunciada, | i tu la causa en seràs» (cançó pop. Mall.). Espanyar-se una persona: tornar més lletja, o més dolenta. «No t'espanyis tant!»: es diu a un qui manifesta gran irritació o nerviositat. «No s'espanyarà»: ho diuen d'un qui no fa brot de feina o en fa molt poca.
Refr.—a) «Qui ho sap espanyar, ho sap arranjar» (Men.).—b) «Es massa pentinar espanya sa cabellera» (Mall.).—c) «Massa guany espanya sa bossa» (Mall.).—d) «Una festa no espanya un sant»: vol dir que una despesa important, però que no es repeteix, no arruïna ningú (Mall.).
Fon.: əspəɲá (or., bal.); aspaɲá (occ.).
Conjug.: regular, però en mallorquí s'ha alterat la vocal radical en les formes rizotòniques convertint la a en e neutra o oberta (jo espeny, tu espenyes, etc.).
Sinòn.:— || 2, espatllar, tudar, fer malbé.
Antòn.:— || 2, adobar, apanyar, arreglar, arranjar, compondre.
Etim.: derivat de pany (espanyar format damunt pany amb el prefix es-, correspon al seu contrari apanyar, format damunt pany amb el prefix a-).
|| 1. Llevar o rompre el pany a una porta (or., occ.); cast. descerrajar. En les nits grans, | e menys de dia, | yo may dormia | sens purgatori: | en l'escriptori | tot m'espanyava, Spill 2423. Volien espanyar las portas per entrar, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 766). Els calaixos de l'escriptori estaven espanyats, Víct. Cat., Ombr. 42.
|| 2. Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.); cast. estropear. Vayent la ruina de la embant major... lo qual si caya, ademés de espenyar-se la síndria y los damés llenyams, seria possible encontràs moltas criaturas, doc. a. 1717 (Hist. Sóller, ii, 241).Espanyar-se un braç: trencar-se'l o dislocar-se'l. Estar molt espanyat: estar molt malalt o en mal estat. «Si em deixes, prest me veuràs | dins un hospital tancada, | malalta i ben espanyada, | de metges renunciada, | i tu la causa en seràs» (cançó pop. Mall.). Espanyar-se una persona: tornar més lletja, o més dolenta. «No t'espanyis tant!»: es diu a un qui manifesta gran irritació o nerviositat. «No s'espanyarà»: ho diuen d'un qui no fa brot de feina o en fa molt poca.
Refr.—a) «Qui ho sap espanyar, ho sap arranjar» (Men.).—b) «Es massa pentinar espanya sa cabellera» (Mall.).—c) «Massa guany espanya sa bossa» (Mall.).—d) «Una festa no espanya un sant»: vol dir que una despesa important, però que no es repeteix, no arruïna ningú (Mall.).
Fon.: əspəɲá (or., bal.); aspaɲá (occ.).
Conjug.: regular, però en mallorquí s'ha alterat la vocal radical en les formes rizotòniques convertint la a en e neutra o oberta (jo espeny, tu espenyes, etc.).
Sinòn.:— || 2, espatllar, tudar, fer malbé.
Antòn.:— || 2, adobar, apanyar, arreglar, arranjar, compondre.
Etim.: derivat de pany (espanyar format damunt pany amb el prefix es-, correspon al seu contrari apanyar, format damunt pany amb el prefix a-).
Què me’n dieu?
Joan A. Forès
Reflexions
Home, ací tens més informació sobre el verb (i perdona l'autocita): http://descans.blogspot.com/2009/01/enriquim-el-llenguatge-espanyar.html
ResponElimina