Benvolguts,
Com que l’estem ballant, l’economia és la reina de la festa!
Avui comentarem l’editorial de l’Avui d’ahir de títol Mesures d’adopció immediata i un clarificador article de l'Albert Segura des de Brussel·les, també d’ahir, de títol Rescats forçats a canvi d'eurobons.
Per si no ho sabíeu estem en crisi i les dretes europees volen continuar-la gestionant. Les esquerres no hi són!
Com que l’estat espanyol, del que encara formem part, caurà tard o d’hora, és bo mirant les barbes dels nostres veins saber com haurem de retallar les nostres.
Suposo que teniu clar que sortir del paraigües protector de la UE i de l’Euro seria infinitament pitjor que totes les clatellades que ens puguin venir sota del paraigües. A més els catalans podem tenir l’esperança que si qui dicta es lleis i les fa aplicar és Brussel·les els catalans en sortirem menys perjudicats que si totes aquestes manipulacions les continua perpetrant Espanya...
Per tant hem de fer bondat i acceptar totes les guitzes que ens etzibin. Ser intervinguts serà una benedicció comparat a ser expulsat del Paradís (avui estic bíblic!).
També és bo de recordar que hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats durant anys, per l’estultícia de tota la classe política que mana i de la que no mana i sota els dictats dels economistes i financers del Banc Mundial i d’altres que han estat preconitzant endeutar-se tant com sigui possible per viure millor (i ells evidentment han viscut millor...). Hipoteques a dojo, fons de pensions d’interès fix convertits en fons variables, recomanat pel govern espanyol, que ha ensorrat milers o milions de famílies senceres...
Tal com va dir l’illetrat ministre Blanco que després de llençar milions i milions d’Euros en l’Espanya radial, ara farcida de vies i trens AVE que mai no seran rendibles, va haver de tancar la línia de AVE Toledo-Conca-Albacete a principis de juliol:
· Como todo nos ha salido gratis, circular por la mayoria de autovias es gratis...
· Como no sabemos muy bien lo que cuesta un tren de alta velocidad...
El poble hi ha perdut. Els polítics i financers hi han guanyat. Heu vist mai un ex-polític o ex-banquer desnonat i vivint a sota un pont per no poder pagar la hipoteca?
I hem viscut molt per sobre de les nostres possibilitats, alegrement, dins de la bombolla immobiliària a Espanya i financera a tot el mon (inclosa Espanya) fins que ens ha petat als morros!
Ara hem entrat en els set anys de vaques magres de la Bíblia. Si només fóssin set...
Vegem l’Editorial:
Avui 24/11/11. Mesures d'adopció immediata
La perspectiva de la cita electoral del 20-N va tenir com a efecte més visible la postergació de les mesures necessàries per equilibrar el dèficit públic i activar l'economia. Les va paralitzar perquè aquestes mesures seran impopulars. Les que ha d'adoptar el futur govern del PP no diferiran gaire de les que va anunciar el president Artur Mas dimarts passat. És a dir: augment d'impostos i retallada de despeses públiques. Amb l'afegit que el marge de maniobra del govern de l'Estat és superior, ja que afecten les polítiques d'ocupació i els grans impostos. L'IVA s'apujarà i és probable que es redefineixi l'IRPF i altres tributs.
En Jap ho descriu molt bé:
Els mercats continuen pressionant perquè no hi ha motius perquè deixin de fer-ho. Rajoy no governa i les mesures que tant apressava quan era a l'oposició no les coneixerem del cert fins d'aquí a un mes. Si alguna cosa té l'exercici del poder és que la percepció del temps i de la urgència canvia radicalment.
L'Estat espanyol té un greu conjunt de problemes: el dèficit, el deute públic, l'atur i l'atonia econòmica. Ara veurem com el govern espanyol i les autonomies del PP s'aboquen a una retallada generalitzada de serveis, i que accions que eren criticades quan les adoptava Catalunya en solitari seran presentades com la fórmula salvadora. Fer aquests ajustos en pocs mesos tindrà un elevat desgast social i polític. Es tracta de fer-los de manera equilibrada. L'estalvi no ha de fer-se sacrificant l'activació econòmica, l'única recepta segura per disminuir l'atur. La crisi tampoc s'hauria d'utilitzar com a pretext per a la recentralització. Les autonomies no poden ser l'ase dels cops dels errors que pertoquen a l'Estat.
Ja veieu que l’editorialista, carregat de bona voluntat, creu o vol fer que creguem que nosaltres no serem l’ase dels cops.
Per què creu que no serem l’ase dels cops si de sempre ho hem sigut i amb cops creixents cada any?
Vegem ara l’article. Una bona explicació dels eurobons per a no-economistes.
Avui 24/11/11. Rescats forçats a canvi d'eurobons
· Barroso critica Merkel i li etziba que sigui més “oberta de ...mires” i deixi de banda “apriorismes” i “dogmes”
· La CE vol la capacitat de tutelar els pressupostos dels socis amb dificultats
Desafiant Angela Merkel i sense arronsar-se davant les pressions de la primera economia de l'euro, la Comissió Europea (CE) va proposar ahir, per fi, emetre eurobons per curtcircuitar la crisi del deute. José Manuel Durão Barroso, però, vol fer pagar als perifèrics a preu d'or aquesta col·lectivització, amb una cessió de competències sense precedents: Brussel·les reclama que es pugui forçar els països en dificultats, segrestats pels mercats, a demanar el rescat i imposar-los retallades draconianes abans la seva situació no s'agreugi i contagiï la resta de socis, com ha passat amb Grècia, Irlanda i Portugal.
Fins i tot reivindica poder intervenir d'ofici els pressupostos dels incomplidors, per assegurar-se que redueixen el dèficit.
Mentre l'Estat espanyol sencer fa travesses sobre qui serà el nou ministre d'Economia, a la CE cada cop tenen més clar que, independentment de qui nomeni Mariano Rajoy, d'ara en endavant els pressupostos espanyols es faran a Brussel·les. O, directament, a Berlín. Aquesta és la contrapartida que Barroso ofereix a Merkel perquè pugui vendre al seu electorat uns eurobons que Brussel·les ja accepta d'entrada aigualir al màxim, intentant minimitzar també al màxim els riscos i l'encariment dels interessos que hauria de suportar Alemanya.
Molt enfadat, Barroso va retreure a Merkel que critiqui la seva proposta “fins i tot abans d'haver-la presentat”. “No corren temps per a apriorismes”, li va etzibar, assegurant que els seus eurobons (o “bons d'estabilitat”, com els ha rebatejat per suavitzar-los davant Berlín) “no van contra ningú, i encara menys contra la principal economia europea”. El conservador portuguès va exigir agrament a la cancellera alemanya que sigui “oberta de ...mires” i “deixi de banda els dogmes”.
Barroso va proposar fins a tres opcions diferents per emetre eurobons, una col·lectivització del deute gairebé a la carta, com aquest diari ja avançava dimarts.
· La primera opció és substituir la totalitat dels bons estatals per eurobons garantits pel conjunt de la zona euro. Això suposaria compartir al 100% el risc creditici, una barra lliure de finançament que el nucli dur ultraortodox del nord mai no acceptarà.
· El segon escenari, el camí del mig, és substituir només parcialment els bons estatals per eurobons: hi hauria “bons blaus” (garantits pel conjunt de l'euro i, per tant, amb uns interessos més baixos i iguals per a tothom) i “bons vermells” (estatals, sense garantia comunitària i un cost més alt per als perifèrics).
· I la tercera opció, la més aigualida però la més fàcil i ràpida, és una col·lectivització parcial del deute no compartit per tots els membres de l'euro.
Olli Rehn, eurocomissari d'Afers Econòmics, va aprofitar per posar deures a Rajoy, recordant-li que ha de “reforçar les reformes estructurals i del mercat laboral”. “Si jo fos un jove espanyol, em preguntaria per què l'atur supera el 40% i a Holanda (en parlàvem en un apunt d’ahir: http://reflexionsjafores.blogspot.com/2011/11/241111-catalunya-lholanda-de-la.html) és només del 5%, i quines responsabilitats tenen les polítiques que s'han dut a terme”, va lamentar.
Per tant, si li donen opció, l’estat espanyol té la possibilitat d’estrènyer-se el cinturó moltíssim i a més demostrar-ho a la UE (com la dona del Cèsar), de forma que tingui dret a tenir crèdits (que li comprin deute) a més baix cost o ensorrar-se i fer fallida per incapacitat de tornar els deutes contrets fins avui! I per sobre de tot ha d’augmentar la productivitat i per tant la creació de riquesa, per no acumular més crèdits, per tornar els crèdits que ja tenim i per començar a sortir del pou!
Com a resum, les dues frases clau:
Per què l’editorialista creu que els catalans no serem l’ase dels cops si de sempre ho hem sigut i amb cops creixents cada any?
Olli Rehn, eurocomissari d'Afers Econòmics “Si jo fos un jove espanyol, em preguntaria per què l'atur a Espanya supera el 40% i a Holanda és només del 5%, i quines responsabilitats tenen les polítiques que s'han dut a terme?”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada