02/07/11. Bilinguisme o genocidi de la llengua?

Benvolguts,

Catalunya és una colònia d'Espanya

La guerra d’Espanya contra Catalunya del 36 al 39, fou una repetició de la Guerra de Successió del 1700 al 1714. Totes dues guerres enfrontaven Espanya contra Catalunya. Totes dues guerres foren guanyades pels espanyols i foren perdudes pels catalans. I els perdedors, en ambdues guerres varen esdevenir colònies per a Espanya, varen perdre els furs, varen ser ocupades militarment i políticament. En la Guerra de Successió l’Espanya borbònica fou ajudada per França d’on havien sortit els Borbons i en la guerra del 36 al 39 els espanyols foren ajudats per les potències feixistes i nazis, Itàlia i Alemanya. I les conseqüències foren semblants, amb la diferència que segons la doctrina del Conde-Duque de Olivares després del 1714 es tractava de fer de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado i en canvi  l’exèrcit d’ocupació espanyol a Catalunya va conseguir el efecto però notándose el cuidado!

En els mapes posteriors a 1714 les terres de l’antiga confederació catalano-aragonesa són anomenades “España incorporada o asimilada”, en front de l’”España Uniforme o Puramente Constitucional”, mantenint a part l’España Foral, Euskadi i Navarra.

Vegi’s el mapa esmentat, del 1854:

En els mapes a partir del 1939 l’España Una, Grande y Libre no diferencia entre les dues Espanyes. És fruit del treball d’anorreament del poble català començat el 1714 i que continua avui, malgrat que el dictador Franco va morir el 1975 i que el 1978 hi va haver una nova Constitució i malgrat o gràcies a la mal anomenada transició que va mantenir íntegra l’estructura franquista de l’estat: exèrcit, policia, guàrdia civil, magistratura, església, a part dels funcionaris de tota mena.

L’Exèrcit d’Ocupació espanyol format per militars, però també per funcionaris de carrera, jutges, notaris, secretaris d’ajuntament, capellans i bisbes, etc, va procedir a una neteja ètnica ja durant la guerra però sobretot en els darrers mesos del gener a l’abril del 39. I a partir del 1939 el franquisme va continuar  el seu treball de genocidi. Fins a la mort del dictador el 1975 estava explícitament prohibit per llei d’editar ni diaris ni llibres ni revistes ni còmics en català. Estava prohibida l’escola en català, estava prohibit explicar Història de Catalunya, estava prohibit dir misses en català, els rètols dels establiments havien d’estar expressament escrits en espanyol. No es podia parlar català en públic. No es podien fer conferències en català als Ateneus i Sales de Cultura. Si es volia organitzar una reunió de pares d’alumnes o una conferència amb més de 3 persones calia una autorització administrativa i podia venir un inspector i quedar-se durant tota la reunió o conferència. I així el català, proscrit durant 40 anys i havent-hi hagut una massiva immigració provinent d’Espanya, i per tant de parla castellana, que va fer que la població de Catalunya passés de 3 milions en acabar la guerra a 6 milions en la transició, nova població que ni sabia ni volia saber que en aquell país durant 10 segles s’havia parlat català i que des del 1939 el català havia desaparegut, va produir un país sense història, sense arrels, sense cultura visible. Una cultura de resistència i catacumba, trepitjada per una Espanya cruel.

I des de la transició el català no està proscrit, però el mal ja està fet. Amb la immersió lingüística s’ha aconseguit que tots els escolars en acabar els estudis sàpiguen català i castellà i estiguin preparats, segons expliquen els pedagogs, per aprendre amb més facilitat altres llengües. Però el català no es parla al carrer. La invasió de mitjans de comunicació en castellà, diaris, revistes, còmics, ràdios i televisions, cinema i vídeojocs, que multipliquen per cinc o per cinquanta l’oferta en espanyol respecte a l’oferta en català fa que el català tingui l’estatus de llengua minoritzada, en perill d’extinció.  

Per tant el català està en perill i els assassins de persones i des del 39 de la llengua estan aconseguint els seus objectius!

També cal saber que Catalunya NO ÉS UN PAÍS BILINGÜE!

Catalunya és un país que va mantenir la seva llengua des dels orígens al segle IX fins al 1939. I a Catalunya el castellà era poc usat abans del 1939. Però des del 1939 només hi va haver castellà. I a partir del 1978 un català malmès pretén reviscolar-se però els governants espanyols, PSOE o PP, tant és, el franquisme sociològic, instaurat a Espanya des del 1936 fa que la situació del català sigui molt feble. Així queda clar que Catalunya no és un país bilingüe. Catalunya és un país on els catalans de nissaga parlen català i castellà i els espanyols que viuen a Catalunya (per entendre’ns votants de C’s, del PP i del PSOE) només parlen castellà. Ergo, malgrat que la joventut conegui les dues llengües, Catalunya no és un país bilingüe!  

Davant d’aquesta situació la piconadora estatal representada en aquest cas per TC, el TS, el TSJC, etc, volen rematar les restes de català existents, amb els seus decrets genocides.

Si es vol que el català pervisqui i si es vol sortir de la crisi, cal independitzar-se d’Espanya immediatament.

         INDEPENDÈNCIA, JA!

Joan A. Forès

Reflexions