21/07/11. La comissió bilateral de traspassos pendents. El peix al cove

Benvolguts,

A La Vanguardia, en Batllori ens il·lustra sobre els resultats de la reunió de la Comissió Bilateral del dia 19. Recordem que la Comissió Bilateral Estat-Generalitat hauria d’estar permanentment reunida fins que tots els traspassos de l’Estatutet haguessin estat transferits. I encara més, tots els traspassos haurien d’haver estat fets el primer dia (no cal negociar i negociar i negociar fins a l’extenuació el que per llei ja s’ha decidit!):

Com que el govern espanyol no compleix amb els seus deures i les Comissions es reuneixen quan als espanyols els vaga resulta que els governs catalans, tots els governs catalans, fan el mateix paperot a la Comissió Bilateral. El mot d‘ordre sempre és el mateix, “el peix al cove”, i el resultat sempre és el mateix, havent-hi esmerçat esforços infinits!. Tal com diu Joan Ridao d’ERC: “La Generalitat ha anat a la trobada amb les mans buides i torna amb les mans a les butxaques”.  I la mascarada continua sempre amb el retorn a Catalunya amb les  peces caçades o sigui els trofeus obtinguts, exhibides amb orgull: les gorres dels Caps d’estació, el paper determinant (no majoritari) en les comissions que supervisaran la supervisió que supervisarà el desenvolupament de la supervisió del control, etc, etc. Aquest cop ha sigut el govern de CiU, però el problema és que el Tripartit feia el mateix, i sinó recordeu l’aixecada de camisa de la darrera reunió, de fa dos anys, en que el tripartit es va creure que els havien traspassat els Servei de Rodalies i ho va esbombar a tort i a dret i com hem dit manta vegades no els van traspassar ni vies, ni catenàries, ni trens, ni treballadors. Només van traspassar les gorres dels Caps d’estació. Vegeu com el 18 juliol del 2007 el PSC(PSC-PSOE) va mostrar la seva alegria pels acords de la Comissió amb aquestes paraules del Sr. Iceta: http://www.youtube.com/watch%3Fv%3DOL5eYD-R080

Les notícies  de la Comissió d’aquesta setmana són patètiques:

·         Feia dos anys que no es reunia la Comissió Bilateral Estat-Generalitat...

·         L'estratègia del consell executiu estava perfectament estudiada: exhibir d'entrada una actitud pessimista prèvia a la reunió per després poder vendre millor uns acords que van ser modestos

·         “El govern espanyol ha incomplert moltes vegades", deia al matí el portaveu de l'executiu, Francesc Homs,

·         "Ha estat una reunió satisfactòria", exhibia el líder d'Unió ja a la tarda.

·         També queda lluny el control ple de la gestió del Prat. Evidentment els titulars són enganyosos ja que ni ple ni res! La Generalitat, els empresaris, la societat civil, han demanat sempre que la part catalana fos majoritària a la gestió del Prat de forma que pogués negociar amb plena llibertat a nivell internacional amb aerolínies i països i sobretot que la gestió del Prat fos completament separada de la de Barajas, que fins ara ha tingut ( i continuarà tenint) tots els privilegis del “Quilòmetre zero”. De tot això res perquè AENA (amb la E d’Espanya, que també exhibeix RENFE, AVE, CEPSA, etc), només deixa anar el 49% i es queda el 51% de participació en tots els ens que vagin apareixent...

A l’Editorial de l’ARA escriuen: La fatiga del peix al cove

També de l’ARA, agència EFE: Milions amb comptagotes explica la reunió.

A l’Avui hi ha un comentari positiu de Josep M. Flores: Independència aeroportuària

“La curta i poc reeixida vida de l'aeroport de Lleida-Alguaire és el retrat fidel del fracàs al qual està abocat el sistema aeroportuari català mentre decideixi Madrid. Madrid ja fa temps que va decidir que Barajas era l'aeroport de referència i la resta, la perifèria. I aquest és el peatge que hem de pagar. Sempre hem de passar per Madrid, sempre ens hem de supeditar a Madrid. Però la realitat supera, i de llarg, les fronteres polítiques i centralitzadores, i demostra que el nostre país està preparat per a la independència, també des del punt de vista aeroportuari. Poca broma. Tenim una xarxa aeroportuària moderna i competitiva amb una potencialitat brutal, i aquesta és la por de Madrid i per això Madrid ens talla les ales.”