Benvolguts,
Amb la tria tant bèstia del 20N com a data de les eleccions, vull recordar un vell acudit (uns 36 anys) sobre la mort del dictador feixista i genocida Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Diós.
S’explicava a l’època que un ciutadà anava cada dia al quiosc, comprava el diari, mirava la primera pàgina i el llençava. I un dia rere l’altre. Al cap d’un temps, picat per la curiositat el quiosquer li va preguntar: Escolti bon home, em pot explicar per què em compra cada dia el diari, es mira la primera pàgina i el llença? I el client respon: És que busco una esquela! I el quiosquer: Doncs s’equivoca perquè les esqueles són a les pàgines interiors. I el client acaba la conversa dient: No, no, la que jo busco sortirà a la primera pàgina!
Sobre la desafortunada data triada per ZP, que demostra una manca d'estètica considerable, n’escriu un editorial a l’ARA, Ignasi Aragay. I jo pregunto què vol dir l’última frase que esmenta: un cop hi torni a haver vencedors i vençuts?
30 juliol. Ignasi Aragay. 20-N: l'última frivolitat de ZP?
Ens quedarà sempre el dubte de si estem davant l'última frivolitat de Zapatero o una maniobra més de l'hàbil Rubalcaba. El 20-N no és una data neutra. És una broma pesada. Té una càrrega simbòlica desagradable, amb una capacitat sensacional de tensar ments i cors. Haver-la triat per a les eleccions és, si som benèvols, una poca-soltada: serà inevitable que ressusciti la idea de les dues Espanyes, el frontisme, la dialèctica ferotge... Per se , una contesa electoral carrega les tintes. Ara ens sobrecarregarem de records i caurem encara més en la demonització del rival. En un país que s'ha dedicat aplicadament a oblidar el 20-N i tot el que porta associat, amb un president socialista que ha estat incapaç de fer una llei de la memòria com cal, un país que ha negat al jutge Garzón la revisió dels crims del franquisme, la tria del dia de les eleccions resulta d'un cinisme fabulós. Potser tot plegat juga a favor de Rubalcaba, però segur que perjudica l'interès general. Algun dia haurem de girar full, no agafant el passat com a arma llancívola, sinó com a via de coneixement. És veritat que la dreta segueix negant-se a condemnar el franquisme, que el llibre L'holocaust espanyol de Paul Preston encara ha despertat recels i que la Real Academia de la Historia perpetra diccionaris feixistes. Però també ho és que convertir la memòria en un circ electoral només servirà per oblidar la memòria un cop hi torni a haver vencedors i vençuts.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada