Benvolguts,
Us comento de manera molt breu tres articles d’ahir. Cal que els llegiu sencers!
A l’Avui Lluís Martínez fa un article de títol Albacete
“És la primera, però no serà l'última. Renfe ha hagut de tallar en sec el servei directe en tren d'alta velocitat de la línia entre Toledo i Albacete, amb parada a Conca, perquè tenia una ocupació mitjana de només 9 passatgers, amb tres viatges d'anada i tornada al dia. Si el bitllet més barat val uns 70 euros i resulta que el servei costa 18.000 euros al dia, ja poden comptar que, per aquesta via, Renfe anava cap al penya-segat. No dic jo que en època de vaques grasses el servei no s'hagués mantingut igual, per allò del que diran i pels vots (sobretot pels vots), però és que ara la vaca (catalana) ja està prou munyida i a sobre el pagès no li vol donar l'alfals que li va prometre
És el que tenen les crisis: que obliguen a fixar prioritats i a prescindir de les despeses supèrflues. El servei, a partir d'ara, es farà d'una manera més racional. I el mateix que ha passat amb aquesta línia passarà amb d'altres que es van fer o projectar per pressions polítiques, fora de tota racionalitat. És el que passa quan poses el carro davant dels bous.
Ara, per fer aquestes línies que representa que havien de donar vots (i unes despeses de manteniment de bojos) no s'ha completat la del passadís mediterrani, que, ves per on, és la que donaria diners (com ja se sap des que els romans van fer la Via Augusta) i ajudaria a pagar les línies deficitàries.
Però no. Si alguna cosa distingeix l'Estat espanyol dels altres d'Europa és que té alguns dels polítics més llestos del món. Per això és el territori de la Unió amb més quilòmetres d'alta velocitat. A veure qui els paga, ara.”
A l’Avui Germà Capdevila fa un article de nom El tren de la independència
Ara ja ho sabem d'una font oficial: el CEOP ha comprovat que en una hipotètica consulta sobre la independència hi hauria prop d'un 60 per cent de vots a favor. Era una sospita generalitzada, però fins ara no s'havia fet la pregunta directa en un sondeig sociològic oficial.
Dos factors són els principals motors del creixement de l'independentisme. Un és que Espanya s'ha desempallegat dels seus complexos. Ja no tem ningú i se n'enorgulleix. Ja no cal fer concessions als catalans, que han demostrat que són un gos que borda però no mossega. D'aquí l'estatut escapçat, la recuperació de competències que no s'atura o l'atac a la immersió lingüística. Espanya aplica ja sense reserves el seu projecte nacional. Per això gasta 3.500 milions d'euros per construir un tren d'alta velocitat que només fan servir set viatgers al dia, però que vertebra el territori de manera radial. Tot plegat ha fet obrir els ulls a molts catalans de soca-rel, però també a molts catalans de pares espanyols que parlen castellà i miren Tele 5, que aquí paguen peatge fins per anar al lavabo i quan fan una visita al poble dels pares veuen grans autovies tan gratuïtes com desertes. L'altre factor, sens dubte el més important, és mèrit de les consultes populars sobre la independència. Aquest moviment de base, amb milers de voluntaris arreu del país que van posar diners de la seva butxaca per tirar endavant aquestes consultes, considerades inútils i romàntiques, ha aconseguit un efecte poderós. Han estat com el batec d'ales de la papallona que acaba provocant un tsunami. Aquests voluntaris i les 900.000 persones que hi van participar van situar en l'imaginari col·lectiu dels catalans la possibilitat real d'un referèndum, abans reservat als somiatruites o als radicals.
Vam comprovar que és possible i que només depèn de nosaltres.
I Rubalcaba i posa la cirereta amb l’article de la Montse Oliva també a l’Avui Rubalcaba rebaixa l’abast de l’impuls sobiranista
L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero sempre ha relativitzat l'impuls de l'independentisme a Catalunya, així com les dades aportades per l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) –en les quals el sí és aclaparador–. El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, admetia ahir l'existència d'un distanciament dels catalans respecte de l'Estat espanyol, però ho considerava una “tendència i poc més”; és a dir, un fenomen conjuntural que podrà ser reversible.
Esperem que no continuem sent mesells. Esperem que l’independentisme no sigui un fenòmen conjuntural. Estiguem preparats per atacs molt més virulents: abans d’ahir els 26 diputats escalfa-cadires del PSC(PSC-PSOE) de Madrid van votar en bloc contra la possibilitat de fer que el català sigui una llengua de la UE (haurem d’esperar que Andorra entri a la UE!), i van votar contra el pagament del Fons de Competitivitat de 1450 M€!
De tota manera, cal acceptar que ja ens han pres la mida. Ja saben que se’ns poden pixar a la boca i que ens costa molt de reaccionar...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada