Benvolguts,
Un article del Sebastià Alzamora a l'ARA, que fa pensar:
“ Home só i és humana ma mesura"
"Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, / què més ens podeu da' en una altra vida? " Per alguna (no tan rara) associació d'idees, m'ha vingut al cap el Cant espiritual de Joan Maragall en llegir que ben aviat la llengua catalana deixarà de ser un requisit per accedir a una plaça de funcionari a les Balears (amb l'única excepció dels professors, i encara).
Així ho estableix l'avantprojecte de modificació de la llei de funció pública que el govern balear ja té redactat. El català hi queda rebaixat a la categoria de mèrit, en una operació de desmantellament del marc jurídic de la llengua pròpia de les Balears que retrocedeix fins a una situació clarament predemocràtica. Ni Gabriel Cañellas ni Jaume Matas s'hi haurien atrevit. Ja em disculparan que insisteixi últimament en aquesta mena de notícies, però el que aquesta gent del Partit Popular està demostrant amb la llengua catalana és una obsessió acarnissada.
També em permeto d'insistir-hi perquè, en efecte, aquest PP és el mateix partit amb el qual l'actual govern de la Generalitat es planteja d'establir pactes de governabilitat a canvi de no se sap ben bé què. D'acord: els dirigents catalans no consideren de la seva incumbència el que succeeixi a les Balears o al País Valencià, segurament amb raó. Però només voldria advertir-los que, si el PP no intenta acabar d'una vegada per totes amb el català també a Catalunya, és únicament perquè encara no té prou força per fer-ho. I per si no s'hi han fixat, subratllo l 'encara .
Aprofito, també per associació d’idees, per la similitud de l’actuació dels catalans (fonamentalment els del govern de CiU), a incloure un poema, atribuït a Bertold Brecht però, de fet, del pastor luterà Martin Niemöller, engarjolat en els camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau de 1937 a 1945 pel govern de Hitler:
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar
Que no ens passi res!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada