Benvolguts,
Llegeixo a la Viquipèdia que la Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada al 1999 fins a l'actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va créixer de preu molt per sobre de l'Índex de Preus de Consum (IPC), mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu van començar a pujar, de manera que moltes famílies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros més d'hipoteca. A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases. Que vol dir que la crisi anava apareixent… 
Línia groga: Preu de venda en €/m2
Línia verda: IPC
Des de l’any 2000 els preus dels habitatges havien crescut incontroladament. Les autoritats monetàries espanyoles, agafades a les teories liberals van deixar fer al mercat, amb l’afegit que cap al final de la crisi els bancs ja donaven crèdits indiscriminadament, sobrevalorant el valor dels pisos, i proposant incloure cotxes d’alta gamma tipus Cayenne en el paquet hipotecari final. I cap autoritat monetària no els va reptar...
A l’any 2008 ZP anunciava públicament que Espanya tenia una economia millor que les de tots els altres països mediterranis, que havia superat a Itàlia i que a l’any següent sobrepassarien França.
A mig 2008 a Espanya va esclatar la bombolla immobiliària. Conseqüència immediata: increment de l’atur de ma d’obra de construcció, des de manobres fins arquitectes. A continuació crisi de les constructores i crisi de les hipoteques.
El govern de ZP va tenir la sort que al cap d’uns sis mesos es va produir la fallida de Goldman-Sachs i va començar la crisi mundial. ZP va voler considerar, de cara a la galeria, que la crisi d’Espanya era la mateixa que la de tot el mon, però com segons el seu criteri l’economia espanyola era millor que cap altra, quan tots els països europeus varen començar a reduir despeses, ZP les va augmentar: xec-nadó de 400€, despesa en gran quantitat de petits projectes urbans, per donar feina a les empreses de construcció, la famosa tilde, etc.
Vegeu un resum de declaracions de ZP i el seu govern del 2007 al 2011 (vídeo fet per Libertad Digital, del Sr. Jiménez Losantos) No da igual:
Com s’ha vist en el vídeo el govern de ZP va fer l’orni, com si la crisi fos un fenomen passatger.
El govern espanyol del Sr. Zapatero no va reconèixer que a Espanya hi havia crisi fins dos anys més tard que tothom ja ho havia vist. Si ho hagués reconegut des del primer dia ara Espanya no estaria com està.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada