Benvolguts,
Avui a El Periódico Joan Ollé parla de Francisco Camps i de l’esperpent. Fa una cita textual de les manifestacions de Camps, les analitza i les destrossa. Acaba explicant a través de l’esperpent la interpretació de les accions de Camps i tota la seva cohort. Recordem que Camps està imputat en el cas Gürtel, que és successor de Eduardo Zaplana, el que estaba en política para forrarse, que és íntim de Rita Barberà, etc.
Primer l'acudit:
Primer l'acudit:
Joan Ollé. Periodista. Conspiració anomenada justícia
Hi ha qui mira/fulleja els diaris prescindint del text i delectant-se en la contemplació dels sants. Una imatge val més que mil paraules, encara que també una sola paraula pugui evocar mil paisatges. I mil lletjos paisatges evoquen les paraules del ja expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps immediatament després de la seva teledirigida dimissió. En cito tres:
· «La Comunitat Valenciana és la cosa més gran que hi ha al món, ho vaig aprendre a casa dels meus pares: som els millors». És a dir, que som davant d'un gran nacionalista de patria chica (que no parla la seva llengua) i creu més en el nacionalisme del ser (sóc l'hòstia perquè sóc valencià) que en el del fer (més fets i menys paraules). El nacionalisme es cura viatjant, i Camps, atrinxerat al seu despatx, ha evitat el turisme, potser perquè el planeta Génova ja li queda extraordinàriament lluny.
· «He sigut el molt honorable president (MHP) de la Generalitat i tota la meva vida al meu cor hi habitarà la idea que la feina ha sigut honorable i l'esforç molt honorable». Així com ser valencià l'allunya de tota mediocritat, la condició de MHP el blinda de tot abús o maldat que pugui cometre. Seria bo, posats a millorar la democràcia, concedir la distinció de MHP no a l'inici, sinó al final del mandat en cas que la tasca realitzada fos digna d'aquest honor. Cal notar també el matís entre «feina honorable» i «esforç molt honorable»: és propi dels escassament dotats dedicar un gran esforç a una mínima labor.
· «Ofereixo aquest sacrifici personal per Espanya». S'equivoca diametralment, MHP: és Espanya la que s'ha sacrificat per vostè i altres lladres del cas Gürtel. La cosa és molt més senzilla: vostè va delinquir, va decidir no assumir la seva culpa i dimitir en clau d'heroi. Ja ho explicava Bertolucci a La estrategia de la araña: el poble, si les dues condicions poden donar-se en la mateixa persona, prefereix l'heroi que el traïdor. I Valle-Inclán sentenciava a Luces de Bohemia que l'heroi reflectit als miralls còncaus i convexos del madrileny carreró del Gato -avui carrer d'Álvarez Gato- produeix l'esperpent.
Esperpèntiques em resulten les fotografies que ens ofereixen els diaris d'un signe i d'un altre sobre les mirades, gestos i abraçades de la gran família valenciana del PP, sumida en gran dolor perquè un dels seus més bons ha estat víctima d'una brutal conspiració anomenada justícia. I, possiblement, també els seus votants estan afligits: estimen l'heroi traïdor.
Deia Valle per boca de Max Estrella: «Deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida miserable de España». Com una falla d'empolainats maniquins de sastreria.
Permeteu-me una disgressió:
En una entrevista per ràdio al violinista Gerard Claret li fou preguntat sobre les peces de música que més li agradaven i va respondre: Si hagués de triar un sol compositor triaria Bach, si hagués de triar una sola peça musical al mon triaria la Partita 2 en Re menor de Bach i si hagués de triar un moviment d’aquesta peça triaria la Xacona!
Doncs de manera semblant si jo hagués de triar un autor teatral triaria Valle Inclán, si hagués de triar una peça de teatre triaria Luces de Bohemia i si hagués de triar una escena seria la número 12 de la que Joan Ollé en cita una frase: «Deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida miserable de España».
Permeteu-me que us ampliï una mica qui és Valle Inclan i el context de l’obra i de l’escena: Valle Inclán (1866-1936), nascut a Vilanova d’Arousa, és el creador de l’esperpent, que es basa en la deformació sistemàtica de la realitat. Luces de Bohemia és una peça teatral que va crear Valle Inclan el 1924 i que no fou representada a Espanya fins el 1970... És la primera obra que Valle anomena esperpent. Max Estrella poeta cec, vell, malalt i pobre de solemnitat s’arrossega pels carrers de Madrid acompanyat del seu deixeble tant vell i pobre com ell de nom Don Latino de Hispalis. En l’escena 12, que és la culminant de l’obra Max Estrella i Don Latino estan tornant a casa de matinada. Tots dos estan completament embriacs. Max es queda ajagut a l’entrada de la casa a punt de morir-se. En les seves disquisicions etíliques, Max defineix la teoria de l’esperpent. En aquesta escena també es fa una crítica d’Espanya (per això m’agrada). Don Latino abandona el cec Max, que s’està morint, en el portal i abans d’anar-se’n li roba la cartera:
- DON LATINO.- ¡Estás completamente curda!
- MAX.- Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El
- sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente
- deformada.
- DON LATINO.- ¡Miau! ¡Te estás contagiando!
- MAX.- España es una deformación grotesca de la civilización europea.
- DON LATINO.- ¡Pudiera! Yo me inhibo.
- MAX.- Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son absurdas.
- DON LATINO.- Conforme. Pero a mí me divierte mirarme en los espejos de la calle del
- Gato.
- MAX.- Y a mí. La deformación deja de serlo cuando está sujeta a una matemática
- perfecta. Mi estética actual es transformar con matemática de espejo cóncavo las
- normas clásicas.
- DON LATINO.- ¿Y dónde está el espejo?
- MAX.- En el fondo del vaso.
- DON LATINO.- ¡Eres genial! ¡Me quito el cráneo!
- MAX.- Latino, deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras
- y toda la vida miserable de España.
No ho trobeu genial?
Luces de Bohemia la podeu trobar a: http://www.revistakatharsis.org/luces_bohemia.pdf
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada