03/07/11. Els espanyols s'han volgut comprar un Ferrari per anar al poble

Benvolguts,

Si us pensàveu que avui parlaríem del “soso” casament a Montecarlo entre dos “sosos” personatges, us fotreu!

Avui es continua parlat d’infraestructures ferroviàries a tots els diaris i per tant toca parlar d’això i no de casaments principescos!

Ja sabeu que un dels assumptes que em treu de polleguera és el de l'AVE radial sí, Corredor mediterrani no, trens de mercaderies d'ample europeu per connectar Algesires, Alacant, València, Castelló i Barcelona amb Europa no!

L’ARA n’ha fet un monogràfic que és indispensable guardar!

En l’índex hi trobem:.

·         Editorial. El problema de l’alta velocitat

·         Redacció. La ruïna de l’AVE

·         Ignasi Pujol.  El tren dels 97.000 milions

·         Germà Bel. L’AVE és un càncer

Avui comentarem l’article dels 500 milions de la Begum, ai, dels 97.000 milions de l’AVE. Demà continuarem amb els altres.

L'obsessió dels governs espanyols: convertir-se en el país europeu amb més quilòmetres de TGV.

L’article comenta: Els espanyols, amb una economia que ha viscut moments gloriosos durant la dècada passada gràcies al negoci immobiliari, s'han volgut comprar un Ferrari per anar al poble. Un mitjà de transport que queda fora de les seves possibilitats reals, segons es desprèn de l'article Cuando la economía no importa: auge y esplendor de la alta velocidad en España , publicat recentment a la Revista de Economía Aplicada pels professors de la Universitat de Barcelona Germà Bel i Daniel Albalate.

La conclusió principal del document és que "en el desenvolupament de l'AVE s'han defugit els criteris d'eficiència econòmica i s'ha atorgat prioritat a objectius de tipus metapolític". "Com a conseqüència, s'han efectuat inversions amb rendibilitats financeres i socials negatives". A més, aquesta falta de rendibilitat tendeix a empitjorar amb l'entrada en servei dels nous trams, que tenen una demanda molt més baixa.

Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada, explica que la hipoteca que suposa l'enorme cost de l'AVE té uns efectes perversos. " La corba d'amortització de l'AVE és explosiva en el temps, és a dir, ara s'amortitza poquíssim i explotarà d'aquí a uns anys, quan ni els directius d'Adif ni els membres del govern estiguin als seus llocs actuals". Bel assegura que el cànon que Renfe paga a Adif per l'ús de les vies no cobreix ni el manteniment de la xarxa. "Gairebé la totalitat de la inversió en l'alta velocitat és a fons perdut", afegeix.

La perspectiva de canvi de govern a la Moncloa l'any que ve no fa preveure un canvi d'estratègia. No en va, va ser Aznar qui es va comprometre el 2000 a connectar Madrid amb totes les capitals de província espanyoles en menys de quatre hores a través de l'alta velocitat. Per contra, continua sent un drama l'escassa capacitat d'evacuació ferroviària de les mercaderies a Espanya: només un 4% del total, mentre que el conjunt de la Unió Europea en transporta el 18%.

A més a més hi ha gràfics comparats molt significatius, que informen sobre la rendibilitat esperada, sobre costos i sobrecostos, etc.:

·         Passatgers per quilòmetre. Madrid: Barcelona: 9.000. Madrid-Sevilla: 14.000. Paris-Lió: 59.000. Colònia Frankfurt: 51.000. Toquio-Osaka: 235.000

·         Quilòmetres de línies d’alta velocitat al mon. Japó (1964): 1875 construïts + 590 en construcció. França (1981) 1872 + 234. Alemanya (1988): 1032 + 316. Espanya (1992): 1964 + 2219. Xina (2008): 3182 + 7313.

·         Costos de construcció a Espanya. Madrid-Sevilla (1992): 471 km, 9,8 M€/km. Còrdova-Màlaga (2007): 155km, 25,4 M€/km. Madrid-Valladolid (2007): 184 km, 25,4 M€/km. Madrid-Barcelona (2008): 664km, 15,0 M€/km. Madrid-València (2010) 365 km, 18,2 M€/km

Observant aquestes xifres es compren l’absolut desastre que ha sigut per Espanya la bogeria dels AVEs. Més quilòmetres que ningú! Per què? Per cada passatger de l’AVE a Espanya, a França en tenen 6 i al Japó 25 vegades més. Quin creieu que serà més rendible? Quin país creieu que no podrà suportar les despeses d’amortització i manteniment i s’haurà de malvendre tota la xarxa? Com s’han fet les contractacions per comprendre els diferents costos de construcció? Quines empreses han construït els AVEs? Les catalanes o les espanyoles? Per què?

Enllaços:

La ruïna de l’AVE: http://www.ara.cat/economia/ave-tgv_0_509949567.html

El tren dels 97.000 milions: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/tren-dels-milions_0_510548960.html

L’AVE és un càncer: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Germa-Bel-LAVE-cancer_0_510548964.html

Joan A. Forès

Reflexions