Benvolguts,
Avui dues col·laboracions d’en Carod a l’Avui,
molt interessants:
·
La primera Aquí, a Espanya, és un article propi, una reflexió que ens alerta i
ens proposa que siguem conscients de no usar mai paraules o conceptes elaborats
per l’enemic,
amb el sentit que hi dóna l’enemic (nacionalisme, territorial, policia autonòmica, comunitats autònomes “amb llengua pròpia”). I acaba rebutjant que s’usi el terme
Aquí, a Espanya, la primera d’Espanya,
de tot Espanya...
·
La segona és una noticia d’agència
de títol Em costa
d'entendre que es lideri l'oposició i es voti al mateix temps investidura i
pressupostos”, i explica com en Carod advoca per un Govern de
Concentració, de més de dos partits (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA,), cal un govern fort per fer front al
“nacionalisme exacerbat”. Finalment i referint-se al projecte assassí de llengües
i de metodologia del ministre Wert fa una pregunta desconcertant: Diu que: Ha apostat per desobeir-la en el cas que aquesta
ataqui frontalment la immersió lingüística. Aquesta desafortunada expressió fa pensar que ell creu
que hi ha cap possibilitat de que no ataqui frontalment la immersió lingüística?
Aquí, a Espanya
09/12/12 02:00 - Josep-Lluís
Carod-Rovira
Per quin motiu sempre hem de ser nosaltres la singularitat i no la normalitat
que ells es reserven en exclusiva?
Les paraules no són mai neutres, signifiquen. I, tot i
que sovint no en siguem ben bé conscients, arrosseguen una càrrega simbòlica i
política que es va reproduint incessantment, de manera banal, imperceptible,
per acabar instal·lant-se en la normalitat quotidiana, com la cosa més natural
del món (deu ser la pluja fina...). El
triomf de certes paraules, expressions o conceptes pot ser també la victòria de
l'alienació nacional. Per això em sorprèn i em revolta, encara,
veure amb quina regularitat hi ha qui cau en la trampa d'usar,
indiscriminadament, la terminologia pròpia del llenguatge ideològic de l'Estat
espanyol. Sento a la ràdio que a la commemoració de la Constitució Espanyola
que se celebra a Madrid no hi han acudit els partits “nacionalistes”. I, tot seguit, ens informen de
la presència dels màxims dirigents del PP i del PSOE i de les seves
declaracions. I quedo estupefacte. Que no acabaven de dir-nos que els partits
nacionalistes no hi eren? I què són, doncs, sinó nacionalistes, de dreta i
d'esquerra tant se val, aquests partits? Ingènuament, hem acceptat
que els nacionalistes som nosaltres i no ells, i això els permet d'esplaiar-se,
també internacionalment, contra els nacionalismes excloents, exacerbats,
extrems, que figura que representem nosaltres i no ells. Ben bé és el món a l'inrevés i s'aprofiten de
la mala premsa que d'ençà de Hitler i el drama de la difunta Iugoslàvia plana
sobre les consciències plàcides de tanta gent.
A la mateixa emissora de ràdio, nacional, fan saber a
l'audiència que un dels temes que hi ha a l'ambient de la celebració madrilenya
és el “territorial”. I a fe de Déu que el meu desconcert no fa sinó
acréixer-se. Pel que diuen no els preocupa pas l'ordenació del territori, el
planejament, la urbanització desfermada, el medi ambient i la natura, sinó, ras
i curt, l'articulació de la realitat plurinacional de l'Estat espanyol. Com
podem admetre com a bona la terminologia de l'adversari polític, que redueix a
una simple qüestió territorial el debat de la diversitat nacional? Per
acabar-ho d'arrodonir, sento que parlen de la policia “autonòmica”, concepte
inexistent, com no hi ha policia nacional o Guàrdia Civil “independent”.
Precisament, conec bé l'autor de l'esmena de la nostra llei de policia que en
va eliminar l'expressió, per deixar-la en “Mossos d'Esquadra” o “Policia de la
Generalitat”. Nosaltres, dient, simplement, la policia, ja en tindríem prou per
saber a quin cos ens referim.
I ara
arriba una informació sobre les comunitats autònomes “amb llengua pròpia”. I què romanços
deu ser això, em demano, palplantat? És que, per ventura, hi ha comunitats que no tenen llengua
pròpia? A Madrid, les dues Castelles, la Rioja o Cantàbria, posem
per cas, no en tenen de llengua pròpia? No disposen de cap idioma que els
identifiqui entre les altres comunitats lingüístiques del món, sobretot en
relació amb els seus veïns? Què tenen, doncs? No parlen, són muts? Per quin motiu
sempre hem de ser nosaltres la singularitat i no la normalitat que ells es
reserven en exclusiva? No és estrany, idò, que en aquestes circumstàncies
sempre aparegui algú –fins i tot gent que es reclama i proclama nacionalista,
sobiranista o independentista– que digui, com una obvietat, “aquí, a Espanya” o
bé l'empresa aquesta és la primera d'Espanya, l'esportista aqueix és el millor
d'Espanya en la seva especialitat o la ciutat aquella és la que té més teatres
d'Espanya, referint-se a ciutats, esportistes i empreses catalanes.
N'hi ha que, per reblar el clau, ho enriqueixen amb la variant “és el més
important de “tot Espanya”, donant-hi un tombant gairebé còsmic,
interplanetari, tirant curt. Vaig a comprar als grans magatzems i, tot sentint
el repertori musical variat que va de l' “arre borriquito”
fins al “tamborilero”,
em pregunto si també haurem d'esperar a ser independents per sentir nadales en
català en la llengua pròpia del país. Ufffff...
Carod: “Em costa
d'entendre que es lideri l'oposició i es voti al mateix temps investidura i
pressupostos”
L'exvicepresident
de la Generalitat i exlíder d'ERC advoca per un govern
de concentració a Catalunya els pròxims dos anys
Carod-Rovira
argumenta que cal un govern fort per fer front al
“nacionalisme exacerbat” que ja arriba de la resta de l'Estat i que creu
que augmentarà
08/12/12 15:53 - Barcelona - Agències
L'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC, Josep-Lluís
Carod-Rovira, ha advocat aquest dissabte per un govern de concentració a
Catalunya durant com a mínim dos anys per impulsar la celebració d'una consulta
d'autodeterminació. De fet, l'exlíder d'ERC s'ha distanciat de
l'aposta dels republicans per liderar l'oposició al futur govern i alhora
garantir-ne l'estabilitat: “Em costa d'entendre que es lideri l'oposició i es
voti al mateix temps investidura i pressupostos”.
Al seu entendre, doncs, “caldria un esforç de
diferents opcions polítiques -no només de dues- per pensar en un govern de
concentració nacional”, ha afirmat en una entrevista de Catalunya Ràdio. En
aquest sentit, Carod ha argumentat que la fórmula ideal seria un govern que
unís CiU, ERC,
PSC i ICV-EUiA, tot i que ha reconegut que aquest acord és complicat
i ha assenyalat que, com a mínim, hi hauria d'haver més de dos partits. Segons
l'exvicepresident de la Generalitat, cal un govern fort per fer front al “nacionalisme
exacerbat” que, segons ha dit, ja arriba de la resta de l'Estat i
s'incrementarà a mida que avanci el procés cap a la consulta.
Tot i això, Carod ha qüestionat que el PSC se sumi a
un projecte així després de recol·lectar els pitjors resultats de la seva
història en unes eleccions catalanes, i ha advertit als socialistes catalans
que corren risc de convertir-se “en una força perifèrica i aliena”. Segons
l'exlíder d'ERC, “probablement, el PSC ja mai més tornarà a ser gran a
Catalunya”.
Carod-Rovira
també s'ha referit a la proposta de reforma de llei d'educació que ha presentat
el ministre Wert i ha apostat per “desobeir-la” en el cas que aquesta ataqui
frontalment la immersió lingüística. “¿Que té Espanya en contra
de la diversitat? Si la diversitat és un valor!”, ha exclamat. “Espanya mai ha
assumit la diversitat de llengües com una gran riquesa, com un gran valor”, ha
lamentat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada