diumenge, 9 de desembre del 2012

09/12/12. En Carod reflexiona i es posiciona contra la situació actual de l'entesa CiU-ERC


Benvolguts,

Avui dues col·laboracions d’en Carod a l’Avui, molt interessants:

·       La primera Aquí, a Espanya, és un article propi, una reflexió que ens alerta i ens proposa que siguem conscients de no usar mai paraules o conceptes elaborats per l’enemic, amb el sentit que hi dóna l’enemic (nacionalisme, territorial, policia autonòmica, comunitats autònomes “amb llengua pròpia”). I acaba rebutjant que s’usi el terme Aquí, a Espanya, la primera d’Espanya, de tot Espanya...

·       La segona és una noticia d’agència de títol Em costa d'entendre que es lideri l'oposició i es voti al mateix temps investidura i pressupostos”, i explica com en Carod advoca per un Govern de Concentració, de més de dos partits (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA,), cal un govern fort per fer front al “nacionalisme exacerbat”. Finalment i referint-se al projecte assassí de llengües i de metodologia del ministre Wert fa una pregunta desconcertant: Diu que: Ha apostat per desobeir-la en el cas que aquesta ataqui frontalment la immersió lingüística. Aquesta desafortunada expressió fa pensar que ell creu que hi ha cap possibilitat de que no ataqui frontalment la immersió lingüística?
 

Aquí, a Espanya


09/12/12 02:00 - Josep-Lluís Carod-Rovira email protegit

Per quin motiu sempre hem de ser nosaltres la singularitat i no la normalitat que ells es reserven en exclusiva?

Les paraules no són mai neutres, signifiquen. I, tot i que sovint no en siguem ben bé conscients, arrosseguen una càrrega simbòlica i política que es va reproduint incessantment, de manera banal, imperceptible, per acabar instal·lant-se en la normalitat quotidiana, com la cosa més natural del món (deu ser la pluja fina...). El triomf de certes paraules, expressions o conceptes pot ser també la victòria de l'alienació nacional. Per això em sorprèn i em revolta, encara, veure amb quina regularitat hi ha qui cau en la trampa d'usar, indiscriminadament, la terminologia pròpia del llenguatge ideològic de l'Estat espanyol. Sento a la ràdio que a la commemoració de la Constitució Espanyola que se celebra a Madrid no hi han acudit els partits “nacionalistes”. I, tot seguit, ens informen de la presència dels màxims dirigents del PP i del PSOE i de les seves declaracions. I quedo estupefacte. Que no acabaven de dir-nos que els partits nacionalistes no hi eren? I què són, doncs, sinó nacionalistes, de dreta i d'esquerra tant se val, aquests partits? Ingènuament, hem acceptat que els nacionalistes som nosaltres i no ells, i això els permet d'esplaiar-se, també internacionalment, contra els nacionalismes excloents, exacerbats, extrems, que figura que representem nosaltres i no ells. Ben bé és el món a l'inrevés i s'aprofiten de la mala premsa que d'ençà de Hitler i el drama de la difunta Iugoslàvia plana sobre les consciències plàcides de tanta gent.

A la mateixa emissora de ràdio, nacional, fan saber a l'audiència que un dels temes que hi ha a l'ambient de la celebració madrilenya és el “territorial”. I a fe de Déu que el meu desconcert no fa sinó acréixer-se. Pel que diuen no els preocupa pas l'ordenació del territori, el planejament, la urbanització desfermada, el medi ambient i la natura, sinó, ras i curt, l'articulació de la realitat plurinacional de l'Estat espanyol. Com podem admetre com a bona la terminologia de l'adversari polític, que redueix a una simple qüestió territorial el debat de la diversitat nacional? Per acabar-ho d'arrodonir, sento que parlen de la policia “autonòmica”, concepte inexistent, com no hi ha policia nacional o Guàrdia Civil “independent”. Precisament, conec bé l'autor de l'esmena de la nostra llei de policia que en va eliminar l'expressió, per deixar-la en “Mossos d'Esquadra” o “Policia de la Generalitat”. Nosaltres, dient, simplement, la policia, ja en tindríem prou per saber a quin cos ens referim.

I ara arriba una informació sobre les comunitats autònomes “amb llengua pròpia”. I què romanços deu ser això, em demano, palplantat? És que, per ventura, hi ha comunitats que no tenen llengua pròpia? A Madrid, les dues Castelles, la Rioja o Cantàbria, posem per cas, no en tenen de llengua pròpia? No disposen de cap idioma que els identifiqui entre les altres comunitats lingüístiques del món, sobretot en relació amb els seus veïns? Què tenen, doncs? No parlen, són muts? Per quin motiu sempre hem de ser nosaltres la singularitat i no la normalitat que ells es reserven en exclusiva? No és estrany, idò, que en aquestes circumstàncies sempre aparegui algú –fins i tot gent que es reclama i proclama nacionalista, sobiranista o independentista– que digui, com una obvietat, “aquí, a Espanya” o bé l'empresa aquesta és la primera d'Espanya, l'esportista aqueix és el millor d'Espanya en la seva especialitat o la ciutat aquella és la que té més teatres d'Espanya, referint-se a ciutats, esportistes i empreses catalanes. N'hi ha que, per reblar el clau, ho enriqueixen amb la variant “és el més important de “tot Espanya”, donant-hi un tombant gairebé còsmic, interplanetari, tirant curt. Vaig a comprar als grans magatzems i, tot sentint el repertori musical variat que va de l' “arre borriquito” fins al “tamborilero”, em pregunto si també haurem d'esperar a ser independents per sentir nadales en català en la llengua pròpia del país. Ufffff...

 
Carod: “Em costa d'entendre que es lideri l'oposició i es voti al mateix temps investidura i pressupostos”

L'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC advoca per un govern de concentració a Catalunya els pròxims dos anys

Carod-Rovira argumenta que cal un govern fort per fer front al “nacionalisme exacerbat” que ja arriba de la resta de l'Estat i que creu que augmentarà

08/12/12 15:53 - Barcelona - Agències
 
L'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha advocat aquest dissabte per un govern de concentració a Catalunya durant com a mínim dos anys per impulsar la celebració d'una consulta d'autodeterminació. De fet, l'exlíder d'ERC s'ha distanciat de l'aposta dels republicans per liderar l'oposició al futur govern i alhora garantir-ne l'estabilitat: “Em costa d'entendre que es lideri l'oposició i es voti al mateix temps investidura i pressupostos”.

Al seu entendre, doncs, “caldria un esforç de diferents opcions polítiques -no només de dues- per pensar en un govern de concentració nacional”, ha afirmat en una entrevista de Catalunya Ràdio. En aquest sentit, Carod ha argumentat que la fórmula ideal seria un govern que unís CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, tot i que ha reconegut que aquest acord és complicat i ha assenyalat que, com a mínim, hi hauria d'haver més de dos partits. Segons l'exvicepresident de la Generalitat, cal un govern fort per fer front al “nacionalisme exacerbat” que, segons ha dit, ja arriba de la resta de l'Estat i s'incrementarà a mida que avanci el procés cap a la consulta.

Tot i això, Carod ha qüestionat que el PSC se sumi a un projecte així després de recol·lectar els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions catalanes, i ha advertit als socialistes catalans que corren risc de convertir-se “en una força perifèrica i aliena”. Segons l'exlíder d'ERC, “probablement, el PSC ja mai més tornarà a ser gran a Catalunya”.

Carod-Rovira també s'ha referit a la proposta de reforma de llei d'educació que ha presentat el ministre Wert i ha apostat per “desobeir-la” en el cas que aquesta ataqui frontalment la immersió lingüística. “¿Que té Espanya en contra de la diversitat? Si la diversitat és un valor!”, ha exclamat. “Espanya mai ha assumit la diversitat de llengües com una gran riquesa, com un gran valor”, ha lamentat.

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada