dissabte, 29 de desembre del 2012

29/12/12. “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya


Benvolguts,

Us incloc un “Llamamiento” dels federalistes espanyols ubicats a Catalunya que estan en contra de la independència de Catalunya. És del mes d’octubre passat, abans de les eleccions al parlament de Catalunya, explicant amablement el seu pretès federalisme d’esquerres català (no correspost des d’Espanya).

Crec que s’ha de llegir per saber els arguments dels savis federalistes, i sobretot per no fer-ne ni punyetero cas!

He marcat alguns dels noms dels primers signants que conec i que m’han significat alguna cosa. Si voleu marcar-ne d’altres que conegueu i em torneu el document, podem tenir un mapa més acurat dels federalistes-unionistes-botiflers catalans.

 
Joan A. Forès
Reflexions

Llamamiento

FEDERALISTA I D’ESQUERRES



JA SOM MÉS DE 2.500 ADHERITS!

octubre 17, 2012

Per la justícia social i la raó democràtica


CRIDA A LA CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES


El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i de dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.

La societat catalana està patint una greu crisi econòmica que ja ha esdevingut una crisi social i política, que s’ha traduït en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d’igualtat d’oportunitats. Moltes persones avui estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situació reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat política i ètica, sobretot en un moment on el descrèdit dels partits i les institucions és extraordinàriament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no és la única sortida de futur i que l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual, posa en perill la cohesió social i no és el camí per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econòmic, ni social ni cultural.

Avui molts proposen la independència com un camí “màgic” per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l’Estat, fins al punt que és habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com Espanya ens roba”. Paral·lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessió, que vol dir el trencament de l’Estat, serà un procés sense costos econòmics excessius, sense fractura social, políticament amable, en què tot seran només beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalització només pot tenir conseqüències positives per a Catalunya i per això ha assumit sense complexes el model econòmic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d’un estat propi serà un “bon negoci”, s’afirma. L’èmfasi en les virtuts econòmiques de la independència, que no se sostenen en una anàlisi rigorosa, no és altra cosa que una calculada estratègia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos.

Defugim les visions apocalíptiques sobre una virtual secessió, però tampoc no estem disposats a acceptar acríticament els arguments ensucrats de l’independentisme. No creiem que pertànyer a Espanya sigui una obligació perpètua, però no compartim tampoc les raons dels qui sostenen la necessitat històrica de la ruptura. Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no és la resposta intel·ligent en el context d’una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política en el marc d’una crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. La comparació entre beneficis i costos socials és molt més favorable en el cas d’un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independència.

Per tot això, reconeixent-nos hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre “Catalunya, un sol poble”, alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no és la millor opció ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l’esquerra a les polítiques d’austeritat europees. A més, els riscos, les tensions i les incerteses d’un procés de secessió no són pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent, particularment dels sectors més humils i vulnerables.

Fins al dia d’avui no hi hagut a penes controvèrsia democràtica, on els interrogants de la ruptura hagin pogut ser debatuts àmpliament en el marc d’un debat públic basat en els principis del pluralisme democràtic. El federalisme té profundes arrels entre els sectors progressistes de Catalunya i compta amb experiències d’èxit en altres estats del món que haurien de ser tingudes en compte. Reclamem a les forces polítiques d’esquerres que, en un moment electoral com aquest, siguin valentes, escoltin la gent, facin un esforç pedagògic, s’atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d’un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l’Estat, on la ciutadania de Catalunya s’hi pugui sentir bé des de les seves identitats compartides.

Volem una Espanya federal en el marc d’una Europa federal i socialment justa. No se’ns escapen les dificultats del que proposem i la sensació real fins avui d’un cert fracàs en aquest propòsit. D’una banda, perquè l’esquerra espanyola majoritària no ha volgut jugar a fons aquesta carta, i, de l’altra, perquè la dreta espanyola és profundament nacionalista i s’atrinxera quan li convé en l’immobilisme constitucional. A Catalunya, els darrers anys s’han anat acumulant molts greuges i incomprensions, des de la desgraciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en matèria d’inversió. La relació entre els governs democràtics d’Espanya i de Catalunya s’ha caracteritzat per la irresponsabilitat d’aquells que han tingut voluntat de monopolitzar i apropiar-se de les idees d’Espanya i de Catalunya, amb objectius partidistes clars. Tanmateix, creiem que no hi ha raons suficients per defallir i que, en qualsevol cas, l’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social. En sentim còmplices de les veus que, des d’altres territoris d’Espanya, expressen el seu disgust i impotència davant la imatge monolítica que des de Catalunya alguns projecten d’Espanya, una imatge tan injusta i irreal com la que des de la resta de l’estat molts tenen de Catalunya. En aquest sentit, és del tot imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya no poden esdevenir un plebiscit on “independència sí, independència no” sigui el tema únic de campanya. Democràticament és imprescindible jutjar l’acció política del govern sortint i confrontar els programes electorals en relació a tots els altres aspectes on el nostre Parlament té competències i atribucions específiques, particularment en el camp de les polítiques de benestar. Igualment, no podem deixar de recordar que el President Mas arriba a aquestes eleccions sota l’ombra de la corrupció i de la responsabilitat del seu partit, CDC, en el cas del saqueig al Palau de la Música.

Aquestes eleccions, en canvi, sí que poden ser el començament d’un exercici col·lectiu per debatre i articular les diferents alternatives polítiques –totes elles legítimes- en relació a l’anomenat “encaix” de Catalunya dins d’Espanya i Europa. Però des d’un debat lliure i plural, serè i ordenat, sobre les raons que porten a uns, des l’anomenat “dret a decidir”, a demanar el trencament i als altres a demanar un nou acord. Un procés que es resolgui des del principi democràtic, en el marc d’un estat de dret, i que, si s’escau, conclogui amb la celebració d’un referèndum. Avui el principal risc no és que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania sinó que anem enrere en termes de democratització, que els ciutadans de tota Europa perdin encara més sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus, en comptes de crear-ne de noves.

Per tot això, volem fer una crida a la ciutadania progressista de Catalunya perquè el proper 25 de novembre es mobilitzi i faci confiança a aquelles formacions polítiques que presentin programes nítidament d’esquerres i que contemplin una renovada i potent opció federal. Que posin també en el centre del debat electoral la forma com s’han efectuat les polítiques de retallades de l’estat de benestar realitzades pel Govern de Mas, amb el suport del PP. I que confrontin l’existència de diferents alternatives davant la crisi. Que reclamin de la Unió Europea polítiques d’impuls al creixement econòmic a fi d’evitar que l’austeritat recaigui només en els serveis públics i les prestacions socials. És a dir, una Europa unida al servei de la gent. En definitiva, que apostin amb claredat per un model d’estat federal on la major part de la ciutadania de Catalunya pugui sentir-se còmoda i reconeguda, compartint amb altres pobles un projecte comú de convivència, justícia i cohesió social.

Barcelona, 11 d’octubre del 2012

Javier
Asensio
Professor UAB
Jorge Ernesto
Ayala-Dip
Crític literari
Siscu
Baiges
Periodista
José
Bailo
Tècnic de l’administració
José María
Ballesteros
President de Cocemfe de Catalunya (a títol individual)
María Helena
Bedoya
Lletrada
Domènec
Benet
Llibreter
Roberto
Bergalli
Professor universitari jubilat
Isidor
Boix
Sindicalista
Xavier
Bonal
Professor de sociologia, UAB
Ferran
Burguillos
Director de biblioteca
Joan
Busquet
Periodista
Jorge
Calero
Catedràtic d’economia aplicada, UB
Eric
Cama
Professor d’història
Jordi
Camallonga
Dirigent sindical
Ferran
Camas
Catedràtic de dret del treball, UdG
Victoria
Camps
Catedràtica de filosofia, UAB
Arturo
Cardona
Dirigent sindical
Francesc
Castellana
President Fundació Utopia
Irene
Castells
Historiadora
Mercè
Claramunt
Advocada
Isabel
Coixet
Cineasta
Joaquim
Coll
Historiador i articulista
Eloi
Cortés
Secretari gral. AJEC
Manuel
Cruz
Catedràtic de filosofia, UB
Ramon
de España
Escriptor
Carmen
Domingo
Escriptora i periodista
Najal
El Hachmi
Escriptora
Andres M.
Encinas
Professor de matemàtica aplicada, UPC
Anna
Estany
Catedràtica de lògica, UAB
Joan
Estrada
Agitador cultural
Daniel
Fernandez
Editor Edhasa
Rosa Maria
Fernández Sansa
Presidenta catalana del loby europeu de dones
Estela
Ferreirro
Professora de dret financer i tributari, UB
Antonio
Franco
Periodista
Pere
Garcia Jiménez
Líder del moviment associatiu gitano
Merche
García Arán
Catedràtica de dret penal
Manuel
Gómez Acosta
Enginyer
Víctor
Gómez
Professor de dret penal, UB
Joaquim
González
Dirigent sindical
José Luis
Gordillo
Professor de filosofia del dret, UB
Jordi
Gracia
Professor de literatura, UB, assagista
Daniel
Inglada
Professor de filosofia d’Institut
Àngela
Jané
Matemàtica
Eusebi
Jarauta
Catedràtic de matemàtica aplicada, UPC
Carlos
Jiménez Villarejo
Jurista y exfiscal
Rafael
Jorba
Periodista
Aurora
Jorquera
Psicòloga
Marta
Junqué
Politòloga
Alfredo
Ladrón
Enginyer
Estefanía
Lazare
Jurista
José Luis
López Bulla
Exsecretari general de CC.OO de Catalunya
Pedro
López Provencio
Advocat i enginyer, antic dirigent sindical
Carlos
Lozares
Sociòleg
Ivan
Lozares
Enginyer
Juan Ignacio
Marín
Inspector de treball
José
Martí
Periodista
Ignacio
Martínez de Pisón
Escriptor
Rafael
Martínez
Catedràtic de ciència política, UB
Andreu
Mayayo
Catedràtic d’història contemporània, UB
José María
Mena
Ex Fiscal Superior de Catalunya
Eduard
Miralles
Gestor cultural
Andreu
Missé
Periodista
Ana Maria
Moix
Escriptora

Vicenç
Molina
Professor, UB
Carme
Molinero
Catedràtica d’història contemporània, UAB
Xavier
Monteys
Arquitecte
Martí
Parellada
Economista
Carles
Pastor
Periodista
José Manuel
Pérez Tornero
Catedràtic de periodisme, UAB
Miguel
Pérez-Moneo
Professor de dret constitucional, UB
Carme
Pijuan
Gestora cultural
Joan Francesc
Pont
Catedràtic de dret financer i tributari, UB.
Rosa
Regàs
Escriptora
Albert
Ricart
Lletrat
Pere
Ríos
Periodista
Margarita
Rivière
Escriptora i periodista
Xavier
Roig
Periodista i consultor
Cesáreo
Rodríguez-Aguilera
Catedràtic de ciència política, UB
José
Romo
Professor d’història de la ciència,UB
José María
Royo
Professor de dret romà, UB
José Manuel
Rúa
Professor d’història, UB
Joan
Salas
Sociòleg
Anna Maria
Sangenís
Guia turística
Ana María
Sanz
Professora de ciència política, UB
Alberto
Sanz
Ambientòleg
Francisco
Sanz
Cooperant
Bruna
Scotto
Professora jubilada
Mateu
Seguí
Lletrat
Rafael
Senra
Advocat laboralista
Hector
Silveira
Professor de filosofia del dret, UdL
Antonio
Sitges-Serra
Catedràtic de cirurgia, UAB
Albert
Solé
Cineasta i periodista
Ascensió
Solé
Magistrada Tribunal Superior de Justícia
Enric
Sopena
Director del digital el plural.com
José Antonio
Sorolla
Periodista
Marçal
Tarragó
Economista
Javier
Tébar
Historiador
Roc
Torrell
Empresari
Francesc
Trillas
Professor d’economia, UAB
Enric
Trillas
Catedràtic jubilat
Ana Maria
Tusset
Psicòloga
Xavier
Vall
Consultor
Carles
Vallejo
Dirigent sindical
Marta
Vallejo
Cooperant
Dolors
Vallejo
Mestra i sindicalista
Carme
Valls
Metgesa
Josep Maria
Vegara
Catedràtic de la UAB
Pere
Ysàs
Catedràtic d’història contemporània, UAB

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada