Abans
En les nostres explicacions sobre Espoliació fiscal
en el Racó del Xerraire i en altres llocs, hem estat usant fins ara un gràfic
que explica les aportacions de la ciutadania de Catalunya en forma d’impostos
(IRPF, IVA, etc) a les arques de l’Agència Tributària Espanyola (ATE) així com les
aportacions de l’ATE
(o sigui impostos cedits per l’Estat) a la Generalitat. Tenia aquest aspecte:
En aquest gràfic (amb dades del 2010) es veu com
els 60.000 M€
en impostos pagats pels contribuents catalans es converteixen en 18.840 M€
(més o menys una tercera part dels pagats a l’ATE) que arriben a la Generalitat.
Hi ha una altra quantitat equivalent d’uns 20.000 M€ (una altra tercera part) que surten
també de l’ATE i que haurien d’arribar a Catalunya però que molt sovint no
arriben complets. Són despeses i inversions en infraestructures, etc. Queda
finalment una tercera tercera part d’uns 20.000 M€ més que no arriba, que és el que
anomenem Espoli
fiscal. Segons el CCN l’espoli havia arribat a pujar fins a 22.000 M€
anuals des del 2000 i ha sigut de 16.500 M€ en el 2011 segons dades de la
conselleria d’Economia (Mas-Colell) de la Generalitat.
Ara
Ara ha arribat el moment de deixar de mirar
endarrere (avui Mas i Junqueras han signat el Full
de Ruta de la nova legislatura que inclou data límit per el referèndum,
així com la creació del Consell Català per a la Transició
Nacional) i mirar endavant. Segons l’Editorial d’en
Vicent Partal és L'hora
que fa segles que esperàvem. Aprofitant l’avinentesa hem creat uns nous gràfics per reflectir el
tragí de diners d’impostos des dels contribuents fins als últims serveis de la Generalitat
passant per la tresoreria de la pròpia Generalitat (ATC) en la Catalunya
independent. Ens hem basat en el document del CCN anomenat El procés cap a l'Estat propi i els primers mesos de l'Estat català. Del
Juliol de 2012, del
que hem copiat el següent gràfic:
D’aquest gràfic i ajudat pels Pressupostos del 2012, hem pressuposat les aportacions d’impostos i un repartiment de les Despeses de la Generalitat, expressat en els dos gràfics següents:
Pot ser
que les xifres per tipus d’impost no sigui exactes, però en canvi els grans números
són d’acord amb els del CCN.
El
finançament de la Generalitat distribuït per departaments dóna el darrer gràfic:
En resum:
En els darrers anys de la Catalunya autonòmica
hi ha hagut una sangonera fiscal tan elevada, tant despietada, ens han estat
escanyant de tal manera (300.000 M€ des
del 1986 segons el CCN), que la Generalitat ha hagut de fer retallades immenses
en Salut, Educació i Benestar social i així i tot no ha tingut més remei que
endeutar-se encara més. El Dèficit de cada any està al voltant dels 10.000 M€
actualment, i evidentment aquesta sangonera no podia continuar. Els dèficits
anuals s’han anat acumulant i ara hi ha un Deute públic de més de 40.000 M€ (20% del PIB), que cal amortitzar i del
qual cal pagar interessos.
Però ara estem canviant de registre. Ja veiem
que en aquest Pressupost del Nou Estat català hi ha un Superàvit (mot que mai no havíem
sentit i que gairebé no sabíem que significava), més o menys equivalent però en
positiu del dèficit anterior. La diferència entre el dèficit anterior i el
superàvit actual dóna els 16.000-22.000 M€ que l’Estat espanyol ens ha estat
robant, anualment, des de sempre.
Visca Catalunya independent!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada