dijous, 27 de desembre del 2012

27/12/12. La Vanguardia i Unió conspiren contra el Pacte per la Llibertat

Benvolguts,

Per continuar fent palès l’enemic que CiU té a dintre, que de retruc és l’enemic de tots els independentistes catalans, avui trio dos exemples.
La conspiració de Duran i Lleida i el Grup Godó i les declaracions dels diversos membres d’Unió contra tot el que el President Mas proposa i la resta de catalans per majoria accepten. Concretament copio uns tasts de la lamentable entrevista a Núria de Gispert (que als seus 60 anys encara no ha après a parlar un català mínimament acceptable, de fet parla menys que catanyol), presidenta del Parlament, que rebenta i refreda les possibles esperances dels catalans i es posiciona en contra del Govern Mas. S'hi veu la ma negra del sinistre botifler Duran al darrere. Sort que el seu carisma de "fada" faci que ningú se l'escolti, sigui amb vareta màgica o amb micròfon.

La Vanguardia i Unió conspiren contra el Pacte per la Llibertat

20/12/2012. http://somnoticia.cat/2012/12/20/la-vanguardia-i-unio-conspiren-contra-el-pacte-per-la-llibertat/
El mateix dia que es materialitzava el Pacte per la Llibertat, els màxims representants de l’unionisme es van reunir a l’Hotel Arts de Barcelona per conspirar contra el procés independentista. En aquesta aquelarre espanyolista hi havia el director de La Vanguardia, José Antich; el portaveu del Grupo Godó, Màrius Carol, i dos representants d’UDC, Josep Sánchez Llibre i José Antonio Duran i Lleida, tal com es pot veure a la fotografia que ens ha fet arribar un amic i que Som Notícia us ofereix en exclusiva.

L’endemà d’aquest dinar al restaurant Enoteca, el diari de Godó ha apujat el to i s’ha pronunciat clarament en contra del president Mas i del pacte nacional. En portada: Mas cedeix davant d’Esquerra i Unió critica la pressió fiscal de l’acord. A l’interior del diari, un semàfor vermell era per al conseller e’Economia en funcions, Andreu Mas-Collell, i hi havia un editorial catastrofista -en tots els sentits- del director. Les pressions d’Unió contra l’acord han dificultat, i molt, l’acord per fixar una data per a la consulta, que Esquerra i molts sectors de CiU volien fer el 2013 o a principis de 2014. 

Entrevista a Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya

L'advocada Núria de Gispert (Barcelona, 1949) va començar a treballar en la funció pública ja l'any 1974 –un abans de la mort de Franco– a la Diputació de Barcelona i va entrar a la Generalitat amb l'arribada de CiU. Té una dilatada trajectòria política: va ser consellera de Justícia, de Governació i Relacions Institucionals i d'Interior en diversos governs de Jordi Pujol. És militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1986.

“En el meu vocabulari no tinc la paraula ‹independència›”


“No veig una declaració d'independència unilateral del Parlament. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència?”


24/12/12 02:00 - barcelona - Sergi Picazo email protegit


Uns tasts:

·       Es veu com la presidenta del Parlament que declari la independència el 2014?

Això no ho sé. Puc ser la presidenta del Parlament que demani d'acord amb els grups la petició a les Corts per fer un referèndum o la llei de consultes catalana. Però d'aquí al que vostè diu ho veig llarg i complicat. A dos anys de distància jo no ho veig, i a quatre... Tot i això, espero ser el dia que es faci la consulta.

·       Si el TC declara la consulta inconstitucional i, al final, no es pot fer, vostè creu que el Parlament podria votar una declaració unilateral d'independència?

En principi, no la veig. Si res no ha funcionat, per què ha de funcionar una declaració d'independència? L'endemà d'aquesta declaració, què faríem? Altres països ho han fet però el context era diferent. Hem de fer els tràmits necessaris per omplir-nos de raó i seguir el camí de la legalitat. A Escòcia ha estat possible i aquí podria passar el mateix. I si Rajoy s'adona que això és el millor?

·       Vostè es defineix com a partidària de l'estat propi?

Sí. M'he anat convertint en sobiranista a partir de l'experiència. Abans optava per un encaix de Catalunya a Espanya. Però la frustració ha estat gran. Ha arribat el moment en què, com a mínim, necessitem un pacte fiscal, una sobirania cultural i una veu de Catalunya a l'exterior. Això és el mínim.

·       Però és independentista?

La paraula independència no la tinc en el meu vocabulari. Independència, com a tal, no. Però estat propi, sí. L'estat català pot ser federal, confederal o independent. El que és clar és que no podem seguir com estem. Però podria tornar-me a favor de la independència si veig que el tracte segueix sent contrari i negatiu per Catalunya.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada