Abans d’ahir va aparèixer en l’Avui una
entrevista al doctor Dexeus de títol Sóc
un obrer de la medicina, no vull medalles.
Us copio les tres
darreres preguntes i respostes de l’entrevista, però abans de res hauríem de
saber per què l’entrevistaire fa la primera de les tres: La intolerància és fruit de la ignorància? En les preguntes i respostes anteriors no s’havien esmentat aquests dos mots.
És una incògnita. Havien realment parlat d’aquests conceptes off the record i després apareixen sense
que el Dr. Dexeus se’n sorprengui? Bé, seguim amb l’entrevista:
La intolerància és fruit de
la ignorància?
Claríssimament. Alguns polítics haurien de passejar-se
pel món i veure on estem. Davant d'una crisi, on hi ha famílies que se
suïciden, joves que no saben què fer, gent que remena les escombraries..., o
tens un cor de ferro o t'has d'adonar que la situació és perillosa. Ens en sortirem,
però si els polítics no fan un front comú per superar la crisi podria sorgir un
dictador.
A Catalunya, estem en un
moment polític històric?
Serà un moment històric quan fem el referèndum
i surti el que hagi de sortir. Sols demano que la gent no es deixi enlluernar quan alguns
diuen que ho arreglarem tot perquè ens roben. Què entenen per robar? Es
pregunten si treballem amb eficàcia i amb eficiència? O què es pot fer per no
haver de retallar tant?
Li agradaria viure en una
Catalunya independent?
Sóc independent, no independentista.
Des del títol fins a les darreres respostes es
pot endevinar el tarannà polític del Dr. Dexeus, a qui, per cert, els seus
socis li varen robar
fa pocs anys la societat “Institut
Dexeus”.
A què ve tot aquest preàmbul? Doncs que he trobat
un escrit a la secció El lector de l’Avui
d’avui parlant del tema esmentat que m’ha agradat. Jo hauria posat els mateixos
interrogants. És d’un vell conegut meu de nom Josep Jalle i Alari. http://www.elpuntavui.cat/barcelona.html.
L’apunt es diu Ignorància
volguda i comenta l’aparició del mot robar (en relació a Espanya) a l’entrevista
(mot usat a bastament per l’Alfons López Tena i tot el seu equip de
Solidaritat) i la conjunció dels conceptes ignorància-intolerància. En Jalle pensa que és deu
referir a la ignorància
no volguda en contraposició a
la ignorància
volguda quan es vol fugir d’estudi. Llavors filosofa sobre el robatori fiscal
explicant que les balances fiscals, proporcionades pel mateix estat són prou
aclaridores. Tot
si cal renunciar a la ignorància volguda. Continua analitzant que el
Dr. Dexeus diu que és independent i no independentista
i que és un obrer
de la medicina. Continua dient que xoca una mica que un independent
no desitgi la independència per a un col·lectiu que se sent dependent d’un
altre, per dir-ho suau. I acaba dient que aquesta autoqualificació d’obrer de la
medicina li’n recorda la d’altres il·lustres obrers, com Stalin, obrer del
socialisme.
I un apunt final meu: Quan al Sr. Dexeus li
van robar
la societat, cosa que no el devia plaure excessivament, es va plantejar també si
fins en aquell moment havien treballat amb eficàcia i amb eficiència?
He esmentat el Sr. Jalle perquè m’ha agradat
la seva reflexió i perquè me n’envia alguna d’esparsa de tant en tant. Salut!
El Sr. Jalle té, a més, el mèrit d’aconseguir
col·locar més cartes a l’Avui que la senyora Rosamaria Cendrós, que ja és dir.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada