Benvolguts,
Una entrevista del Periodico a David Fernàndez
de la CUP. Molt interessant. S’ha de llegir tres cops i després s’ha de veure
la coherència entre el que diuen, que és molt coherent, i el que fan, com amb
tots els altres partits! Llegiu-vos-ho.
Jo volia incidir en un parell de comentaris,
per dos motius diferents:
Comentaris idiotes
· Per aquest brètol de la CUP: Mas mai va dir aquestes
paraules que poses en boca seva. Amb gent com tú, ni consulta ni Independencia
ni res, tros de RUC!!! Mentider!!!. OPORTUNISTA!!!. DESGRACIAT!!! Sembla que el
comentari és fet d’un pro-convergent, que defensa en Mas. Aleshores quin sentit
té el reguitzell d’insults? Es desqualifica ell mateix!
·
El señor Fernándes,
català de sempre, defiende la independencia, pero a la vez, la unión de los
"países catalanos". Me parece que "los países catalanos",
tenían como base político-militar a un olvido Reino de Aragón. De cualquier
manera, reivindicar estos "paisos", hoy, es como si de Madrid
reclamasen la unión de las colonias españolas. Seguro que los aludidos lo
aplauden...Aquest va bé d’història (podria ser alumne del Wert). L’animalada
és comparar la unió que hi havia a la Confederació Catalano-Aragonesa, que varen ser anorreats per
un enemic comú i no pas en guerres entre ells, i varen passar a ser colònies
dels Borbons, i la peregrina idea que Madrid pogués reclamar la unió (amb Espanya)
de les colònies que es van emancipar del jou espanyol en el segle XIX (avui es
celebra l’efemèride de la Batalla d’Ayacucho, que els criolls peruans del
General Sucre varen guanyar als colonialistes espanyols manats per José de la
Serna el 1824, darrera emancipació de la primera onada d’emancipacions).
Us
deixo amb l’entrevista, que comentarem més endavant:
David
Fernàndez: "La consulta no pot
estar subjecta a condicions"
El diputat electe de la CUP acusa el
president de fer trampes, per dir en campanya "jo sóc el país i sense mi
no hi ha independència"
Diumenge, 9
de desembre del 2012 - .
Entrevista
amb David Fernàndez, de la CUP, després de les eleccions del 25-N. MÒNICA
TUDELA /
David Fernàndez (Barcelona, 1974)
estava fent la verema amb els seus avis quan, fa cinc setmanes, el van avisar
de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per oferir-li encapçalar la llista per
Barcelona. Té antecedents per insubmissió a la mili i ha desenvolupat la seva
carrera al setmanari 'La Directa' i a la cooperativa de finances ètiques
Coop57. Assegura ser un "exiliat econòmic" de Barcelona, ja
que el seu sou, explica, no li permet residir a la capital. Per això viu a
cavall entre Ripoll i Gràcia. I no pensa comprar-se un vestit per anar al
Parlament.
--La CUP ha aconseguit tres escons. ¿Esperaven aquest resultat?
--En part sí i en part no. El que estava clar era l'objectiu d'entrar a la Cambra des del moment en què l'assemblea hi va donar el vistiplau. Però el que ha sigut extraordinari ha sigut la mobilització de la gent, més de 5.000 persones implicades, més de 500 actes de campanya en 15 dies, una campanya feta a peu de carrer, sense blocs electorals ni mitjans, contra el silenci.
--L'experiència política de la seva força es redueix a l'àmbit municipal. Ara hauran d'adaptar-se al Parlament.
--Per a nosaltres l'eix gravitatori no serà el Parlament, continuarà sent el carrer. A més a més, el projecte polític de la CUP seguirà basant-se en el municipalisme i a construir des de barris i comarques, de sota cap amunt. Això ha sigut una excepció. I al Parlament, malgrat les dificultats que ens trobarem, esperem trobar-hi una escletxa. Venim a denunciar allò de què no es parla, a intentar aturar les retallades i, en última instància, més que a construir, perquè és difícil al ser una força petita, venim a trencar l'hegemonia del discurs conservador que diu que no hi ha alternatives. Els utòpics són ells al pensar que d'aquesta manera es pot construir una societat millor.
--Una de les seves promeses electorals és la regeneració democràtica. ¿Com pensen portar-la a terme?
--No és una promesa, són fets i pràctiques que ja portem a terme en la vida municipal. La CUP és l'única força que ha fet dimitir algú en l'última legislatura [Josep Prat, president de l'ICS]. La nostra intenció és reactivar la reobertura de la comissió del cas Palau. Una altra de les nostres propostes serà dotar la fiscalia anticorrupció de més recursos per investigar, així com posar en marxa controls socials perquè tots som coresponsables del que passa. També advocarem per posar límit als indults. És el sistema el que s'ha de remoure sencer. Que no ens diguin que el 'cas Mercuri' és un cas aïllat. Tenim 'Mercuri', 'Pretòria', 'Treball', 'Turisme'...
--¿L'oasi català és un miratge?
--Sí, mai va ser oasi. Al final el 3% els ha esclatat als que el van denunciar. El 3% ha sigut un bumerang que va començar al Carmel, va seguir per la Ciutat de la Justícia, la Línia 9 i ha anat a parar a Sabadell. En aquest últim cas, fa sis anys que els moviments socials i veïnals de Sabadell estaven denunciant la manera de fer política de Bustos.
--La CUP ha limitat la remuneració dels seus diputats a 1.600 euros al mes. ¿Què faran amb la resta?
--Encara no ho hem decidit, però hi ha experiències locals sobre el tema. A Reus, per exemple, el sobrant del salari del regidor de la CUP s'ha destinat a un fons de promoció d'economia cooperativa. En el nostre cas és diferent. Quan l'assemblea va decidir acotar el sou dels diputats va ser per limitar les possibilitats que la persona es quedi aferrada al càrrec. També es va decidir que eren incompatibles dos càrrecs públics. I tampoc hi podrem estar més d'una legislatura.
--Fa uns dies va assegurar que no donaran un xec en blanc a canvi d'una consulta sobre l'autodeterminació. ¿Quines condicions imposaran?
--Un dret democràtic com l'autodeterminació no pot estar subjecte a cap condició. I aquí hi ha hagut doble trampa. Mas va fer trampa en la campanya quan va dir "jo sóc el país i sense mi no hi ha independència". I ara, la nova trampa, està dient que sense retallades no hi ha independència. Està prostituint un dret democràtic. Nosaltres el que exigim és que es faci aviat i, sobretot, que sigui vinculant, que l'endemà es tradueixi en fets polítics concrets.
--¿Es veuen arribant a acords amb la resta de forces del Parlament?
--Nosaltres no tenim cap problema a pactar amb cap força. Però ells intenten buscar la coincidència dins d'un despatx, dins d'unes sigles i aquí no ens hi trobaran. A més a més, si decidim trobar-nos ara, també hem d'explicar per què no ens hem trobat abans. Fa només 24 mesos li vam demanar a Joan Saura la prohibició de les pilotes de goma i va dir que no, i ahir Iniciativa deia que sí. Ho celebro, però han estat quatre anys negant-s'hi.
--La CUP ha aconseguit tres escons. ¿Esperaven aquest resultat?
--En part sí i en part no. El que estava clar era l'objectiu d'entrar a la Cambra des del moment en què l'assemblea hi va donar el vistiplau. Però el que ha sigut extraordinari ha sigut la mobilització de la gent, més de 5.000 persones implicades, més de 500 actes de campanya en 15 dies, una campanya feta a peu de carrer, sense blocs electorals ni mitjans, contra el silenci.
--L'experiència política de la seva força es redueix a l'àmbit municipal. Ara hauran d'adaptar-se al Parlament.
--Per a nosaltres l'eix gravitatori no serà el Parlament, continuarà sent el carrer. A més a més, el projecte polític de la CUP seguirà basant-se en el municipalisme i a construir des de barris i comarques, de sota cap amunt. Això ha sigut una excepció. I al Parlament, malgrat les dificultats que ens trobarem, esperem trobar-hi una escletxa. Venim a denunciar allò de què no es parla, a intentar aturar les retallades i, en última instància, més que a construir, perquè és difícil al ser una força petita, venim a trencar l'hegemonia del discurs conservador que diu que no hi ha alternatives. Els utòpics són ells al pensar que d'aquesta manera es pot construir una societat millor.
--Una de les seves promeses electorals és la regeneració democràtica. ¿Com pensen portar-la a terme?
--No és una promesa, són fets i pràctiques que ja portem a terme en la vida municipal. La CUP és l'única força que ha fet dimitir algú en l'última legislatura [Josep Prat, president de l'ICS]. La nostra intenció és reactivar la reobertura de la comissió del cas Palau. Una altra de les nostres propostes serà dotar la fiscalia anticorrupció de més recursos per investigar, així com posar en marxa controls socials perquè tots som coresponsables del que passa. També advocarem per posar límit als indults. És el sistema el que s'ha de remoure sencer. Que no ens diguin que el 'cas Mercuri' és un cas aïllat. Tenim 'Mercuri', 'Pretòria', 'Treball', 'Turisme'...
--¿L'oasi català és un miratge?
--Sí, mai va ser oasi. Al final el 3% els ha esclatat als que el van denunciar. El 3% ha sigut un bumerang que va començar al Carmel, va seguir per la Ciutat de la Justícia, la Línia 9 i ha anat a parar a Sabadell. En aquest últim cas, fa sis anys que els moviments socials i veïnals de Sabadell estaven denunciant la manera de fer política de Bustos.
--La CUP ha limitat la remuneració dels seus diputats a 1.600 euros al mes. ¿Què faran amb la resta?
--Encara no ho hem decidit, però hi ha experiències locals sobre el tema. A Reus, per exemple, el sobrant del salari del regidor de la CUP s'ha destinat a un fons de promoció d'economia cooperativa. En el nostre cas és diferent. Quan l'assemblea va decidir acotar el sou dels diputats va ser per limitar les possibilitats que la persona es quedi aferrada al càrrec. També es va decidir que eren incompatibles dos càrrecs públics. I tampoc hi podrem estar més d'una legislatura.
--Fa uns dies va assegurar que no donaran un xec en blanc a canvi d'una consulta sobre l'autodeterminació. ¿Quines condicions imposaran?
--Un dret democràtic com l'autodeterminació no pot estar subjecte a cap condició. I aquí hi ha hagut doble trampa. Mas va fer trampa en la campanya quan va dir "jo sóc el país i sense mi no hi ha independència". I ara, la nova trampa, està dient que sense retallades no hi ha independència. Està prostituint un dret democràtic. Nosaltres el que exigim és que es faci aviat i, sobretot, que sigui vinculant, que l'endemà es tradueixi en fets polítics concrets.
--¿Es veuen arribant a acords amb la resta de forces del Parlament?
--Nosaltres no tenim cap problema a pactar amb cap força. Però ells intenten buscar la coincidència dins d'un despatx, dins d'unes sigles i aquí no ens hi trobaran. A més a més, si decidim trobar-nos ara, també hem d'explicar per què no ens hem trobat abans. Fa només 24 mesos li vam demanar a Joan Saura la prohibició de les pilotes de goma i va dir que no, i ahir Iniciativa deia que sí. Ho celebro, però han estat quatre anys negant-s'hi.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada