24/12/12. Odi a la terra als homes de bona voluntat!

Benvolguts,

Com podeu apreciar en l’article del sotsdirector i en els comentaris del directe.cat, La Vanguardia Española, escampa l’odi, aprofitant que és Nadal, per a tothom que encara vulgui llegir-ho.

 

Odi a la terra als homes de bona voluntat!

En els darrers temps La Vanguardia Española ha fitxat dos fatxes, Antonio Zarzalejo i ara veig aquest Afredo Abian, sotsdirector. Del Zarzalejos ja n’hem fet comentaris en el Bloc fa poc. De l’Abian fixeu-vos en els articles de sota.

En els diaris digitals ja estan suggerint a la Pilar Rahola i al Francesc Marc Àlvaro que es deixin fitxar per empreses menys fatxes...

Hauríem de recordar al poble de Catalunya que quan l’any 39 la família Godó va recuperar La Vanguardia, li va canviar el nom immediatament i des d’aquell moment es va anomenar La Vanguardia Española. El primer director nomenat pel Franco des del 1939 fou un falangista genocida anomenat Galinsoga. El 1959 va llençar un insult contra Catalunya en la parròquia de Sant Ildefons perquè la homilia es feia en català (la missa era en llatí). En una campanya organitzada immediatament per la societat civil amb la participació de Jordi Pujol, va perdre molts anunciants i 20.000 subscriptors i va deixar de vendre 30.000 exemplars en 6 mesos, El Consell de Ministres va acabar destituint-lo.

Uns tasts:

·       Ramón Serrano Súñer nombró a Martínez de Galinsola el cual «procuró por encima de todo castellanizar la publicación

·       El 5 de febrer, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern pel Partido Popular José María Aznar

http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_de_Galinsoga

http://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Galinsoga

Potser la nostra societat civil actual, i penso en l’ANC, s’hauria de posar en marxa per organitzar una altra campanya contra La Vanguardia Española. Motiu n’hi ha i aviat n’hi haurà més. I l’autoodi és l’odi més nefast i més mesquí!

La 8TV, a part de l’inclassificable apolític de dretes Josep Cuní té també com a tertulians els periodistes esmentats, a més del José Antich, Director de La Vanguardia Española. A veure quan temps aguantaran...

RAC1 amb en Jordi Basté deu estar també en el punt de mira dels Godó. La destitució de Galinsoga va produir-se per la pèrdua de vendes i sobretot d’anunciants. A veure si posem fil a l’agulla!

Veurem canvis...

 

Comentaris del directe.cat

23 de desembre de 2012

La Vanguardia utilitza Messi per rebentar l’acord CiU&ERC

En una editorial pròpia dels mitjans de l’odi,el vicedirector del diari, “Afredo Abian” s’esplaia a gust contra el Govern Mas i el seu acord amb els republicans

Més que una editorial la capçalera del Grup Godódesprèn odi i sense cap argument vol liquidar l’anomena’t #pacteperlallibertat fins i tot abans que comenci a governar, deu ser que el Grup Godó ha de pagar el peatge de la seva espanyolitat, ha de fer content als nacionalistes espanyols i als lobbys de poder que li mantenen part del negoci, no sigui que “La Caixa” li reclami els seus crèdits.

· “16,5 folis de l’acord,

· potser deutes sobirans,

· desconfiança burocràtica,

· improbable referèndum,

· fabricants de somnis,

· pacte còmic,

· canons diabètics,

· obsessió confiscatòria sobre la banca,”

són tant sols alguns dels comentaris despectius en tant sols 16,5 ratlles d’odi cap a Catalunya que dedica l’editorial de La Vanguardia a l’acord democràtic sorgit del #25N, vergonya de diari que prefereix ser submís a Mariano Rajoy que no pas posar-se al servei del poble de Catalunya i al 129 President de la Generalitat

Altres titulars:

La Vanguardia utilitza Messi per rebentar l’acord CiU&ERC
Europa ha de saber el joc brut d’Espanya contra la democràcia
Torna el GAL: "Es confirma una guerra bruta que ens recorda a les clavegueres de l'estat de fa anys"
L’estat espanyol es disposa a liquidar les “ambaixades” catalanes

 La Generalitat vol arruïnar Messi i el seu fill Thiago”

Les ratlles finals de l’editorial són vomitives sorgides de ments obtuses i sense cap mena d’escrúpol, tot val per liquidar l’acord entre CiU i ERC i si cal utilitzar Messi i tirar merda sobre el jugador, cap problema, si creieu que exagerem aquí teniu el que és capaç d’escriure el Grup Godó: “Se’ns fa un nus al coll de pensar quina serà la reacció del nostre català adoptiu més universal, Lionel Messi quan comprovi que la transició nacional que li proposem vol minvar els 1.800 euros que s’embutxaca cada hora i que, a sobre, pretenem reduir l’herència del seu nadó, Thiago”

Quants dies tardarà La Vanguardia en posar un semàfor vermell a Junqueras?
És tant visceral l’odi del Grup Godó contra ERC i contra tot allò que intenti avançar cap a la sobirania, que el diari en qüestió ha estat incapaç de posar un semàfor verd a qui fa possible un acord per la governabilitat del país, i segurament estem més a prop de veure un semàfor vermell que no pas un de verd a l’Oriol Junqueras.

El Grup Godó perdona a Rajoy les seves retallades i l’augment dels impostos, però sense treva a l’acord de govern de CiU i ERC
Si existeix un govern que no compleix el que va prometre, aquest és el de Mariano Rajoy, no solament liquida l’estat del benestar, sinó que augmenta els impostos, no paga a Catalunya, incompleix el dèficit que li marca a Europa, porta a la misèria a milers de catalans, però clar, La Vanguardia els fa bons, i per cert molt bons pel que es veu.

 

Editorial de La Vanguardia Española:  Dudas soberanas

Alfredo Abián  Vicedirector

23/12/2012

 

Los 16,5 folios del acuerdo que suscribieron CiU y ERC el 19 de diciembre, festividad de san Anastasio (?), plantean varias dudas, y quizás deudas, soberanas. De entrada, los firmantes desvelan una desconfianza burocrática que les lleva a crear hasta diez entes o grupos de trabajo, con nomenclaturas tan grandilocuentes como Comitè Permanent d'Estabilitat o Consell Català per a la Transició Nacional. Ya se sabe; si quieres que algo se retrase eternamente, nombra una comisión. Si la gestión del acuerdo se antoja difícil, qué no decir de la supuesta consulta para ejercer el derecho a la autodeterminación, según consta en el preámbulo del pacto. Nos preguntamos si a alguien se le ha ocurrido pensar qué sucedería si, en el improbable referéndum, un 60% de los catalanes decidieran seguir unidos a España. ¡Glups! Menudo contratiempo para los fabricantes de sueños. Seríamos casi como Puerto Rico, que el 6 de noviembre votó por primera su disposición a convertirse en el 51.º estado de la Unión, aunque Washington no lo vea nada claro. ¿Nos quedaríamos en un limbo territorial como los caribeños? Pero el interrogante más inquietante del pacto es el económico. Resulta casi cómico que mencione la euroviñeta para imponer otro peaje a los camiones de mercancías, o el gravamen a las colas y refrescos con exceso de azúcar, según los cánones diabéticos que animan al nuevo tripartito. Pero el problema de verdad es la obsesión confiscatoria sobre depósitos bancarios, patrimonio o sucesiones. Se nos hace un nudo en la garganta al pensar cuál será la reacción de nuestro catalán adoptivo más universal, Lionel Messi, cuando compruebe que la transición nacional que le proponemos quiere menguar los 1.800 euros que se levanta cada hora y que, encima, pretendemos reducir la herencia de su lindo bebé Thiago.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/opinion/20121223/54356586484/alfredo-abian-dudas-soberanas.html#ixzz2Fx7ycwOb
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Joan A. Forès

Reflexions