Benvolguts,
El dia 20 de
desembre vaig penjar al Bloc un apunt de títol Capacitat recaptatòria de l'ATC
en la Catalunya independent. Com que hi volia fer una segona part, he
ajuntat les dues parts i les presento com un sol document, amb un nou nom. Crec
que és un exercici positiu ja que ens fa veure que amb els impostos que paguem podríem tenir un
país potent, desenvolupat, que tiraria endavant i no endarrere com fa
moltíssims anys que ens està succeint.
En aquest treball
analitzarem ingressos i despeses de la Generalitat del 2012 i 2013 (i 2014?) en
dos casos diferents: la Catalunya independent i la Comunidad Autónoma de Cataluña.
Catalunya independent. Ingressos ATC
Per comprendre els fluxos de
diners anuals entre els contribuents catalans, l’ATC, l’ATE i els ingressos de
la Generalitat partim dels diferents impostos expressats en
el Gràfic de fluxos. Són valors trets del document: L'asfíxia financera de Catalunya (1 i 2) del 03/07/11 d’Emili Valdero:
En aquest document i en molts
d’altres es donen xifres als impostos que paguen els catalans. Paguen impostos
indirectes, IVA i Especials, paguen impostos directes, IRPF, IS (Impost de
Societats), ISucc (Impost de Successions) i paguen les cotitzacions a la SS.
Dels diferents impostos
d’aquest gràfic en surt el total d’ingressos per impostos de l’ATE o de l’ATC (38.000 M€).
Les despeses són les Despeses no financeres
de la Generalitat tretes dels Pressupostos del 2012 (27.000 M€) més els Subsidis d’atur i
les Pensions (28.000
M€). Restats dels 63.000 M€ dóna un Superàvit de 8.000 M€.
Un cop descomptats els pagaments dels interessos del deute de la Generalitat (2.000 M€)
queda un superàvit de 6.000 M€.
La conclusió és
que amb els 63.000
M€ d’impostos anuals dels catalans, els mateixos que paguem aquest
any i l’any passat i l’altre, n’hi hauria prou per equilibrar el pressupost,
evitar les retallades, pagar els interessos del monstruós deute públic i tenir
un Superàvit fiscal de 6.000 M€. Aquests 6.000 M€ haurien d’anar servint, any
rere any: per rescatar el deute de mica en mica, per millorar les
infraestructures de TGVs i de Rodalies, per crear ex-novo
la infraestructura dels trens de mercaderies ara inexistent, interconnectant
els ports de Barcelona i Tarragona i el Corredor Mediterrani, per desdoblar
carreteres antediluvianes i crear noves autovies, per abaixar impostos, per
incentivar la instal·lació d’empreses multinacionals, per millorar investigació
i desenvolupament, per abaixar els preus de les Universitats i escoles per
equiparar-nos als altres països europeus, per crear Escoles bressol per a
tothom que en tingui necessitat, i un llarg etcètera.
Catalunya. Comunidad Autónoma de España
Encara que en
l’anàlisi anterior, es considerava que Catalunya ja era un país independent,
i per tant portava a uns pressupostos anuals en funció d’aquesta independència,
val la pena d’analitzar el que passarà mentre Catalunya no sigui encara
independent, o sigui amb els pressupostos del 2013 i potser del 2014 (?).
Davant d’aquesta
situació, que és exactament la
mateixa que ha hagut d’afrontar Catalunya
des de fa 15 anys, disposarem només dels 16.500 M€ quan sabem que en necessitem 27.000 M€.
hi ha diverses
opcions:
· S’augmenten els impostos als ciutadans de
Catalunya (no sé quins impostos ni quant)
· S’endeuta encara més el país (és el que
s’ha estat fent en els darrers 10 anys i que ens ha portat a la situació de
Deute actual)
· Es Continuen les retallades
Si s’augmenten
els impostos, baixarà l’activitat comercial, es repartirà la pobresa, però eventualment
hi haurà diners per mantenir els serveis socials de Salut, d’Educació i de
Benestar social.
Si no es vol
augmentar els impostos (o crear-ne de nous), ni endeutar encara més el país (prohibit
per la UE), caldrà engegar al carall l’Estat del Benestar que ens pensàvem
tenir i passar bruscament a una economia de guerra, o sigui continuar amb les
retallades salvatges.
Passant al darrer
gràfic es veu una
de les possibles maneres de repartir els 16.500
M€ que queden, si es vol que el dèficit sigui zero.
Hi ha infinites maneres de repartir els 16.500 M€, però aquesta n’és una.
O sigui que en
haver de passar les despeses de la Generalitat de 27.000 a 16.500 comporta rebaixar els recursos una
mitja del 39%.
Com
es pot veure, això és una economia de guerra, uns pressupostos de guerra. Es pot fer
d’altres maneres, com hem explicat, endeutant-se més i més i més si el Gobierno ens continua donant préstecs, ja
que per la nostra qualificació a les agències de rating (Moodys, Standard
&Poors i similars) no podem rebre’n res.
Els possibles préstecs a tornar al Gobierno de España són al 5 o 6 o 7%,
quan a ells els costa l’1%. Però ja es veu que la solució no és bona.
A
algú del Govern tripartit català li tocarà decidir molt aviat com reparteix
aquest pressupost de la misèria ja que no hi ha més cera que la que crema. O
haurà d’estripar les cartes!
Recordem
que aquestes retallades comportaran acomiadaments massius. I no s’han
previst en aquest estudi increments de les prestacions d’atur o de les
pensions. També es pot fer recaure els increments de pagaments d’atur amb una
retallada salvatge al conjunt d’aturats i pensionistes actuals...
I mentrestant cal que la UE s’adoni de la continuació del genocidi que
els espanyols estan perpetrant contra Catalunya. Espanya ens roba més de 16.500
M€ cada any. Des de sempre. Això fa que s’hagi calculat que l’estat espanyol,
mani qui mani, ens ha afanat més de 250.000 M€ des de l’any 1986. Haurem de
pensar com fer-ho per recuperar-los. En parlarem més...
No
sé si us n’adoneu però això és la guerra. I la independència s’ha
d’obtenir el 2013, no es pot esperar fins el 2014!
Com que el Govern ha de saber el que té entre mans, aquests números i
aquestes disjuntives les deu tenir més que assumides. Només cal que presenti
els números de forma prou clara com per a convèncer tiris i troians i tirar
endavant tots plegats un Govern de concentració nacional, que prepari la
immediata independència. No té cap sentit anar-se endeutant i empobrint any
rere any...
Quan el Govern vulgui ensenyar els números i hagi de
prendre decisions, haurà de decidir inexorablement trencar amb l’Estat espanyol
immediatament!
Joan A. Forès
Reflexions
No hi ha manera que entri el comentari.. A veure ara.
ResponEliminaDeia que el pagament de la càrrega financera de la part alíquota que correspon a Catalunya del deute estatal (de quasi 1 bilió), serien 200/250.000 milions. ... On l'heu contada ? No he sapigut trobar-la.
Gràcies
En esas "cuentas de la lechera" que haceis para cuando seais independientes, ¿cómo es que contais con los impuestos que os van a pagar el 100% de la población y empresas que hoy están en Cataluña? porque en cuanto que se pierda el euro, se salga de la UE, se enfrente por parte de las clases dirigentes a unos catalanes contra otros y contra el resto de los españoles... lo que ocurrirá es que gran parte de la población se marchará de Cataluña con lo que no pagará esos impuestos con los que vosotros contais como ingresos. Y con las empresas será... perdón, "será" no, sería muchísimo peor, pues no solamente se irían todas las empresas realmente importantes y significativas que se precien, sino que de las que les gustaría quedarse, si realmente quisiesen ganar dinero se irían también y únicamente se podrían generar impuestos y riqueza de las que al final quedasen, que serían 4 contaditas con los dedos de una mano. ¿Qué "cuentas de la lechera" haceis con unos números que al día siguiente de una hipotética uindependencia se os vienen abajo? son los mismos números y reflexiones que hace Pablito, el de la coleta, de "Podemos", que cuando él cogiese el poder nos dice que crujiría a las empresas y a los más poderosos con impuestos para que paguen de verdad los ricos y los que más tienen... con lo que no cuenta, como vosotros, es que al día siguiente de intentarlo, no queda en España ni una sola empresa, ni un solo banco serio ni nadie para "crujirlo" a impuestos. Así que si ya con su fórmula radical de subvencionar a todo el mundo y dar prestaciones sociales hasta por un catarro, le salen casi 200 mil millones de euros de déficit en sus planes, imaginad lo que pasaría en la realidad cuando no contase con todos los ingresos que desaparaecerían en cuanto que el tipejo este osase tocarles los impuestos, privilegios y derechos adquiridos. Con vosotros pasa lo mismo: haceis números y reflexiones que no sirven de nada porque el escenario ante una posible independencia os los desmonta todos. Habría muchísima menos gente, se irían las empresas principales, habría muchísima menos inversión española y europea (ninguna), se estaría fuera del euro... sería retroceder a la prehistoria. Y ese escenario no se contempla en vuestros análisis sino que os pensais y creeis ciegamente en que no ocurriría nada de nada cuando sabeis que es falso. Si lo que se plantea es un nuevo régimen fiscal, no engañemos a la gente, se ha de pedir ese nuevo régimen fiscal, pero no crear falsas espectativas a la gente con independencias e ideas de caballero andante porque eso frustrará a muchos idealistas y a gentes que se creen que eso algún día podría llegar, cuando no será así.
ResponElimina