Presentem
2 apunts referits al catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas.
·
El primer forma part de la presentació del programa Singulars d’en Jaume Barberà
del 12/04/2012. Incideix en el que ja coneixem i insisteix a denunciar que en les manifestacions
de les retallades, siguin sindicats o indignats, no s’esmenti d’on ve el
problema: De l’espoliació fiscal de Catalunya
·
El segon és un apunt d’un blocaire sobre el mateix tema del Singulars: Les Balances fiscals
autonòmiques i com els diferents Gobiernos espanyols les ha amagades
tant com ha pogut...
Jaume Barberà. Singulars:
Ens estem referint a la Balances fiscals
i com l’estat espanyol, PSOE o PP les ha amagat fins a punts
inversemblants, fent trampes descarades i embolicant la troca tant com han
pogut, amb mandats del Congreso de les
Diputados per fer-les públiques.
En Jaume Barberà en el
resum del programa Singulars deia que: aquest dimarts dia 17 parlarem del dèficit fiscal. Ho farem amb Guillem López Casasnovas, que és
llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona, doctorat en Dret
per la Universitat de York, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat
Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya des de l’any 2005
Vegeu l’entrevista,
altament recomanable, a: http://www.tv3.cat/videos/4054270
Guillem López Casasnovas: “No és cert que hi hagi molts mètodes per calcular les
balances fiscals”
· Els
partits exclusivament d’obediència espanyola, sí, aquests que s’anomenen
eufemísticament “els grans partits d’Estat” –i alguns de l’interior, hi afegeixo–,
consideren, amb més o menys agressivitat, amb més o menys condescendència, amb
més o menys comprensió, que “no hi ha catalans, sinó espanyols que viuen a Catalunya”.
I d’aquesta manera no és Catalunya, el territori, el que paga, sinó els
individus. I com
poden estar discriminats els individus per Espanya, si aquests individus són
espanyols? Contents haurien d’estar, com a espanyols que diu la
Constitució que són, de contribuir al benestar general!
· Deu ser
aquesta una de les raons per les quals en les manifestacions en contra de les retallades i en les de
la vaga general no hi va haver ni crits ni pancartes en contra de la situació
fiscal que pateix Catalunya, és a dir, els ciutadans que hi viuen?
· Saben els ciutadans quina és la
situació fiscal de Catalunya que pateixen tots els que hi viuen, es considerin
val•lisoletans, burgalesos, andalusos, canaris, normands o escandinaus, per dir
uns quants orígens?
· Es pot
explicar amb claredat i senzillesa fins a quin punt el dèficit fiscal que es pateix a Catalunya és
altament depredador de l’esforç individual i de tot allò que generi ingressos?
· Es pot
explicar per què
un ciutadà amb residència fiscal a Catalunya rep menys diners per a serveis
bàsics que altres ciutadans amb residències fiscals en comunitats subsidiades?
· Es pot
explicar sense retòriques
inintel•ligibles per què a Catalunya es pot arribar a pagar un dels IRPF més alts del
món?
· Compensa viure a Catalunya,
més enllà de qüestions sentimentals?
· És un dèficit fiscal reiterat un dèficit social?
· El
dèficit fiscal que pateix Catalunya, segons diversos economistes, és monstruós.
Ho és tant que, si es continua per aquest camí, el futur econòmic
d’aquest país està totalment amenaçat.
· Ha guanyat en competitivitat
Catalunya en els últims anys?
Unes quantes
dades i/o joies de la corona:
El govern espanyol gestiona el 51% de la despesa pública i obté gairebé el 70% dels ingressos impositius.
Les Comunitats Autònomes en gestionen, com s’ha dit, el 31%, però obtenen el 21% dels ingressos impositius.
Els recursos que l’Estat aporta per pagar una plaça en una residència per a una persona dependent en cobreixen entre el 80% i el 90% del cost a Astúries, Extremadura o Galícia. A Catalunya, el 50%.
Hi ha moltes més dades i totes són inacceptables.
Hi haurà pancartes en contra del dèficit fiscal en les pròximes manifestacions o això només són maniobres de distracció de polítics professionals?
El govern espanyol gestiona el 51% de la despesa pública i obté gairebé el 70% dels ingressos impositius.
Les Comunitats Autònomes en gestionen, com s’ha dit, el 31%, però obtenen el 21% dels ingressos impositius.
Els recursos que l’Estat aporta per pagar una plaça en una residència per a una persona dependent en cobreixen entre el 80% i el 90% del cost a Astúries, Extremadura o Galícia. A Catalunya, el 50%.
Hi ha moltes més dades i totes són inacceptables.
Hi haurà pancartes en contra del dèficit fiscal en les pròximes manifestacions o això només són maniobres de distracció de polítics professionals?
Un altre apunt sobre les opinions de López Casasnovas, tret del Bloc Navegocapitaca:
Guillem López Casasnovas ens explica de manera
didàctica i rigorosa per què el dèficit fiscal reiterat
acaba sent dèficit social. López Casasnovas diu que la redistribució dels
recursos fiscals s'ha de revisar i que l'Estat no
pot continuar privilegiant uns territoris i restant recursos a uns altres.
Segons
les enquestes del CIS, el principal problema de la gent són l’economia i l'atur, quelcom lògic veient el panorama actual. Però jo
crec que això només és la conseqüència del principal problema d'aquest país, i que
recau clarament en els polítics que ens manen.
Que els nostres impostos els maneguin una casta de privilegiats irresponsables, sense distinció de si són nacionalistes o no, que l'única cosa que saben fer bé és treure per la boca demagògies que engeguen la sang de la gent per a que no mirin cap al GRAN problema d'aquest país, i així és com vivim en un país de pandereta i així ens va.
Jaume, la propera vegada hauries de convidar a Sandra Mir i Gabriel Cruz, autors del llibre 'La casta autonòmica', la guia Michelin dels despropòsits polítics del sistema parasitari implementat que en gran mesura ens ha portat a la situació actual.
Que els nostres impostos els maneguin una casta de privilegiats irresponsables, sense distinció de si són nacionalistes o no, que l'única cosa que saben fer bé és treure per la boca demagògies que engeguen la sang de la gent per a que no mirin cap al GRAN problema d'aquest país, i així és com vivim en un país de pandereta i així ens va.
Jaume, la propera vegada hauries de convidar a Sandra Mir i Gabriel Cruz, autors del llibre 'La casta autonòmica', la guia Michelin dels despropòsits polítics del sistema parasitari implementat que en gran mesura ens ha portat a la situació actual.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada