Benvolguts,
Els companys de Sant Martí per la
Independència (SMxI) m’han demanat repetidament que clarifiqués les qüestions
de les Balances
fiscals, i la seva incidència en els Pressupostos de Catalunya com a país
independent o com a Comunidad Autónoma del noreste. En l’apunt d’avui
he pouat en les hemeroteques i us n’ofereixo alguns resultats.
Repassant l’hemeroteca trobo aquest article
del mes de juliol
del 2012, de la periodista política Odei A.-Etxearte, vella coneguda
d’aquest Bloc. Explica que el secret més ben guardat de l’Estat espanyol és el de les
Balances fiscals.
Però cal explicar una mica més com va ser que
el Gobierno del PSOE va accedir a publicar-les el 2008 per primer cop en 30 anys! I
encara eren les Balances de 2005!
El 15 de març del 2005, ERC demanava al Congreso de
los Diputados que:
"Facin el
possible per acabar amb "l'estafa i l'escàndol" que significa el
fet que des que l'any 1996, en què es va aprovar una proposta de CiU per la qual
s'obligava per primer cop el govern a publicar les balances, no s'hagi fet
pública la balança. El cap de files d'ERC a Madrid no acceptarà més
"dificultats tècniques ni excuses", perquè, segons ha alertat, és "molt difícil
parlar de finançament o negociar uns pressupostos" si no se saben les
balances fiscals."
Finalment el 2008 el
Gobierno va tenir a bé publicar les Balances, emmerdant els conceptes de tal manera
que els profans podien no entendre’ls, ja que van calcular-los de 6 maneres diferents.
Vegi’s el document original del Ministerio:
L’embolica que hace fuerte, l’explica l’article i ho expliquen els
economistes López Casasnovas i Sala i Martin.
· Guillem López Casasnovas diu: “No és cert que hi hagi molts mètodes per calcular les balances
fiscals”
· Xavier Sala i Martin, en un comunicat del
Col·lectiu Wilson diu el mateix de manera contundent:
·
Alguns analistes intenten confondre la gent a base de presentar quatre, sis, vuit o dotzenes de càlculs de la balança fiscal
per donar a entendre que aquests càlculs són imprecisos i arbitraris.
És cert que, depenent de la pregunta que un faci es pot utilitzar el mètode de
benefici o el mètode monetari. Però per a calcular el “dividend fiscal de la
independència” només hi ha dues metodologies:
la correcta i la incorrecta. La correcta és la monetària i neutralitzada
En l’article també es
concreta la monstruosa dada de l’espoli continuat des del 1986, publicat pel departament
del conseller Mas-Colell, i que ja fa temps que altres economistes com el CCN
ja havien publicat!
Durant vint anys els catalans han aportat a l'Estat 213.963 milions
d'euros que no han tornat.
I ara l’article:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/560264-el-secret-mes-ben-guardat.html
El secret més ben guardat
El govern espanyol ha publicat les balances fiscals entre l'Estat i la Generalitat tan sols un cop en trenta anys
Zapatero va admetre el 2008 que el dèficit fiscal de
Catalunya superava els 14.800 milions, un 8,7% del PIB
16/07/12 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte
El PSOE va prometre fer les balances sobre el nou
finançament
La informació és poder, diuen. I en el cas de les balances
fiscals, el govern espanyol ha tingut una cura especial per no afavorir amb els
seus propis càlculs la constatació del greuge català. En trenta anys l'Estat tan sols ha trencat el
silenci fiscal un cop. El 2008, coincidint amb la negociació de
l'últim model de finançament, José Luis Rodríguez Zapatero es va avenir a revelar la
diferència entre la despesa que va efectuar l'administració espanyola als
territoris i els ingressos fiscals que s'hi havien generat en un sol any
estudiat: el 2005. L'estat va admetre que els catalans havien
aportat a Espanya 14.800 milions que no havien tornat, segons
l'enfocament del flux monetari. O el que és el mateix: el 8,7% del PIB, cosa que gairebé equival a la meitat
del pressupost anual de què disposa la Generalitat.
Per
aigualir la rellevància de les dades, el govern del PSOE va presentar fins a
sis balances fiscals, calculades amb diferents metodologies.
L'encarregat de presentar-les, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va
alertar que “en
cap cas” es podrien utilitzar les balances per negociar la reforma del sistema
de finançament, que es va començar a aplicar el 2009, conscient que
podien ser usades com a arma política. Des d'aleshores, el govern espanyol no
les ha tornat a actualitzar.
Promeses trencades
Un dels objectius del pacte fiscal plantejat per Artur Mas
és la reducció del dèficit fiscal a la meitat: del 8 al 4% del PIB. De moment,
però, l'Estat no ha admès que aquest sigui el saldo actual del dèficit: és a
dir, si és cert que el darrer sistema de finançament no ha contribuït a
reduir-lo. Ara per ara, les úniques dades reconegudes per Madrid són les de la
liquidació del model de l'any 2009.
Els resultats, de l'estiu passat, evidenciaven que tots
els territoris han guanyat pel que fa al finançament homogeni per habitant i
any, i que Catalunya encara no arriba a la mitjana. Les més ben finançades són
Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, Galícia,
Andalusia, les Canàries i Castella-la Manxa. Catalunya és l'onzena. La
segueixen Madrid, Múrcia, el País Valencià i les Illes Balears (vegis el quadre
adjunt amb dades del Ministerio de Economia y Hacienda espanyol). Comunitats
com el País Basc i Navarra queden fora dels càlculs perquè no es regeixen pel
sistema de règim comú sinó pel concert i el conveni, respectivament.
Per suplir el dèficit d'informació, la Generalitat ha
elaborat periòdicament la seva pròpia balança a partir del mètode de càlcul
fixat per un reconegut grup d'experts constituït el 2004. Al Parlament, a més,
es tramita una proposició de llei d'ERC, amb l'aval de CiU, que vol fixar un
mandat perquè el govern català les actualitzi cada any.
La darrera balança catalana completava el buit de càlcul que
existia entre el 2006 i el 2009. En aquest darrer any, el primer del nou
sistema de finançament, el dèficit va ser del 8,4% del PIB (16.409 milions),
segons l'executiu català. De manera que el pacte entre el PSOE i el govern
tripartit per millorar el model va aconseguir posar fre a la sagnia financera (?). El 2009, cada
català va pagar 2.251 euros que no es van invertir a Catalunya. De cada euro
recaptat a través dels impostos, 43 cèntims no tornen en forma d'inversions, si
s'exclouen d'aquest càlcul despeses importants com ara la Seguretat Social i
l'atur.
El
departament d'Andreu Mas-Colell també va homogeneïtzar les dades des del 1986
per comparar-les. La conclusió que en va extreure és que Catalunya pateix
un drenatge crònic del 8% del PIB anual de mitjana, segons el mètode del flux monetari,
que pren com a referència la localització espacial de la despesa:
Durant vint anys
els catalans han aportat a l'Estat 213.963 milions d'euros que no han tornat.
LA
DATA
2005. És l'únic any estudiat per l'Estat per calcular les balances fiscals
entre la Generalitat i l'Estat espanyol
LA
XIFRA
19,4 % dels
ingressos de l'administració central i de la Seguretat Social els aporta
Catalunya, que rep un 14%.
Notícies relacionades
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada