divendres, 4 de gener del 2013

04/01/13. Les Balances fiscals. El secret més ben guardat


Benvolguts,

Els companys de Sant Martí per la Independència (SMxI) m’han demanat repetidament que clarifiqués les qüestions de les Balances fiscals, i la seva incidència en els Pressupostos de Catalunya com a país independent o com a Comunidad Autónoma del noreste. En l’apunt d’avui he pouat en les hemeroteques i us n’ofereixo alguns resultats.

Repassant l’hemeroteca trobo aquest article del mes de juliol del 2012, de la periodista política Odei A.-Etxearte, vella coneguda d’aquest Bloc. Explica que el secret més ben guardat de l’Estat espanyol és el de les Balances fiscals.

Però cal explicar una mica més com va ser que el Gobierno del PSOE va accedir a publicar-les el 2008 per primer cop en 30 anys! I encara eren les Balances de 2005!

El 15 de març del 2005, ERC demanava al Congreso de los Diputados que:

"Facin el possible per acabar amb "l'estafa i l'escàndol" que significa el fet que des que l'any 1996, en què es va aprovar una proposta de CiU per la qual s'obligava per primer cop el govern a publicar les balances, no s'hagi fet pública la balança. El cap de files d'ERC a Madrid no acceptarà més "dificultats tècniques ni excuses", perquè, segons ha alertat, és "molt difícil parlar de finançament o negociar uns pressupostos" si no se saben les balances fiscals."

Finalment el 2008 el Gobierno va tenir a bé publicar les Balances, emmerdant els conceptes de tal manera que els profans podien no entendre’ls, ja que van calcular-los de 6 maneres diferents. Vegi’s el document original del Ministerio:



L’embolica que hace fuerte, l’explica l’article i ho expliquen els economistes López Casasnovas i Sala i Martin.

·       Guillem López Casasnovas diu: “No és cert que hi hagi molts mètodes per calcular les balances fiscals”

·       Xavier Sala i Martin, en un comunicat del Col·lectiu Wilson diu el mateix de manera contundent:


·       Alguns analistes intenten confondre la gent a base de presentar quatre, sis, vuit o dotzenes de càlculs de la balança fiscal per donar a entendre que aquests càlculs són imprecisos i arbitraris. És cert que, depenent de la pregunta que un faci es pot utilitzar el mètode de benefici o el mètode monetari. Però per a calcular el “dividend fiscal de la independència” només hi ha dues metodologies: la correcta i la incorrecta. La correcta és la monetària i neutralitzada

En l’article també es concreta la monstruosa dada de l’espoli continuat des del 1986, publicat pel departament del conseller Mas-Colell, i que ja fa temps que altres economistes com el CCN ja havien publicat!

Durant vint anys els catalans han aportat a l'Estat 213.963 milions d'euros que no han tornat.

I ara l’article:
 


El secret més ben guardat

El govern espanyol ha publicat les balances fiscals entre l'Estat i la Generalitat tan sols un cop en trenta anys

Zapatero va admetre el 2008 que el dèficit fiscal de Catalunya superava els 14.800 milions, un 8,7% del PIB


16/07/12 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte email protegit

El PSOE va prometre fer les balances sobre el nou finançament

La informació és poder, diuen. I en el cas de les balances fiscals, el govern espanyol ha tingut una cura especial per no afavorir amb els seus propis càlculs la constatació del greuge català. En trenta anys l'Estat tan sols ha trencat el silenci fiscal un cop. El 2008, coincidint amb la negociació de l'últim model de finançament, José Luis Rodríguez Zapatero es va avenir a revelar la diferència entre la despesa que va efectuar l'administració espanyola als territoris i els ingressos fiscals que s'hi havien generat en un sol any estudiat: el 2005. L'estat va admetre que els catalans havien aportat a Espanya 14.800 milions que no havien tornat, segons l'enfocament del flux monetari. O el que és el mateix: el 8,7% del PIB, cosa que gairebé equival a la meitat del pressupost anual de què disposa la Generalitat.

Per aigualir la rellevància de les dades, el govern del PSOE va presentar fins a sis balances fiscals, calculades amb diferents metodologies. L'encarregat de presentar-les, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va alertar que “en cap cas” es podrien utilitzar les balances per negociar la reforma del sistema de finançament, que es va començar a aplicar el 2009, conscient que podien ser usades com a arma política. Des d'aleshores, el govern espanyol no les ha tornat a actualitzar.

Promeses trencades

Mesos abans de sortir de La Moncloa, el març de l'any passat, Zapatero s'hi va comprometre aprovant al Congrés una moció d'ERC, pactada també amb CiU, perquè es pogués avaluar l'impacte de l'entrada en vigor de l'últim sistema de finançament. Era una nova promesa incomplerta.

Un dels objectius del pacte fiscal plantejat per Artur Mas és la reducció del dèficit fiscal a la meitat: del 8 al 4% del PIB. De moment, però, l'Estat no ha admès que aquest sigui el saldo actual del dèficit: és a dir, si és cert que el darrer sistema de finançament no ha contribuït a reduir-lo. Ara per ara, les úniques dades reconegudes per Madrid són les de la liquidació del model de l'any 2009.

Els resultats, de l'estiu passat, evidenciaven que tots els territoris han guanyat pel que fa al finançament homogeni per habitant i any, i que Catalunya encara no arriba a la mitjana. Les més ben finançades són Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Andalusia, les Canàries i Castella-la Manxa. Catalunya és l'onzena. La segueixen Madrid, Múrcia, el País Valencià i les Illes Balears (vegis el quadre adjunt amb dades del Ministerio de Economia y Hacienda espanyol). Comunitats com el País Basc i Navarra queden fora dels càlculs perquè no es regeixen pel sistema de règim comú sinó pel concert i el conveni, respectivament.

Per suplir el dèficit d'informació, la Generalitat ha elaborat periòdicament la seva pròpia balança a partir del mètode de càlcul fixat per un reconegut grup d'experts constituït el 2004. Al Parlament, a més, es tramita una proposició de llei d'ERC, amb l'aval de CiU, que vol fixar un mandat perquè el govern català les actualitzi cada any.

La darrera balança catalana completava el buit de càlcul que existia entre el 2006 i el 2009. En aquest darrer any, el primer del nou sistema de finançament, el dèficit va ser del 8,4% del PIB (16.409 milions), segons l'executiu català. De manera que el pacte entre el PSOE i el govern tripartit per millorar el model va aconseguir posar fre a la sagnia financera (?). El 2009, cada català va pagar 2.251 euros que no es van invertir a Catalunya. De cada euro recaptat a través dels impostos, 43 cèntims no tornen en forma d'inversions, si s'exclouen d'aquest càlcul despeses importants com ara la Seguretat Social i l'atur.

El departament d'Andreu Mas-Colell també va homogeneïtzar les dades des del 1986 per comparar-les. La conclusió que en va extreure és que Catalunya pateix un drenatge crònic del 8% del PIB anual de mitjana, segons el mètode del flux monetari, que pren com a referència la localització espacial de la despesa:

 Durant vint anys els catalans han aportat a l'Estat 213.963 milions d'euros que no han tornat.

LA DATA


2005. És l'únic any estudiat per l'Estat per calcular les balances fiscals entre la Generalitat i l'Estat espanyol

LA XIFRA


19,4 % dels ingressos de l'administració central i de la Seguretat Social els aporta Catalunya, que rep un 14%.

 

Notícies relacionades







 

 

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada