Benvolguts,
Avui cal comentar el clarificador article de l’economista
i professora de la UB Marta Espasa de títol: L'inadmissible repartiment del dèficit.
En apunts anteriors hem parlat dels impostos
que paga i de les despeses que té Catalunya. Com les entrades i
sortides en una economia domèstica...
Si Catalunya fos un estat independent seria l’ATC
(Agència Tributària Catalana) qui gestionaria ingressos i despeses. En aquest
cas hi hauria un Superàvit de 6.000 M€.
Però Catalunya pateix una espoliació fiscal de
16.500 M€,
que vol dir que s’han de restar dels 38.000 M€. L’escenari en aquest cas és que dels 38.000 M€
se n’han de restar obligatòriament 3.000 M€ d’ajut a Pensionistes i aturats, 2.000 M€
a Interessos del Deute i 16.500 M€ a l’Espoliació fiscal. Queden exactament
uns altres 16.500
M€. Que comparats amb els 27.000 M€ necessaris dóna una diferència o Dèficit de
10.500 M€!
Com es pot compensar aquesta diferència, per
mantenir l’Estat de Benestar? De diverses maneres:
·
Endeutant-se encara més (i
ja ho pagaran els nostres fills i nets)· Augmentant els ingressos amb nous impostos
· Retallant!
Respecte al deute la UE ha fixat a l’estat espanyol per a
aquest any uns límits de dèficit (increments d’endeutament). A continuació l’estat
espanyol ha fixat el dèficit de l’estructura central i els dèficits de les CCAA
anuals. I ho ha
fet a l’estilo compadre... O sigui que com succeeix normalment a l’estat
espanyol, no actua amb cap criteri econòmic ni financer (com en les línies d’AVE
o el no-Corredor mediterrani) sinó només acaparant per a l’estat (i així poder
demostrar de cara a Europa que l’estat millora financerament) i les comunitats que es fotin (i així poder
demostrar que la culpa de tots els mals del país és de les CCAA, especialment
de Catalunya). Ho tracta la Marta Espasa.
Respecte a l’augment dels ingressos amb nous
impostos ja en parla també la Marta Espasa.
Respecte a les retallades, ja n’hem parlat en
altres ocasions. La Generalitat ha de mantenir l’equilibri entre entrades i
sortides...
En l’estudi de la Marta Espasa s’explica a
bastament aquesta qüestió, referida al nyap del repartiment del dèficit entre estructura
central i CCAA. En l’article s’usa, com sempre, el criteri de
referir els valors absoluts dels deutes i dèficits al valor relatiu de la seva
relació amb el PIB corresponent. Com que el PIB català és d’uns 200.000 M€,
el dèficit que ens volen permetre aquest any és de l’1,5% (del PIB) o sigui de 3.000 M€.
És amb valors relatius, respecte al PIB, com es calculen, dèficits, deutes,
exportacions, creació de riquesa, renda per càpita, etc.
I ara l’article:
L'inadmissible repartiment del dèficit
MARTA ESPASA
28/01/2013
La setmana passada vam conèixer la
liquidació provisional dels comptes de la Generalitat de Catalunya per al 2012.
El dèficit no
financer, definit com la diferència entre els ingressos reals (bàsicament
tributs i transferències) i les despeses reals (sous i salaris, compres de béns
i serveis, pagament d'interessos, transferències i inversions) s'ha situat en
el 2,3% del PIB català, és a dir, al voltant d'uns 4.500 milions d'euros. Una xifra que implica una reducció de 3.484 milions en relació al 2011. Aquestes
dades constaten que s'ha fet un gran esforç, ja que en només dos anys s'ha
reduït el dèficit pràcticament a la meitat. Cal recordar que el 2010 es va assolir el nivell màxim de desajust
pressupostari i es va tancar l'exercici amb un dèficit del 4,22% del PIB, cosa
que va significar 8.352 milions d'euros. Aquesta
tendència d'esforç sostingut, però no sobtat, de reconduir les finances
públiques catalanes és encertada: en haver-se de fer pràcticament tot l'ajust
pel cantó de la despesa pública (ja que la Generalitat té molt poca capacitat per augmentar els ingressos) evita xocs traumàtics en l'economia del país. A més, ja hem vist que els intents que ha fet per aconseguir
més recursos (euro per recepta, taxes judicials) han estat bloquejats pel
govern central, i les transferències que l'Estat ha d'atorgar a la Generalitat
han sofert importants incompliments (disposició addicional tercera, fons de
competitivitat). Doncs bé, davant aquesta rigidesa
dels ingressos, l'única manera de reduir el dèficit públic és mitjançant l'ajust de la despesa, però actuar per aquesta via té límits.
Si, com estableix el govern central, el
dèficit de la Generalitat s'hagués situat a l'1,5% del PIB, els nivells d'austeritat haurien
estat molt més forts i durs tant des del punt de vista de la recuperació
econòmica com de la cohesió social. És evident que hi ha d'haver una correcció
en els comptes públics, però s'ha d'evitar que aquest ajust estranguli el potencial creixement de
l'economia catalana. Tingui's en compte que les últimes dades
de l'Enquesta de Població Activa assenyalen que Catalunya va tancar l'any 2012
amb 885.100 aturats, cosa que suposa una taxa d'atur del 23,94%. Si en aquesta situació tan delicada, el
govern de la Generalitat, que representa al voltant del 18% del PIB català, hagués actuat tal com pretenia el govern central, fent encara 1.600 milions addicionals de
retallades, la caiguda de l'economia s'hauria
accentuat i hauria augmentat encara més el nombre d'aturats i hauria posat en
perill l'estat del benestar.
La tendència ha de ser una reducció
progressiva i esglaonada dels nivells de dèficit públic, tal com ha acceptat
Brussel·les per al conjunt de l'estat espanyol. Ara bé, aquesta permissibilitat temporal més
gran no se l'ha d'apropiar només l'administració central, sinó que s'ha de
traslladar al conjunt de les administracions públiques. Això implica una reformulació del repartiment del dèficit públic entre les
diferents administracions a partir de criteris quantitatius i qualitatius. Des
d'un punt de vista quantitatiu, el repartiment del dèficit hauria de ser proporcional a la despesa que
gestionen les diferents administracions. D'aquesta
manera, tenint en compte que les comunitats autònomes gestionen al voltant del 35% de la despesa pública, se'ls hauria de permetre un objectiu de dèficit del 35% del total establert per al conjunt
de l'estat espanyol. En canvi, tenint en compte que
l'administració central només gestiona el 20% de la despesa pública se li hauria
d'assignar la mateixa proporció de dèficit. Doncs bé, per a l'any 2013
l'objectiu de dèficit per al conjunt de l'estat espanyol és del 4,5% del PIB i l'administració central
s'ha reservat prop del 85% d'aquest dèficit (el 3,8% del PIB) i ha cedit als
governs autonòmics el 15% restant (0,7% del PIB). És evident que aquest repartiment no respon a cap criteri objectiu ni racional, sinó a un criteri d'autoritat del govern central, que es considera una
administració de rang superior a la resta.
Des d'un punt de vista qualitatiu, cal
tenir en compte el tipus de serveis que presta cada administració, per
analitzar quins són els serveis més prescindibles o susceptibles que els sigui reduït
el pressupost, tenint en compte l'impacte econòmic i social que aquestes
mesures poden generar. Doncs bé, els principals serveis
que presten els governs autonòmics són:
·
la sanitat, · l'educació i
· els serveis socials,
mentre que l'administració central és
l'encarregada de prestar els serveis de caràcter més governamental com:
·
la defensa, · l'ordre públic i la seguretat,
· les infraestructures i
· l'administració general
Resulta evident que no té el mateix cost social ni
econòmic reduir la despesa en aquests serveis governamentals que en els que
presten les comunitats autònomes.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada