Benvolguts,
L’amic Francisco Reina m’ha fet arribar El
Singular Digital d’ahir on hi ha una entrevista al Catedràtic d’Economia Santiago
Niño Becerra.
El Niño Becerra és un enfant terrible, és una revolució quan participa en un debat. Sembla
una mica atabalat per donar les seves opinions però segurament és que pensa més
de pressa que els altres tertulians i té les idees molt més clares. La seva
frase favorita és: Això no és política. És economia! Dos dels seus llibres
recents més coneguts són: El crash del 2010 (2009) i Mas allá del crash (2012).
Prèviament, en el 2006, quan el ZP encara no desvariava del tot i quan encara
no havia trobat brotes verdes per tot
arreu ni havia proposar retornar els 400€ de l’impost de l’IRPF a tothom, i quan
encara no havia promocionat el Plan E, en una entrevista a l’ABC, Niño Becerra va
pronosticar que la
crisi era inevitable!
Avui les seves opinions continuen sent
impactants. Aquest home es va reinventant ell mateix sobre la marxa...
Vegeu unes quantes opinions, molt bèsties, a
prori:
·
Sostenibilitat.
o La realitat pura i dura, és que a Espanya només hi ha tres regions que siguin sostenibles.
La resta viuen del que els donen les altres. I aquest és un problema que no pot
resoldre el govern espanyol, per les implicacions polítiques que té.
·
Catalunya:
o
La idea d’una Catalunya amb més
autonomia econòmica, fiscal i financera agrada a la inversió europea.
o
Catalunya és una zona que té
possibilitats i ha de tenir els diners que necessita per desenvolupar aquestes
oportunitats.
o
Si recuperés el dèficit
interregional, Catalunya passaria a tenir superàvit. Un superàvit del 4,5% del PIB;
aquesta és la realitat.
·
Retallades.
o Aquest exercici hem de fer més retallades però l’any
vinent, les coses seran diferents
o Bàsicament s’hauria de retallar en Ensenyament i Sanitat...
o Cap a finals del 2014, o abans, el tema de Catalunya estarà mig resolt. La solució vindrà
de fora. Ells diran: l’economia espanyola s’està degradant i hem de “salvar allò que té
possibilitats”. Això és qüestió d’un any i mig. Si em pregunta en
canvi què
passarà amb Extremadura, o altres regions no sostenibles, doncs no
en tinc ni idea.
·
Atur.
o D’aquest 26% d’atur que hi ha a Espanya, el que és realment atur, és un 6 o 7%,
la resta és atur
estructural.
o Hi ha 4 milions de persones que mai no trobaran feina. Quan dic mai, és mai. Sap quina és
la taxa d’atur entre els immigrants? El 36% i entre els joves, el 56%.
o Han prorrogat els 400 euros als aturats que perden la paga i això ja es
quedarà com a subsidi.
·
Espanya.
o
Tenir Espanya a remolc és
un llast. Quan s’arreglin les coses a
Catalunya, començaran a sortir aquí els problemes. I llavors sortiran a la llum
coses que estan amagades. Ara bé, si tenim autonomia econòmica i financera podrem fer
coses. S’haurà de reorganitzar el territori, com a Finlàndia.
o Anirem a un model en que tot baixarà, el PIB baixarà, tornarem a estàndards de vida
dels anys 70... Sí, en el dia a dia, de la gent del carrer, Ara entrem en una
dinàmica en la qual no prohibiran les manifestacions, però la repressió serà
salvatge. Tornarem endarrere...
I ara l’entrevista:
Economia
Niño Becerra: "La independència és una eina per
arribar a l’autonomia econòmica i fiscal"
“Si Catalunya recuperés el seu dèficit fiscal
interregional tindria un superàvit del 4,5%
del PIB"
Mireia Giné
L’economista i
catedràtic de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, assegura que
s’haurà de retallar novament en Sanitat i Ensenyament perquè són les partides
de les quals és poden reduir més despeses. A més, té clar que la independència
ha de ser merament un instrument per assolir l’autonomia fiscal i financera de
Catalunya.
El Parlament Europeu ha demanat que Espanya doni més marge de dèficit a les comunitats autònomes. Malgrat les darreres declaracions, Rajoy algun dia cedirà?
El termini que Europa donarà a Espanya per complir el dèficit, també el donaran a tothom que ho necessiti. Per dues raons: primer, perquè l’objectiu de dèficit real és el -0,5% estructural pel 2020, per tant tenim molt de marge. I la segona raó, és que Espanya no pot complir el que va signar fa dos anys, i com que no ho pot assolir, li han de donar més temps, i evidentment ho pagarà.
Però aquesta flexibilització del dèficit també repercutirà en la Generalitat?
Les comunitats autònomes van ser un invent que se’ls va ocórrer l’any 1979-1980 en un moment que Euskadi i Catalunya van demanar un Estatut propi. La realitat és que mentre Espanya va anar bé, ningú parlava de la sostenibilitat de les regions. Però la realitat pura i dura, és que només hi ha tres regions que siguin sostenibles. La resta viuen del que els donen les altres. I aquest és un problema que no pot resoldre el govern espanyol, per les implicacions polítiques que té.
I quin és el problema?
Si Madrid li dóna marge a Catalunya, els altres també en voldran. Llavors entrarem en un problema de sostenibilitat. Catalunya va incomplir el dèficit, el tornarà a incomplir i ara ha demanat un rescat de 9.000 milions... Però tot això és una fal·làcia, perquè si Catalunya recuperés el dèficit fiscal interregional, ni tindria dèficit, ni tindria deute. El govern espanyol parla de pomes i Catalunya de mobles, són missatges que no tenen res a veure.
Aleshores no es poden entendre...
No, no és poden entendre. La solució ha de venir de fora. La idea d’una Catalunya amb més autonomia econòmica, fiscal i financera agrada a la inversió europea.
Si l’Estat espanyol donés més autonomia financera i fiscal, s’acabarien els problemes?
La independència és una eina per arribar a l’autonomia econòmica i fiscal. Catalunya és una zona que té possibilitats i ha de tenir els diners que necessita per desenvolupar aquestes oportunitats. A partir d’aquí Catalunya ha de recuperar el dèficit fiscal interregional i, si no pot, es planteja la independència, però sempre com a eina. És a dir, a un broker de Chicago que Catalunya sigui independent li és igual, el que vol és que baixi el seu deute.
Per tant, Catalunya ha de ser independent per solucionar la seva economia...
Si recuperés el dèficit interregional, Catalunya passaria a tenir superàvit. Un superàvit del 4,5%; aquesta és la realitat.
Quan Mas-Colell va demanar flexibilitzar el dèficit, Sáenz de Santamaria va dir que no podia ser perquè eren requisits d’Europa... No hi ha excusa, ara?
Això és política.
Sí, però és la realitat. El dèficit s’ha de complir i el govern català haurà de fer noves retallades.
Sí, però estem al començament de la història. Si vol, aquesta conversa la podem tenir l’any vinent, perquè les coses seran diferents.
Què haurà canviat?
Cap a finals del 2014, o abans, el tema de Catalunya estarà mig resolt. La solució vindrà de fora. Ells diran: l’economia espanyola s’està degradant i hem de “salvar allò que té possibilitats”. Això és qüestió d’un any i mig. Si em pregunta en canvi què passarà amb Extremadura, o altres regions no sostenibles, doncs no en tinc ni idea.
De moment, el govern espanyol ha millorat el PER a Andalusia i Extremadura, i ara es pagarà amb 20 peonades en comptes de 35. En plena crisi subvenciona les comunitats no sostenibles...
Això del PER és el subsidi de la subsistència. El PER és comprar la pau social. D’aquest 26% d’atur que hi ha a Espanya, el que és realment atur, és un 6 o 7%, la resta és atur estructural.
Atur estructural?
Hi ha 4 milions de persones que mai no trobaran feina. Quan dic mai, és mai. Sap quina és la taxa d’atur entre els immigrants? El 36% i entre els joves, el 56%.
Un greu problema...
Estan marxant els joves bons. Com que no hi ha possibilitats, doncs toca marxar. El problema és relatiu, perquè si de moment la família els manté...
Si però els pares arribarà un moment que no podran...
Els donaran un subsidi i legalitzaran la marihuana. Està al caure. Així la gent estarà “calmadeta”. Han prorrogat els 400 euros als aturats que perden la paga i això ja es quedarà com a subsidi.
Tornem a Catalunya. És un llast tenir Espanya a remolc?
Sí, però aquí hi ha un altre tema del qual no se’n parla. A Catalunya també hi ha zones degradades. Quan s’arreglin les coses a Catalunya, començaran a sortir aquí els problemes. I llavors sortiran a la llum coses que estan amagades. Ara bé, si tenim autonomia econòmica i financera podrem fer coses.
Quines coses?
S’haurà de reorganitzar el territori, com a Finlàndia. Allà ja saben on faran una escola d’aquí cinquanta anys. Aquí hi ha gent que ha de marxar de Catalunya. L’única solució del problema que hi ha a Salt, per exemple, és que marxi gent.
Proposa fer fora a la gent que ha arribat els darrers vint anys?
Quan parlo de regularitzar aquesta situació vinculo immigració i feina. Està treballant aquesta persona? Si els immigrants estan treballant no dic res. Ara bé, el problema és l’immigrant que va venir per fer pisos i ara no fa res. Si no sap fer res més que pisos, perquè no s’ha format, doncs no té cap possibilitat. Insisteixo, crec que s’ha de vincular permís de residencia i permís de treball.
De moment, Mas-Colell ja ha anunciat que s’hauran de fer novament retallades aquest 2013. Quines haurien de ser les prioritats del Govern?
La qüestió és mirar de quines partides pot retallar. Per reduir un dèficit, no es parla de més ingressos perquè no es pot créixer. Si tinguéssim un creixement positiu, els ingressos fiscals agumentarien, i el dèficit baixaria. Però com que no creixem, els ingressos baixen i s’ha de retallar. Bàsicament s’hauria de retallar en Ensenyament i Sanitat.
Una resposta políticament no gaire correcte. És tocar l'Estat del benestar, hi haurà protestes...
Les revolucions no estan de moda. Ara tornarem a veure una repressió salvatge. Ara entrem en una dinàmica en la qual no prohibiran les manifestacions, però la repressió serà salvatge. Ara la gent no protesta. I és que amb un 56% d’atur juvenil, els joves haurien d’estar ocupant el Passeig de Gràcia.
Vol dir que ara som una societat més conformista?
Sí, sí. Ara els joves tenen un plat a taula, cinc euros a la butxaca i el whatsapp gratis...
Les polítiques keynesianes han fet mal i han creat dèficit?
No, van ser fantàstiques per créixer en el moment que es van posar en marxa. En Keynes va ser un geni. Però d’allò és va passar a una sobreutilització de recursos via l’endeutament.
El model econòmic actual canviarà a partir d’ara?
Anirem a un model en que tot baixarà, el PIB baixarà, tornarem a estàndards de vida dels anys 70... Sí, en el dia a dia, de la gent del carrer, tornarem endarrere.
El Parlament Europeu ha demanat que Espanya doni més marge de dèficit a les comunitats autònomes. Malgrat les darreres declaracions, Rajoy algun dia cedirà?
El termini que Europa donarà a Espanya per complir el dèficit, també el donaran a tothom que ho necessiti. Per dues raons: primer, perquè l’objectiu de dèficit real és el -0,5% estructural pel 2020, per tant tenim molt de marge. I la segona raó, és que Espanya no pot complir el que va signar fa dos anys, i com que no ho pot assolir, li han de donar més temps, i evidentment ho pagarà.
Però aquesta flexibilització del dèficit també repercutirà en la Generalitat?
Les comunitats autònomes van ser un invent que se’ls va ocórrer l’any 1979-1980 en un moment que Euskadi i Catalunya van demanar un Estatut propi. La realitat és que mentre Espanya va anar bé, ningú parlava de la sostenibilitat de les regions. Però la realitat pura i dura, és que només hi ha tres regions que siguin sostenibles. La resta viuen del que els donen les altres. I aquest és un problema que no pot resoldre el govern espanyol, per les implicacions polítiques que té.
I quin és el problema?
Si Madrid li dóna marge a Catalunya, els altres també en voldran. Llavors entrarem en un problema de sostenibilitat. Catalunya va incomplir el dèficit, el tornarà a incomplir i ara ha demanat un rescat de 9.000 milions... Però tot això és una fal·làcia, perquè si Catalunya recuperés el dèficit fiscal interregional, ni tindria dèficit, ni tindria deute. El govern espanyol parla de pomes i Catalunya de mobles, són missatges que no tenen res a veure.
Aleshores no es poden entendre...
No, no és poden entendre. La solució ha de venir de fora. La idea d’una Catalunya amb més autonomia econòmica, fiscal i financera agrada a la inversió europea.
Si l’Estat espanyol donés més autonomia financera i fiscal, s’acabarien els problemes?
La independència és una eina per arribar a l’autonomia econòmica i fiscal. Catalunya és una zona que té possibilitats i ha de tenir els diners que necessita per desenvolupar aquestes oportunitats. A partir d’aquí Catalunya ha de recuperar el dèficit fiscal interregional i, si no pot, es planteja la independència, però sempre com a eina. És a dir, a un broker de Chicago que Catalunya sigui independent li és igual, el que vol és que baixi el seu deute.
Per tant, Catalunya ha de ser independent per solucionar la seva economia...
Si recuperés el dèficit interregional, Catalunya passaria a tenir superàvit. Un superàvit del 4,5%; aquesta és la realitat.
Quan Mas-Colell va demanar flexibilitzar el dèficit, Sáenz de Santamaria va dir que no podia ser perquè eren requisits d’Europa... No hi ha excusa, ara?
Això és política.
Sí, però és la realitat. El dèficit s’ha de complir i el govern català haurà de fer noves retallades.
Sí, però estem al començament de la història. Si vol, aquesta conversa la podem tenir l’any vinent, perquè les coses seran diferents.
Què haurà canviat?
Cap a finals del 2014, o abans, el tema de Catalunya estarà mig resolt. La solució vindrà de fora. Ells diran: l’economia espanyola s’està degradant i hem de “salvar allò que té possibilitats”. Això és qüestió d’un any i mig. Si em pregunta en canvi què passarà amb Extremadura, o altres regions no sostenibles, doncs no en tinc ni idea.
De moment, el govern espanyol ha millorat el PER a Andalusia i Extremadura, i ara es pagarà amb 20 peonades en comptes de 35. En plena crisi subvenciona les comunitats no sostenibles...
Això del PER és el subsidi de la subsistència. El PER és comprar la pau social. D’aquest 26% d’atur que hi ha a Espanya, el que és realment atur, és un 6 o 7%, la resta és atur estructural.
Atur estructural?
Hi ha 4 milions de persones que mai no trobaran feina. Quan dic mai, és mai. Sap quina és la taxa d’atur entre els immigrants? El 36% i entre els joves, el 56%.
Un greu problema...
Estan marxant els joves bons. Com que no hi ha possibilitats, doncs toca marxar. El problema és relatiu, perquè si de moment la família els manté...
Si però els pares arribarà un moment que no podran...
Els donaran un subsidi i legalitzaran la marihuana. Està al caure. Així la gent estarà “calmadeta”. Han prorrogat els 400 euros als aturats que perden la paga i això ja es quedarà com a subsidi.
Tornem a Catalunya. És un llast tenir Espanya a remolc?
Sí, però aquí hi ha un altre tema del qual no se’n parla. A Catalunya també hi ha zones degradades. Quan s’arreglin les coses a Catalunya, començaran a sortir aquí els problemes. I llavors sortiran a la llum coses que estan amagades. Ara bé, si tenim autonomia econòmica i financera podrem fer coses.
Quines coses?
S’haurà de reorganitzar el territori, com a Finlàndia. Allà ja saben on faran una escola d’aquí cinquanta anys. Aquí hi ha gent que ha de marxar de Catalunya. L’única solució del problema que hi ha a Salt, per exemple, és que marxi gent.
Proposa fer fora a la gent que ha arribat els darrers vint anys?
Quan parlo de regularitzar aquesta situació vinculo immigració i feina. Està treballant aquesta persona? Si els immigrants estan treballant no dic res. Ara bé, el problema és l’immigrant que va venir per fer pisos i ara no fa res. Si no sap fer res més que pisos, perquè no s’ha format, doncs no té cap possibilitat. Insisteixo, crec que s’ha de vincular permís de residencia i permís de treball.
De moment, Mas-Colell ja ha anunciat que s’hauran de fer novament retallades aquest 2013. Quines haurien de ser les prioritats del Govern?
La qüestió és mirar de quines partides pot retallar. Per reduir un dèficit, no es parla de més ingressos perquè no es pot créixer. Si tinguéssim un creixement positiu, els ingressos fiscals agumentarien, i el dèficit baixaria. Però com que no creixem, els ingressos baixen i s’ha de retallar. Bàsicament s’hauria de retallar en Ensenyament i Sanitat.
Una resposta políticament no gaire correcte. És tocar l'Estat del benestar, hi haurà protestes...
Les revolucions no estan de moda. Ara tornarem a veure una repressió salvatge. Ara entrem en una dinàmica en la qual no prohibiran les manifestacions, però la repressió serà salvatge. Ara la gent no protesta. I és que amb un 56% d’atur juvenil, els joves haurien d’estar ocupant el Passeig de Gràcia.
Vol dir que ara som una societat més conformista?
Sí, sí. Ara els joves tenen un plat a taula, cinc euros a la butxaca i el whatsapp gratis...
Les polítiques keynesianes han fet mal i han creat dèficit?
No, van ser fantàstiques per créixer en el moment que es van posar en marxa. En Keynes va ser un geni. Però d’allò és va passar a una sobreutilització de recursos via l’endeutament.
El model econòmic actual canviarà a partir d’ara?
Anirem a un model en que tot baixarà, el PIB baixarà, tornarem a estàndards de vida dels anys 70... Sí, en el dia a dia, de la gent del carrer, tornarem endarrere.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada