El dilluns vaig assistir a una conferència sobre el Corredor Mediterrani
que va donar Joan Amorós, president de
diverses associacions culturals catalanes i Secretari General de FERRMED, un
grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu
principal la
impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el
sud amb el nord d’Europa, i del qual el Corredor Mediterrani n’és una part
fonamental. Ja sabem que la política del nacionalisme espanyol referida a les infraestructures
i pel que respecta a la productivitat consisteix a no preocupar-se de si la infraestructura és rendible econòmicament si no si és rendible políticament. I en el cas dels ferrocarrils preocupar-se
només de que l’AVE amb estructura radial (sobretot res de xarxa que no cal) arribi
des de Madrid a totes les capitals de província, malgrat que fa un any varen
haver de tancar les línies a Cuenca i Albacete, per manca de viatgers. I no han
escarmentat i ara estan llençant els diners en la línia cap a la frontera
portuguesa i la línia cap a Galícia (el Rajoy és gallec, en Blanco és gallec),
que passa per Zamora (l’actual ministra de Foment Ana Pastor és de Zamora però
ha desenvolupat part de la seva vida política a Galícia). I en González era
sevillà quan el primer AVE va arribar de Madrid a Sevilla, l’Ansar era de
Valladolid quan hi varen fer arribar l’AVE, la Maleni era malaguenya quan l’AVE va arribar
a Málaga i el Victor Morlan era d’Osca quan l’AVE es va fer anar fins a Osca i
quan s’hi va construir un aeroport que darrerament he llegit que només ha transportat
11 passatgers en els darrers sis mesos!
L’ínclit Ferreres expressa amb claredat
humorística la concepció del nacionalisme espanyol respecte als ferrocarrils:
En propers apunts parlarem del que Joan Amorós va explicar
sobre l’actual posicionament de FERRMED i sobretot dels pals a les rodes que els
nostres enemics, el nacionalisme espanyol, com ja sabeu si llegiu diaris i els
sabeu interpretar, posa contínuament al desenvolupament de Catalunya. A la
conferència en va explicar un gavadal. Ja us ho passaré. De FERRMED i d’en Joan
Amorós n’hem parlat molt en aquest Bloc, només cal fullejar-lo. Ara bé, avui,
navegant per internet he trobat una entrevista que li varen fer el 2010 i un
dels temes que va tocar fou el de la productivitat. I he considerat que era important fer-ne
un petit apunt i divulgar les seves opinions, ja que una de les claus per tirar
endavant el nostre país és la productivitat.
Aquest retall que segueix forma part de l’entrevista, que és molt més llarga,
toca molts temes i també els anirem comentant.
Una de les bases que comenta és la de les infraestructures, infraestructura educativa, infraestructura
logística, tècnica i, científica.
La qüestió de les infraestructures ja sabem que és basica, però molt sovint
ens hem dedicat a opinar sobre les infraestructures materials: ferrocarrils,
autovies, ports, aeroports, però no ens hem dedicat massa a les que
ell comenta i que són les que l’actual govern de Catalunya i darrerament s’hi
ha afegit l’espanyol, amb el pretext de la manca de recursos, ataquen amb més sanya: educació, coneixements
tècnics i científics
Llegiu l’apunt i assumiu-ho ja què és clar, meridià i sintètic. És ciència:
La productivitat com a eina fonamental
pel desenvolupament industrial de Catalunya
Fins ara ha assenyalat els dèficits de l’Estat. Pel que fa a les
empreses, què creu que caldria fer?
En l’empresa privada hi ha una manca d’esforços
en recerca i innovació. Mireu, les empreses competitives tenen, a la
base, sis
factors d’excel·lència, que no són els clàssics R+D+I, sinó els R+D+4i:
recerca,
desenvolupament, innovació, que són les conegudes, i les tres “i” restants:
·
La primera és identitat:
el teu cotxe i el meu, per exemple, segur que tenen en comú molts components
(frens, airbags, neteja parabrises, etc.) però hi ha alguna cosa que els fa ser
diferents, ja sigui a través del disseny, de les prestacions, de la qualitat,
etc. La identitat també passa per les persones, per un bon capital humà, ben
educat, amb bons valors. En definitiva, el fet diferencial és, en aquest món
globalitzat, bàsic, tant a nivell d’empresa com a nivell de país.
·
La segona “i”
és impacte.
En concret, impacte internacional. Si les nostres empreses no són capaces de
ser competitives a nivell internacional, millor que pleguin i es dediquin a una
altra cosa. Els productes o els serveis s’han de poder vendre a qualsevol lloc
del món. I per aconseguir-ho, s’ha de fer xarxa, aliances estratègiques, s’han
de col·locar fàbriques i magatzems de distribució on faci falta...
·
L’última “i”
és infraestructura.
Sense una bona infraestructura
educativa, sense una bona infraestructura logística, tècnica, científica, no es va enlloc. No
serveix de res muntar una empresa enmig d’un desert; l’empresa necessita bones
universitats i bones comunicacions al seu entorn. Aquests sis factors (recerca,
desenvolupament, innovació, identitat, impacte i infraestructures)
formen la base de la competitivitat de les empreses.
·
Sobre ella,
s’hi aixequen quatre pilars, que són els que sostenen l’activitat empresarial:
o Al capdamunt, el teulat, és el benestar social.
o El primer dels quatre pilars és la tecnologia,
sense ella no hi ha res a fer.
o El segon és l’estratègia comercial: has de ser capaç de saber
què passa al teu voltant, veure on tens el mercat i trobar la manera
d’entrar-hi.
o El tercer és la logística que, avui en dia, ha agafat un gran pes,
perquè ens hem internacionalitzat: ara, tan important com el que s’ha de
produir, és on s’ha de produir (en funció dels costos, de la proximitat del
mercat, etc), i com que el resultat és que es disposa de diversos centres,
s’han de saber coordinar logísticament.
o L’últim pilar és la cultura d’empresa, els valors,
perquè sense un capital humà potent, no hi ha res a fer. En tot això és on els
nostres empresaris han de dedicar els seus esforços.
En Joan Amorós indica els punts bàsics de la productivitat
que és el camí de la competitivitat i que tant l’estratègia comercial, com la logística com
la cultura d’empresa
fan que permeti arribar al benestar social, actualment tant malmès!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada