Avui parlarem de filosofia oriental. Del Yin i el Yang, Llegiu-ho bé que no és gratuït que en parlem...
I per què parlarem del Yin i el Yang? (les frases intensificades en vermell us remeten a l’article de la Viquipèdia que hi ha a continuació).
Ens referirem als partits polítics i intentarem identificar la filosofia del Yin i el Yang en cada una de les diverses forces oposades. Per exemple, qui dubta que a ERC hi ha dues forces, el Yin i el Yang que s’oposen, però són interdependents? La mal anomenada Nova esquerra, Junqueras, Rovira, Bosch, independentista i amb poca força i l’antiga pro-sociata, autonomista i perdedora, Puigcercós, Ridao, Simó, Amorós, però amb moltíssima força, inútils que cobren la seva morterada a final de mes, i continuaran cobrant-la in aeternum, a no ser que segons la filosofia oriental El Yin i el Yang es transformin en els seus contraris.
I què en diem del PSC(PSC-PSOE)? Hi ha dues forces, la que només mira cap a Madrid, Montilla, Chacón, Iceta, Zaragoza, Fernández, i la que molt de tant en tant sembla que miri cap a Catalunya, Tura, Nadal, Maragall, Ferran, Bustos. I dintre de cada força hi ha divisions: el Ferran de la crosta enfrontat al Maragall, els que varen contribuir a dissenyar l’Estatut i els que a Madrid van ajudar a carregar-se’l (que potser eren els mateixos). En el Yin hi ha Yang i en el Yang hi ha Yin.
Per altra part també hi ha els corruptes de les motxilles de les diputacions, els corruptes dels ajuntaments, els que varen fer contractes amb l’Urdangarin, i els que aparentment són més honestos, encara que segons la filosofia oriental El Yin i el Yang es consumeixen i es generen mútuament: El Yin i el Yang formen un equilibri dinàmic: quan l'un augmenta, l'altre disminueix...
El Yin i el Yang a CDC i a UDC i a l’amalgama CiU
I ara els que ens han portat cap aquí: CDC i UDC, UDC i CDC. Aquest congrés de cap de setmana ens ha portat a l’evidència del Yin i el Yang:
- En Duran i en Vila d’Abadal, el Yin i el Yang són interdependents. No poden existir l'un sense l'altre. Només cal veure les cíniques paraules d’en Duran quan va agrair a Vila d’Abadal per haver-lo ajudat a triomfar!
- En Duran que és més fals que un duro “sevillano” va usar una de les característiques més conreades de CiU que és l’ambigüitat: No tenim sortida dins de l'Estat espanyol. Queda, sols, com deien els nostres pares fundadors, la independència total.
- Però ell ha dit sempre i encara més en el congrés que era anti-independentista. I ha guanyat per golejada a Vila d’Abadal gràcies a propugnar l’anti-independentisme que deu ser plaent als amos del Puente Aéreo! Nova mostra de el Yin i el Yang es transformen en els seus contraris. I també El Yin i el Yang s'oposen: Cada cosa té el seu oposat, tot i que aquest no és absolut sinó relatiu...
- I no tan sols el Yin i el Yang es manifesten a UDC, sinó en la interrelació entre CDC i UDC: CDC és ambigua fins al paroxisme i UDC también (que diria l’Eugenio). En això són pastats, ja que el que tenen clar tots dos partits i els seus dirigents és el poder. Mantenir-se en el poder al preu que sigui! CDC i UDC s’oposen, però és broma (que deia el Càssen)! El Yin i el Yang s'oposen: Cada cosa té el seu oposat, tot i que aquest no és absolut sinó relatiu...
Podem pensar que d’aquest congrés que els no social-cristians n’havíem congriat unes certes esperances, en traurem res?
Nosaltres no, però ells sí, mantenir-se al poder!
Roma locuta causa finita (dita de Sant Agustí, per congraciar-me amb els autoanomenats socials-cristians, que també se’n poden dir els okupes del social-cristianisme).
Tret de la Viquipèdia:
El Yin i el Yang
La noció del Yin (陰 o 阴; pinyin: yīn) i el Yang (陽 o 阳; yáng) prové de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general. És un principi cosmològic que explica la dualitat de tot allò que existeix en l’univers: L'U o Dao (o Tao) es divideix en dues forces fonamentals, oposades però complementàries, que es troben a l'origen de totes les coses.
Caracterització
El Yin i el Yang són la fase següent del Dao, matriu de totes les coses, del qual tot prové.
Segons aquesta idea, cada ésser, objecte o pensament és una unitat composada per dues facetes o "forces"; cada cosa té un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques, atraient-se (quan són de natura oposada) i repelint-se (quan són de la mateixa natura) constantment.
Això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi. Per exemple, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista o, encara, tota idea acabarà convertint-se o engendrant el seu contrari.
Principis
Yin és la força centrífuga, expansiva, font del silenci, de la calma, del fred i de la foscor.
Yang és la força centrípeta, constrenyent, que produeix el so, l'escalfor, la claror.[1]
Aquests dos conceptes permeten que el Tot o l'U (Dao) es manifesti gràcies al contrast: si tot l'univers fos blau, aquest color seria inconcebible, tal com el negre (l'absència absoluta de colors) només és concebible en relació al blanc (presència de tots els colors), la foscor en relació a la claror, l'hivern en relació a l'estiu, la feminitat en relació a la masculinitat, etc.
Aquesta concepció es pot expressar a través dels principis següents:
- El Yin i el Yang s'oposen:
Cada cosa té el seu oposat, tot i que aquest no és absolut sinó relatiu, ja que res no és completament Yin o completament Yang. Per exemple, l'hivern s'oposa a l'estiu, encara que un dia d'estiu pugui ser fred i viceversa.
- El Yin i el Yang són interdependents:
No poden existir l'un sense l'altre. Per exemple, el dia no pot existir sense la nit.
- El Yin i el Yang poden subdividir-se alhora en Yin i Yang:
Cada aspecte Yin o Yang pot subdividir-se al seu torn en Yin i Yang indefinidament. Per exemple, un objecte pot estar calent o fred, però al seu torn allò que és calent (Yang) pot ser bullent (relativament Yang) o tebi (relativament Yin) i allò que és fred (Yin), pot estar fresc (relativament Yang) o glaçat (relativament Yin).
- El Yin i el Yang es consumeixen i es generen mútuament:
El Yin i el Yang formen un equilibri dinàmic: quan l'un augmenta, l'altre disminueix. Però aquest desequilibri només és circumstancial, ja que quan l'un creix massa acaba per esgotar-se i l'altre pot, al seu torn, reprendre el seu lloc i créixer. Per exemple, l'aigua líquida es transforma en vapor i s'eleva però l'excés de vapor als núvols acaba per provocar la pluja: el vapor es torna líquid un altre cop i tomba.
- El Yin i el Yang es transformen en els seus contraris:
La nit s'acaba transformat en dia, l'escalfor es refreda, una naixença comporta una mort. Malgrat això, aquesta transformació també és relativa. Per exemple, la nit es transforma en dia, però les dues coexisteixen als dos cantons de la Terra.
- En el Yin hi ha Yang i en el Yang hi ha Yin:
Sempre hi ha l'un en l'altre; per exemple, un ésser de sexe femení té, tanmateix, cromosomes masculins, i a l'inrevés.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada