Avui les meves reflexions tornen a l’entorn de
l’Institut Nova Història. En el meu apunt 24/04/12.
Un robatori històric. Amèrica, un descobriment català vaig comentar un dels
llibres de l’equip d’en Jordi Bilbeny que el dia de Sant Jordi va publicar l’Enric
Guillot.
Un altre dels llibres publicats
aquest Sant Jordi fou El Quixote va esborrar el
Quixot
de Lluís Maria Mandado. L’estic llegint amb calma ja que et capgira
com un mitjó tot el que la cultura franquista t’havia ficat al cap, volguessis
o no, sibil·linament. El Quixot també parla, i molt, de la tergiversació de la
història, de Colom, de Joana la Boja, dels seus fills, dels noms de lloc
tergiversats, etc.
D’aquest llibre en parlaré més endavant, però
el cito ja que la conjunció del Quixot, El robatori històric i els múltiples llibres d’en
Bilbeny, com per exemple el Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica
em varen empènyer a navegar per internet a la recerca de l’escut perdut que diria Proust.
Exemples del que vaig trobar:
L’escut de Bolívia porta una barretina sobre
una boca de canó...
Com que una flor no fa estiu, vaig pensar que
no trobaria més barretines, però:
També em va sorprendre trobar l’escut d’Hernan
Cortés, que us l’ajunto en diversos dissenys:
I em vaig preguntar: Per què un pastor extremeny,
conqueridor de Mèxic, lluïa les 4 barres al seu escut?
M’he anat informant, sobretot per mitjà del
llibre del Mandado sobre el Quixot, i m’ha fet veure que Hernan Cortés, ni es
deia Hernan, ni era pastor, ni era extremeny...
Segons les darreres recerques el nom no era
Hernan sinó Ferran, era un noble aragonès o català i podria haver sigut
descendent del Comte d’Urgell.
Així doncs, el mapa de més avall amb escuts
catalans per tota l’Amèrica, de sud, del centre i del nord, és absolutament
coherent amb els escuts de nacions i de personatges, i et fa pensar que cada
cop és més clar qui va descobrir Amèrica, que cada cop és més clar que
Catalunya no va desaparèixer el segle XV, que el Segle d’or espanyol va ser
català, sobretot valencià i per damunt de tot que cada cop és més clar que Castella
que no tenia navegants, ni mariners, ni escoles de cartografia, ni comerciava
per mar, no era qui s’ha volgut fer creure que era. Ens han fet passar bou per
bèstia grossa, però ja n’hi ha prou!
Aquesta petita descoberta feta senzillament navegant
per internet,
que qualsevol pot fer, i que és més fàcil que conquerir Mèxic, m’ha fet adonar
un cop més de la tergiversació de la història realitzada a plena consciència
pel nacionalisme espanyol, amb la col·laboració sempre eficient de la Santa
Inquisició, lligada a l’eliminació dels originals catalans del Tirant lo Blanc,
del Quixot, del Llàtzer de Tormos, de la Celestina i de molts altres, així com l’eliminació
en la consciència col·lectiva de la història de Catalunya dels segles XI al XVI
i la tergiversació
dels segles posteriors.
Comeses prou reeixides com per haver-nos
engalipat a les 20 o 30 generacions d’habitants de la península ibèrica des del
segle XV fins avui i haver-nos, per tant, fet combregar amb rodes de molí!
En seguirem parlant...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada