Abans hem parlat de la borsa, de l’IBEX, de
Bankia...
Avui hi ha una notícia inquietant al directe.cat.
Resulta que les entitats financeres espanyoles arrosseguen crèdits de 200.000 M€,
provinents majoritàriament de les empreses de l’IBEX-35. D’això se’n diu una bombolla creditícia.
Què és
una bombolla? Segons la viquipèdia:
Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla
especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania
especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el
valor real d'un actiu financer i la
seva cotització
borsària. Queda clar, no?
I com
es formen les bombolles? Segons la viquipèdia:
Molt
popular entre els llecs, però no totalment confirmada per investigació empírica
la teoria del
més ximple descriu a les bombolles com dirigides pel comportament
perennement optimista dels participants d'un mercat (els ximples) que compren
actius sobrevalorats anticipant la seva venda a especuladors rapinyaires (els
més ximples) a un preu molt més gran. Segons aquesta explicació no protegida,
les bombolles continuen fins que els ximples puguin trobar més ximples per
pagar pels actius sobrevalorada. La bombolla acaba quan el més ximple de tots
per haver pagat un preu extraordinàriament superior al del seu valor intrínsec
ja no és capaç de trobar a algú encara més ximple que pugui pagar pel bé un
preu encara més alt. També queda clar, oi?
Si apliquem aquesta teoria a les bombolles
immobiliàries, per exemple, veiem com es compleix: els especuladors
compren habitatges sobrevalorats, comptant que el preu encara pujarà i el
podran vendre a altres especuladors. Si això succeeix, aquest altre especulador
pretén vendre’l a un tercer especulador o a un client final. Si se’l queda un
client final, a un preu sobrevalorat, és molt fàcil que l’hagi comprat a crèdit
amb una hipoteca. La hipoteca en aquest cas serà de valor inferior al valor de
l’habitatge (recordem que està sobrevalorat). Per tant haurà calgut una
aportació primera del comprador. Si el client final pot anar pagant la hipoteca,
cap problema. Si no pot, haurà d’intentar vendre l’habitatge però es mol fàcil
que si s’ha arribat a aquesta situació vol dir que la bombolla ja està a punt d’explotar
o ja ha explotat i ja no hi ha en el mercat compradors per aquell habitatge a
aquell preu. Ja sabem el que passa a continuació un cop la bombolla immobiliària
ha explotat. L’entitat creditícia força el propietari hipotecat a donar l’habitatge
a l’entitat creditícia al preu d’aquell moment, generalment força inferior.
Segons la legislació espanyola, en altres països no és així, l’habitatge
retornat es valora i si el valor és inferior al que queda per pagar de la
hipoteca, el client és desnonat i es queda encara amb un deute a l’entitat creditícia.
Normalment aquest deute no es pot compensar mai i ja s’ha creat un deutor morós
de l’entitat creditícia. Molt sovint els
especuladors no tenen diners propis sinó que tiren de crèdits bancaris i aquest
recurs els va bé fins que la bombolla explota. En aquest cas l’especulador es
queda amb els habitatges sobrevalorats i no té diners per pagar-los. Per tant l’entitat
creditícia executa la hipoteca, els avals, etc. I l’especulador, com a Wall
Street a l’any 29 es tira per la finestra. Però l’entitat creditícia es queda
propietària dels habitatges, o promocions senceres, sovint a mig acabar, i no
recupera els diners que va deixar...
29 de maig de 2012
15 grans empreses de l’IBEX-35 generen una bombolla creditícia de 200.000 milions d’euros
Les principals entitats financeres de l’estat estan afectades per deutes milionaris d’empreses de l’IBEX-35, que també encapçalen el rànquing de més dividends repartits.
Les principals entitats financeres de l’estat
espanyol estan afectades per uns deutes milionaris, alguns de difícil retorn – Bankia
(-56%), la Caixa (-39%), BBVA (-22%), i Santander (-14%) -(%) de pèrdues des de
principis d’any -, que són la
font de la desconfiança dels mercats en el sistema financer espanyol. El
motiu principal de la difícil situació dels bancs és el fort endeutament de les
grans corporacions a qui les entitats financeres van donar crèdits ingents, que
ara tenen un alt risc de convertir-se en crèdits deixalla. La qüestió és com es va permetre, quin és el
deute d’empreses com ACS, Telefònica, Abertis o Iberdrola amb les entitats
bancàries?, i què no s’hagués pogut fer amb la meitat de la meitat d’aquest 200.000
milions d’euros destinats a l’economia productiva?
©
@directe 
A la foto Brufaus, Nins, Botins, Florentinos, Albertos, etc.
15 empreses acaparen 200.000 milions en préstecs,
però tant sols valen a borsa la meitat
El President del Govern Espanyol va assegurar durant la roda de premsa d’ahir que el fort endeutament de les administracions públiques és el responsable que les entitats financeres no donin crèdits a empreses i particulars, i es mostrà convençut que amb les retallades això canviarà, doncs bé, el Sr Rajoy no ha dit la veritat. El motiu principal de la difícil situació dels bancs és el fort endeutament de les grans corporacions –gran part de les de l’IBEX-35 - a qui les entitats van donar crèdits ingents, i ara es troben mancades de liquiditat per obrir l’aixeta del crèdit a la petita i mitjana empresa i emprenedors. Les dades en el gràfic adjunt.
Dades per fugir corrents o per demanar la intervenció de la fiscalia
Les empreses més endeutades són les que encapçalen el rànquing de més dividends repartits, Telefònica, ACS, i ABERTIS. Segons explica La Vanguardia, un repartiment de dividends a costa de no realitzar inversions productives necessàries per mantenir part de la competitivitat. El valor d’ACS a borsa és inferior al que deu per la seva compra de participacions a Iberdrola, els 44.000 milions de deutes de les constructores tripliquen el valor a borsa de totes elles, i el deute de les 5 grans empreses immobiliàries de tot l’estat (19.292M) és superior al deute generat per les autonomies als seus proveïdors en el període 2003-20007. O, també, és semblant a l’espoli que pateix Catalunya en 1 any.
Préstecs milionaris quasi sense garanties
ABERTIS deu 12.841 milions d’euros i a data d’avui el seu valor a borsa és de tants sols 8.429 milions -és a dir amb 6 mesos sense l’espoli fiscal, el Govern de la Generalitat la podria comprar- el sorprenent és que l’any 2011, ABERTIS ha repartit més de 1.300 milions d’euros entre els seus accionistes. Un altre cas és GAS Natural que deu 16.752 milions d’euros i a data d’avui el seu valor a borsa és de tant sols 9.471 milions, i incomprensiblement tampoc atura el pagament milionari de dividends entre els seus accionistes.
ACS, l’empresa estrella dels negocis a la llotja del Bernabeu, deu 10.496 milions i el seu valor a borsa resta per sota la meitat, és a dir 4.347 milions, i el cas ja més sagnat el de Sacyr amb un valor a borsa de tant sols 689 milions, en deu 9.607, és a dir quinze vegades més que el seu valor borsari.
El President del Govern Espanyol va assegurar durant la roda de premsa d’ahir que el fort endeutament de les administracions públiques és el responsable que les entitats financeres no donin crèdits a empreses i particulars, i es mostrà convençut que amb les retallades això canviarà, doncs bé, el Sr Rajoy no ha dit la veritat. El motiu principal de la difícil situació dels bancs és el fort endeutament de les grans corporacions –gran part de les de l’IBEX-35 - a qui les entitats van donar crèdits ingents, i ara es troben mancades de liquiditat per obrir l’aixeta del crèdit a la petita i mitjana empresa i emprenedors. Les dades en el gràfic adjunt.
Dades per fugir corrents o per demanar la intervenció de la fiscalia
Les empreses més endeutades són les que encapçalen el rànquing de més dividends repartits, Telefònica, ACS, i ABERTIS. Segons explica La Vanguardia, un repartiment de dividends a costa de no realitzar inversions productives necessàries per mantenir part de la competitivitat. El valor d’ACS a borsa és inferior al que deu per la seva compra de participacions a Iberdrola, els 44.000 milions de deutes de les constructores tripliquen el valor a borsa de totes elles, i el deute de les 5 grans empreses immobiliàries de tot l’estat (19.292M) és superior al deute generat per les autonomies als seus proveïdors en el període 2003-20007. O, també, és semblant a l’espoli que pateix Catalunya en 1 any.
Préstecs milionaris quasi sense garanties
ABERTIS deu 12.841 milions d’euros i a data d’avui el seu valor a borsa és de tants sols 8.429 milions -és a dir amb 6 mesos sense l’espoli fiscal, el Govern de la Generalitat la podria comprar- el sorprenent és que l’any 2011, ABERTIS ha repartit més de 1.300 milions d’euros entre els seus accionistes. Un altre cas és GAS Natural que deu 16.752 milions d’euros i a data d’avui el seu valor a borsa és de tant sols 9.471 milions, i incomprensiblement tampoc atura el pagament milionari de dividends entre els seus accionistes.
ACS, l’empresa estrella dels negocis a la llotja del Bernabeu, deu 10.496 milions i el seu valor a borsa resta per sota la meitat, és a dir 4.347 milions, i el cas ja més sagnat el de Sacyr amb un valor a borsa de tant sols 689 milions, en deu 9.607, és a dir quinze vegades més que el seu valor borsari.
Què us
sembla tot això? I sabeu qui hi guanyarà? Els de sempre...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada