07/05/12. El racó del Xerraire. Sessió del 6 de maig

Benvolguts,

Ahir 6 de maig varem fer una nova sessió del Racó del Xerraire al Clot. També va ser una festa. Varem triar la cantonada de Rogent amb Provença i es va desenvolupar amb molta tranquil·litat i amb una logística perfecta. Varem ajuntar les paradetes del Racó dels Ateneus Itinerants i la de les Festes, per tant fórem molta gent: Lluís Guti, Marta Malleu, Daniel Niñerola, Joan A. Forès per part dels xerraires, Cris i Consol de l’equip de vídeo, Maria Teresa i Fina, per la part de festes i Sergi de suport logístic, encara que tots vàrem fer gairebé de tot. Al final va arribar en Toni Pardinas i quan ja havíem desmuntat va arribar la Rat. Si m’he deixat ningú, perdoneu-me.

Després d’un mes de negociacions infructuoses amb el Foment Martinenc, als que demanàvem un punt d’alimentació de 220V, varem anar a l’aventura però en Sergi va tenir la idea de demanar-ho al bar del davant de Rogent, regentat per xinesos, que ens varen permetre la connexió sense cap problema. Evidentment va ser el bar més concorregut d’aquell paratge... I ja sabem on hem de demanar col·laboració des d’ara endavant! 

Portàvem un programa molt extens d’activitats. 8 xerrades de vint minuts cada una fetes per 4 xerraires, que varem seguir amb puntualitat gairebé prussiana:

Sessió del 6 de maig del 2012

Racó del Xerraire

Almogàvers per a SMxI

De les 11 del matí a 2/4 de 2 del migdia

Amb les següents xerrades en intervals de vint minuts:

11:00	La gènesi dels Ateneus Itinerants	Joan A. Forès
11:20	Dèficit i espoliació fiscal	Daniel Niñerola
11:40	Objecció fiscal	Marta
12:00	20 greuges de Catalunya amb Espanya	Lluís Guti
12:20	Estranya Espanya	Joan A. Forès
12:40	Dèficit i espoliació fiscal	Daniel Niñerola
13:00	Què és això del català	Marta
13:20	Els falsos arguments dels immobilistes	Joan A. Forès

El dia s’havia llevat tristoi, havia plogut a la nit, però al matí només estava núvol. No feia gaire sol. I no sabem si el temps hi va influir però no hi va haver massa moviment de personal, molt menys del que estàvem acostumats a la Rodona del Casino. Ara, com sempre ens ha succeït, qui se sent atret, espera fins al final de la presentació i eventualment fa preguntes sobre el tema. També com ens va succeint, davant de cada nova presentació el xerraire automàticament incorpora els detalls o les variants que en sessions anteriors no havia fet. Tenim uns fitxers que en diem de Comentaris, o sigui “del llibre del mestre”, annexes a cada presentació on s’hi van incorporant les noves troballes, les millores a fer-hi, etc. Per tant el xerraire hi incorpora la seva experiència i la dels altres que anteriorment havien fet la mateix presentació...

En Daniel va presentar dos cops, millorant cada cop, el Dèficit i espoliació fiscal.

Varem introduir presentacions noves sobre temes d’actualitat com la de la Marta, la insubmissa, sobre les accions que es varen fer per part del col·lectiu Diemprou, per fer la Objecció fiscal per pagar l’IVA de l’abril a l’Agència Tributària Catalana. En Lluís va actualitzar la seva presentació sobre els 20 greuges de Catalunya amb Espanya, amb les noves batacades, invasió de competències, etc.

Una presentació nova que va tenir força públic i acceptació fou la meva sobre Els falsos arguments dels immobilistes. En aquesta es varen presentar les afirmacions capcioses que els nacionalistes espanyols del PP, dels C’s, del PSC(PSC-PSOE), solen fer per demostrar que a Catalunya no hi ha dèficit fiscal, i es varen donar els arguments per rebatre-les adequadament. Les tres preguntes capcioses més corrents són:

1.       A Catalunya no hi ha dèficit fiscal ja que no són els territoris sinó les persones els que paguen i en aquest cas tothom paga segons els mateixos criteris. Per rebatre-ho cal dir que tothom paga segons els mateixos criteris però l’estat reparteix els diners de retorns a cada CA com vol. Per exemple en els últims pressupostos espanyols del 2012 a Catalunya no li correspon res més que una ínfima part del que cobren les altres CA...

2.       El possible dèficit de 20.000 M€ que Catalunya diu que se li roba es veu compensat amb la balança comercial Catalunya- Espanya que té un superàvit del voltant de 20.000 M€. Per rebatre-ho cal dir que quan un espanyol paga per una mercaderia feta a Catalunya, ell es queda la mercaderia i en canvi per l’espoliació fiscal no hi ha cap compensació...

3.       Les CCAA més riques han de subsidiar les més pobres. Per rebatre-ho cal dir que la solidaritat hauria d’estar regulada per unes normes estrictes que farien que d’antuvi es preguntés al solidari si hi està d’acord, cosa que no s’ha fet mai, que s’hagués pactat el que s’ha de pagar, cosa que tampoc no s’ha fet mai i que la solidaritat fos acotada en el temps, que tampoc s’ha fet mai ja que els catalans hem pagat sempre i continuarem pagant si no accedim ràpidament a la independència...

Finalment hi va haver la secció de “discos sol·licitats” quan la Consol li va demanar a la Marta que no deixés de fer, encara que érem fora de temps la seva presentació sobre Què és això del català. Va quedar molt bé.

Ens va visitar en Joan Mollà de Sants-Montjuïc, va veure com muntàvem això del Racó del Xerraire, i varem parlar de fer una presentació al seu barri, amb col·laboració de la seva gent.

Joan A. Forès

Reflexions