La meva reflexió m’ha portat avui a
preguntar-me: Què
ens està passant?
Estem en un estat econòmic lamentable, que no
sé si a Catalunya s’havia produït mai en època de pau, des de les èpoques de les
pestes negres, bubòniques etc, sempre abans de l’enderrocament de les muralles
de les ciutats.
Catalunya en els darrers 150 anys ha sigut
potent econòmicament, la Revolució Industrial, el ferrocarril, l’electrificació,
les fargues, les colònies industrials, el tèxtil, el comerç marítim...
Hem superat dues dictadures, una guerra d’Espanya
contra Catalunya, l’ofec de l’estat que no ens proporciona infraestructures i
ens roba el 10% del PIB cada any.
Tanmateix, comparat amb les espanyes,
Catalunya vivia millor, sempre havia viscut millor. Si no hagués estat així els catalans hauríem emigrat a Espanya i en canvi va ser Espanya
que va immigrar a Catalunya.
Hem vist com l’estat espanyol a més de
robar-nos a punta de pistola, ha fet el possible, i ho ha aconseguit, per
desplaçar la indústria i el coneixement fora de Catalunya. No ens ha construit infraestructures de cap mena, ferroviàries, vial, ports. S’han endut totes
les fires que han pogut (excepte el Saló Marítim), no va permetre durant molts
anys que a Catalunya es creessin escoles d’enginyers de telecomunicacions ni
aeronàutics. El franquisme va fer tot el possible per evitar que les indústries
de telecomunicacions i farmacèutiques estrangeres s’establissin a Catalunya i
en canvi va afavorir que s’establissin al voltant de Madrid...
I malgrat tot fa 30 anys havíem superat la
guerra i la postguerra franquista i ens tornàvem a veure les orelles. I en
canvi avui estem en una situació de postració increïble. Per què?
Per intentar esbrinar perquès avui he estat
rellegint el llibre del CCN Catalunya Estat d’Europa, editat el 2010. Per trobar pistes...
Com passa sovint a la cinquena llegida hi
trobes conceptes que en les quatre anteriors no havies vist o no hi havies
parat esment, per
exemple la possibilitat de ser expulsats de l’euro o l’índex de la misèria, que
ara comentarem.
Degut a l’immens índex d’atur
que hi ha a Espanya m’he llegit amb detall el capítol Li
convé a Catalunya pertànyer a Espanya? Que conté el
concepte d’ Índex de la
misèria = dèficit públic + taxa d’atur
En copio un paràgraf:
Què passaria si Espanya fos expulsada de la
zona euro, a causa de la seva catastròfica situació econòmica? Fa pocs dies (2010), l’agència de qualificació
creditícia Standard & Poors’s va rebaixar la perspectiva de crèdit del
deute públic espanyols d’estable a negativa a causa del seu baix creixement
econòmic i del seu elevadíssim dèficit públic. El 15 de desembre, l’agència de
qualificació Moody’s feia públic que Espanya lidera l’anomena’t “índex de la
misèria”. Suma dues variables que indiquen la salut d’una economia: Índex de la
misèria = dèficit públic + taxa d’atur (Font: EL PUNT Punt de Vista,
Opinió 21.12.2009)´. Amb el gràfic següent:
He ampliat el panorama
buscant l’article del diari referenciat, del 2010, que és més complet que el
publicat pel CCN:
Què passaria si Espanya fos
expulsada de la zona euro, a causa de la seva catastròfica situació econòmica? Tal vegada, aquesta pot semblar una
pregunta exagerada, però, des de fa uns mesos, alguns polítics i economistes europeus
parlen de la possibilitat d'haver de suspendre temporalment la pertinença
d'alguns estats a la zona euro. I, en aquest sentit, un dels possibles
candidats és Grècia, amb un deute públic equivalent al 113% del seu PIB.
El cert és que la situació espanyola no és gaire millor que la grega. Fa pocs
dies, l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's va rebaixar la
perspectiva de crèdit del deute públic espanyol d'estable a negativa,
a causa del seu
baix creixement econòmic i del seu elevadíssim dèficit públic. De
fet, les previsions sobre el creixement econòmic espanyol són clarament
inferiors a les dels seus socis de la zona euro, tant per l'endeutament públic,
que l'any que ve arribarà al 67% del PIB, com per l'endeutament privat, que
aquest any equival al 177% del PIB. En un intent de treure's pressió del
damunt, fonts del Ministeri d'Economia asseguraven que «afortunadament [les
altres dues agències de ràting, Fitch y Moody's] no pensen el mateix». Tan sols
dos dies després, però, l'escassa credibilitat del govern espanyol va tornar a
trontollar, quan
Credit Suisse assegurava que l'Estat espanyol és el sisè país més perillós del
món pel que fa al risc financer, en una situació similar a Turquia, Ucraïna,
Bulgària, Egipte, Indonèsia, Colòmbia o el Kazakhstan. I, per
acabar-ho d'adobar, només quatre dies més tard, el 15 de desembre, l'agència de
qualificació Moody's feia públic que Espanya lidera l'anomenat «índex de la
misèria». En aquestes circumstàncies, el fet de continuar units a
Espanya amenaça l'europeïtat de Catalunya. I la millor garantia per continuar dins de la zona euro és la
independència.
Índex de la
misèria = dèficit públic + taxa d’atur
He navegat per internet i he trobat més dades
actualitzades (2012):
España se sitúa en sexto lugar en
el "índice de miseria" mundial,
según the economist (gráfico)
Martes, 10 Enero,
2012 - 11:16
la publicación británica ha
actualizado su famoso "misery index" (índice de miseria) que
elabora sumando
las tasas de paro e inflación de cada país del mundo. españa aparece
en sexto lugar, sólo por detrás de macedonia, venezuela, irán y sudáfrica
Aquí es veu que Espanya encapçala segons aquest índex, la
misèria. I no cal que ens ho expliquin amb gràfics
perquè ja ho veiem dia a dia. Però potser no teníem prou consciència de la mala
peça que tenim al teler. Tal com diem a les manifestacions:
Amb Espanya, anem de cul!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada