Benvolguts,
Avui és un dia de reflexió. Venim carregats
amb l’alegria de l’Assemblea de l’ANC del dissabte a Tarragona on varem votar
unànimement el Full de Ruta i ara ens toca
reflexionar sobre com funcionarà el debat (no m’atreveixo a dir-ne demanda de permís,
en honor del clarivident Perich). Voldria
més aviat pensar en l’ajut de la pèrfida Albió i del Robin Hood del Cameron (que ens
expliquen els ninots del Ferreres), com
a representants de l’Europa civilitzada enfront dels successors de les hordes nazi-feixistes-franquistes-nacionalcatòliques
i de “las JONS”embarcats en el vaixell de guerra El Temido, que ens varen
convertir d’homes lliures en un país lliure a esclaus en una colònia espanyola durant
75 anys. I que encara ens fan botifarra (tal com expliquen els
ninots de l’Avi) sempre que els
vaga, ja que ells tenen les armes i els tribunals constitucionals al darrere. I
a més són els posseïdors de la Marca España (exemplificat en l’acudit del Tharrats), que diu que només va enrera,
però ràpid, eh!
Acabem amb les paraules que va dir el
President Companys:
Totes les causes justes del món tenen
els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.
I amb aquest esperit els nostres representants
al Parlament de Catalunya Jordi Turull,
Marta Rovira i Joan Herrera, aniran demà a defensar en el Congreso espanyol
el nostre dret constitucional a l’autodeterminació i a l’eventual posterior
declaració d’independència.
Vegem
els seus pensaments i propòsits avui, recollits en el Punt/Avui:
1. Del 8
d'abril al 9 de novembre
Demà no anem a Madrid a demanar
permís, anem a buscar l'acord per donar sortida a una demanda legítima,
pacífica i democràtica del poble de Catalunya. Els partits favorables al
dret a
decidir vam optar per iniciar el procés mitjançant l'article 150.2 de la
Constitució perquè enteníem que era la via que millor relligava amb la nostra
voluntat, reiteradament expressada, de fer una consulta acordada amb l'Estat.
Perquè, si hi ha voluntat política, la consulta és perfectament factible dins
de l'ordenament vigent. I a més, és necessària.
El dret a decidir no és una
invenció dels partits polítics, és una demanda transversal i majoritària del
poble de Catalunya. La gent ho ha fet molt bé al carrer. Molt. I ens ha donat un exemple
a tots amb la seva actitud reivindicativa, pacífica, democràtica i
il·lusionant. Els
diputats que parlarem al Congrés no ho farem en representació dels nostres
partits, ho farem en representació del Parlament de Catalunya i, per extensió,
d'aquests centenars de milers de ciutadans que han sorprès el món al carrer i
que han donat un mandat molt clar a les urnes.
Anem a
Madrid a parlar de política i de democràcia. El debat al Congrés és una
oportunitat per a la política, per a la política amb majúscules. No és moment
de retrets; és moment d'estar a l'altura de les circumstàncies. Estem escrivint
història de Catalunya i hem de ser dignes d'aquest moment transcendental. I
parlarem de democràcia. Perquè l'única manera de saber amb certesa què volen els
catalans és preguntant directament. La democràcia mai és una
imposició, la democràcia no divideix, la democràcia és donar les mateixes
oportunitats a tots, és donar la veu als ciutadans.
I si, com és previsible, rebem una
negativa? Doncs de les cinc vies legals en quedaran quatre. I no ens
resignarem.
A nosaltres, com a representants electes, ens correspon fer possible que els
catalans es puguin expressar a les urnes. Fer possible que el 9 de novembre sigui un esclat de
civisme, llibertat i democràcia.
Jordi Turull
2. Acordem
votar, acordem decidir
07/04/14
02:00 - Secretària general d'ERC - Marta
Rovira
El
Parlament de Catalunya formalitzarà demà, davant el Congrés espanyol, la
voluntat d'acordar una consulta que permeti als catalans, a tots, votar el 9 de
novembre per decidir el futur. De fet, tal com podran fer els escocesos el 18
de setembre, votar per decidir. És una bona oportunitat –o ho hauria de ser–
per acordar allò que David Cameron, el primer ministre britànic, ha acordat amb
el govern escocès: la celebració d'un referèndum sobre la independència. El Regne Unit
és una democràcia sòlida, de llarga tradició, i votar no representa cap
anomalia. Votar és l'expressió màxima de la democràcia, votar és democràcia.
Tot
sembla indicar, de totes les maneres possibles, que el govern espanyol
mantindrà una oposició frontal a la voluntat dels catalans de votar. Encara
pitjor, de fet, manifesten la decisió d'impedir, de totes totes, que els
catalans puguem dipositar la nostra opinió en una urna en un context creixent
de velades amenaces.
Com més
segurs, tranquils i convençuts ens veuen en la determinació de votar per poder
decidir el futur del nostre país, més hostils es manifesten. Aquesta és
també una característica del procés, la voluntat d'un poble de decidir el seu
futur enfront d'un govern espanyol que nega la possibilitat de cap acord, que
es tanca en banda i reacciona amb una ofensiva involucionista que amenaça de
fer-nos tornar quaranta anys enrere.
La tessitura no és entre la
independència i seguir com estem, el futur consisteix a construir un nou país
amb tota la il·lusió i l'esperança de fer una societat més lliure i justa o
quedar a mercè dels capricis d'un Estat espanyol que ens empeny cap enrere, que
ens vol fer recular com a país i com a societat.
És la
força de la raó i l'esperança contra la raó de la força i la submissió política
i econòmica.
Volem
votar i votarem per fer un nou país de tots i per a tots, assumint un repte que
és alhora una oportunitat immensa. Com deia el poeta de Burjassot: “No podran res
contra un poble unit, alegre i combatiu.”
Marta Rovira
3. Simplement
democràcia
Demà assistirem a un debat al
Congrés per expressar la voluntat majoritària del Parlament i en la societat
catalana: volem
votar. No hem arribat a aquest punt per casualitat, sinó per
l'hostilitat del PP i la indiferència del PSOE, i perquè es van tancar les vies
per federalitzar Espanya mitjançant la reforma de l'Estatut. Per això reclamem
l'exercici d'un principi democràtic: deixar que la gent expressi la seva
opinió.
El que demanem no només és legítim,
sinó que és legal, i constitucional. Només és qüestió de voluntat política. Però fins i tot
si no tingués cabuda en la legalitat vigent, s'hauria d'adaptar per donar
cabuda a una demanda democràtica. Perquè la democràcia és ajustar la legalitat
a la realitat, és donar solució jurídica als problemes pràctics.
L'error
que cometen el PP i el PSOE és creure que el problema és a Catalunya. Però el
problema és molt més de fons. Ens trobem davant d'una veritable fi de règim i els
símptomes són cada cop més evidents: crisi econòmica, democràtica, social.
I les demandes de canvi de sistema, de nova etapa, cada cop són més nombroses:
la marxa per la dignitat del dia 22 de març passat, la manifestació d'ahir a
Barcelona per la Catalunya social, les marees que defensen els serveis públics
i de qualitat. I el debat de demà, com la reivindicació del dret a decidir en
el seu conjunt, també és una expressió d'aquesta voluntat de canvi de règim que
situa en primer lloc les persones, els seus drets i la seva veu.
Sabem que demà PP i PSOE ens diran
que no, sota
la premissa conforme que en el cas català passarà com en el cas del pla
Ibarretxe.
Aquí sabem que això no és així, i a l'Estat comencen a adonar-se'n. Aquí hi ha
un corrent de fons, ciutadà i social, que ha entès que tot ha canviat, que res
tornarà a ser com era abans. Avui, la transversalitat del catalanisme es situa
en el dret a decidir. Tenim una majoria imbatible, en termes democràtics, i és
que 8 de cada 10 catalans reclamen poder decidir.
Si demà ens diuen que no, es tracta
d'avançar, i d'entendre que la millor manera de solucionar un conflicte és
mitjançant l'exercici pràctic del dret a decidir.
Joan Hererra
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada