Benvolguts,
De la jornada del Congreso de los diputados del dia 8 ,
l’ARA n’ha extret les 50 frases amb més contingut dels parlamentaris catalans i
espanyols, així com respostes a dues preguntes fetes pel diari a 8 periodistes
i polítics. Us recomano molt l’enllaç al discurs d’Alfred Bosch
1.
Robinson
Crusoe, hispanofòbia i un dinosaure anomenat federalisme: el debat del Congrés,
en 50 frases
El que han dit els 10 principals oradors de la sessió a
la cambra baixa espanyola
Turull, Rovira i Hererra, es miren Rajoy, a la tribuna
d'oradors, durant el debat / Alberto Di Lolli
Turull,
Rovira, Herrera, Rajoy, Rubalcaba, Duran, Coscubiela, Díez, Bosch i Alonso han
estat els 10 principals 'actors' del debat d'aquest dimarts sobre la consulta
al Congrés.
Aquestes
són les seves frases més destacades:
Jordi
Turull, diputat del Parlament de CiU
1. "No ens n'anem amb
resignació, sinó amb més reafirmació".
2. "El poble de Catalunya no és en un carreró sense sortida, ha començat un camí sense retorn".
2. "El poble de Catalunya no és en un carreró sense sortida, ha començat un camí sense retorn".
3. En el torn de rèplica, a
Rajoy: "Em pot definir el seu concepte d'estimar Catalunya? Cada divendres
[des del consell de ministres] ens envia un missatge d'amor, una competència
menys".
Marta Rovira, diputada del Parlament d'ERC
4. "Si donen un cop de
porta no ens rendirem. Això no acaba aquí. Com podem dir que no a la gent, que
no podem ser normals?".
5. En la rèplica a Rajoy:
"Catalunya és anterior a la Constitució. Les corts catalanes són, amb el
Parlament britànic, fundació de la democràcia a Europa".
6. En la rèplica a Rubalcaba:
"Maragall és qui més ha cregut el federalisme i vostès van acabar amb la
seva carrera política perquè era federalista".
Joan
Herrera, diputat del Parlament d'ICV-EUiA
7. "No sóc aquí per parlar
de sang ni d'identitats. Vostès parlen de sobirania però l'han cedit als
mercats. Jo sóc aquí per parlar d'una demanda democràtica".
8. "Saben qui trenca
Espanya? Qui no reconeix l'estat més plurinacional d'Europa".
9. En el torn de rèplica:
"A Espanya li falta cultura federal i cultura democràtica".
Mariano
Rajoy, president del govern espanyol
10. "No hi ha sobiranies
regionals ni locals".
11. "No és una qüestió de
voluntat política. Fins i tot si el senyor Mas hagués vingut, si haguéssim fet
500 cafès, no podríem fer el que la Constitució no permet".
12. "Votar ‘sí’ a la
Constitució va ser la més autèntica i lliure autodeterminació de
Catalunya".
13. "No em parlin d'Escòcia.
Si Escòcia tingués la meitat de la meitat de les competències de Catalunya no
es prendrien tantes molèsties".
14. "L'autogovern català no
existiria sense la Constitució".
15. A Turull, Rovira i Herrera:
"Potser jo crec en Catalunya més que vostès [...] Estimo Catalunya com a
la resta de comunitats. Valoro el que ens aporta la seva llengua, el seu
esforç, la feina ben feta" ['feina ben feta' ho diu en català].
16. "Cap espanyol és
propietari de la província que habita".
17. "Democràcia és que per
damunt dels ciutadans hi ha la llei. Ser demòcrata implica acceptar l'obediència
a la llei".
18. "El que vostès proposen
és l'illa de Robinson Crusoe".
Alfredo Pérez Rubalcaba, president del grup parlamentari socialista al Congrés
19. "Parlo en nom del grup
socialista, integrat per diputats del PSOE i del PSC [...] Som socialistes, no
nacionalistes".
20. "Parlem d'una cosa que
afecta tots els espanyols, perquè Espanya sense Catalunya és una altra
cosa".
21. "És raonable una revisió
del finançament, però no és tolerable dir que 'Espanya ens roba'".
22. "Estem absolutament en
desacord amb el dret d'autodeterminació. No figura en cap Constitució del
món".
23. En la rèplica, a Herrera i
Coscubiela: "Volen preguntar als catalans si volen que Catalunya sigui un
estat. Siguem seriosos. Quin estat volen ser? Baviera? Jalisco? Puerto Rico? I
amb qui es volen federar? Amb Múrcia? Amb el que quedi d'Espanya?".
Josep Antoni Duran i Lleida, president del grup parlamentari de CiU al Congrés
24. A Rajoy: "A l'hora de
defensar la Constitució no estem disposats a rebre lliçons".
25. "Aquest no és un debat
sobre la independència".
26. A Rajoy: "Deixin votar.
Per què tenen tanta por de les urnes?".
27. "Si no estan d'acord amb
la demanda del Parlament, acceptin el text a tràmit i després introdueixin les
modificacions que vulguin, com sempre es fa en aquesta cambra".
28. "No es pot arribar a
acords sense transaccions. Cameron no estava disposat que Escòcia votés, i
Salmond no estava d'acord amb les preguntes".
Joan Coscubiela, diputat d'Izquierda Plural (per ICV)
29. A Rajoy: "Vostè sap que
no estem parlant de la independència. Vostè s'ha inventat un enemic i ha dit
fal·làcies. Per què no accepta que el resultat de la consulta podria ser
diferent de la independència? Perquè s'estima més presentar-se com a defensor
de la unitat".
30. "Per vostès la
democràcia és votar un dia i callar quatre anys".
31. "Admetin la proposició a
tràmit i modifiquin-la [...] A vostès no els interessa cap camí. No és que no
els agradi aquest mecanisme, és que no els agrada que parlin els ciutadans
catalans, com no els agrada que parlin els espanyols".
32. "Avui vostè no vol, però
potser un dia voldrà i no podrà".
33. En el torn de rèplica, a
Rajoy: "Vostès i els seus ancestres van votar en contra del pacte
constituent".
Rosa
Díez, diputada d'UPyD al Congrés
34. "Sóc diputada nacional,
també represento els ciutadans catalans".
35. "Han portat a la cambra
un debat absolutament antieuropeu. És un discurs nacionalista, reaccionari,
antieuropeu. És el més reaccionari".
36. "Vinc d'una terra on
s'ha matat molt per les identitats".
37. "Mas no sap que hem
pagat un AVE i un pont aeri entre tots?".
38. "Els hispanòfobs han
d'estar tan mal vistos a Espanya com els euròfobs a Europa".
39. "El que no podem
resoldre són les obsessions dels nacionalistes. Aquestes obsessions tenen
tractament, però no polític".
40. En el torn de rèplica:
"Encara que vostès tinguessin 6 milions de vots no seria democràtic
convertir els seus germans en estrangers i traïdors".
Alfred Bosch, diputat d'ERC al Congrés. Vegeu i sentiu el seu parlament a: http://www.vilaweb.cat/noticia/4184409/20140408/limpactant-discurs-dalfred-bosch-congres-defensa-democracia.html
41. "Els grans partits
espanyols pretenen interrompre la rotació de la Terra, tot i que saben que es
continuarà movent. Com va passar amb la inquisició, quan Galileu va ser obligat
a negar la rotació de la Terra, aquí no s'ha acabat res. 'Eppur si muove'".
42. A Rajoy: "Jo també l'estimo,
però no ens posem possessius".
43. Als ciutadans espanyols:
"Us demano que ens ajudeu. No és possible aixafar la democràcia a Catalunya sense
perjudicar la democràcia a Espanya. Si ara se'ns nega el dret als catalans, se
us negarà votar un dia si voleu república o monarquia. No ajudeu a trenar la
soga que us acabarà ofegant a vosaltres".
44. A Rajoy: "Ara no som ni
Robinson Crusoe, som Divendres. És millor ser Robinson que Divendres, el criat fidel que
ni tan sols pot triar el seu nom".
45. A Rubalcaba: "El
federalisme és el 'Tyrannosaurus rex'"
46. A Díez: "Hispanofòbia?
Quina Catalunya coneix vostè? [...]Són hispanòfobs els argentins perquè volen
tenir el seu estat?".
Alfonso
Alonso, portaveu del grup parlamentari del PP al Congrés
47. "No podem negar als
espanyols el seu dret a decidir, el seu dret més bàsic. Ens demanen que traïm
els espanyols".
48. "Vostès volen el no
perquè forma part de la seva estratègia [...] Han embarcat la ciutadania de
Catalunya en una aventura aberrant".
49. "Catalunya necessita
Espanya, perquè li ha aportat gent, una llengua que es parla arreu del món, li
ha aportat emocions [...] La idea d'una Espanya sense Catalunya és una
mutilació [...] Dividir és confinar-se a la malenconia".
50. "Votarem ‘no’, però no
és un no als catalans. És un sí a un futur en llibertat i prosperitat per als
catalans".
2.
Tres
accents i una paret a Madrid
Què
pensen els experts de la intervenció dels tres diputats catalans al Congrés? I
de la de Rajoy i Rubalcaba?
Actualitzada
el 09/04/2014 00:00
Les
preguntes
- Què pensa de la
intervenció dels tres diputats?
- I de la de Rajoy i
Rubalcaba?
Toni
Soler
- La part positiva era que
entre els tres mostraven diverses sensibilitats de la majoria sobiranista
de Catalunya, cadascú amb un accent diferent. Però després les intervencions
no van ser brillants. Herrera, molt centrat en els interessos del seu
electorat. Rovira, nerviosa, i Turull, en el seu paper. En conjunt, no van
ser tres intervencions que passin a la història.
- Les intervencions de
Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba cal explicar-les en clau
electoral, amb les eleccions europees en el punt de mira. Per desgràcia,
en la política espanyola domina el curt termini, i això fa que els seus
discursos no tinguin especialment cap valor. Tant és així que la negativa
rotunda que reiteradament exposen és un argument que electoralment surt a
compte.
Fernando
Ónega
- No em van sorprendre i es
van repartir bé les reivindicacions, però em va semblar injust molt del
que es va dir. Són injustos alguns arguments que es van donar per reclamar
el dret a decidir, com que la llengua catalana avança cap a la
residualitat, que Catalunya ha tingut sempre les mans lligades o que no ha
tingut recursos. Entenc el dret a decidir i fins i tot l’he defensat,
però, si es basa en injustícies, que no comptin amb mi.
- Rajoy va fer un enorme
discurs per a Espanya i un dubtós discurs per a Catalunya. Va defensar la
legalitat de manera brillant, però no va obrir portes a una solució.
Rubalcaba va ser més rodó, contundent i coherent amb la seva posició.
Joan
Majó
- Des del punt de vista del
contingut, em va despistar l’evidència de la no coincidència del que van
dir. Mentre que Marta Rovira va parlar de la independència, els altres dos
se’n van distanciar i només es van centrar en el dret a decidir. Això va tenir
l’avantatge de demostrar que la petició que es feia és transversal, però
també posa en evidència la diversitat de les raons per les quals es feia.
- Les dues intervencions
van ser previsibles, però la de Rajoy més dura del que preveia i la de
Rubalcaba més oberta del que potser podia esperar. Tots dos van dir
clarament no, però mentre
que Rajoy va sortir a negar la major i a dir que tot eren mentides,
Rubalcaba va exigir diàleg i va reconèixer el problema, tot i que va
considerar que aquest no és el camí per solucionar-lo.
Jordi
Muñoz
- En general ho vaig veure
bé, no hi va haver grans sorpreses. Suposo que va ser deliberat el fet de
mostrar la pluralitat de veus i les diferències entre ells. Això té coses
bones i coses dolentes des del punt de vista català: d’una banda reforça
la idea que és un procés transversal i que no és una cosa d’un sector molt
concret; de l’altra, pot afeblir la negociació.
- Les rèpliques de Rajoy i
Rubalcaba encara van ser més previsibles, no hi ha res de nou. Realment
pensava que hi hauria com a mínim una maniobra de distracció, que els
termes del debat que tindríem després del Congrés haurien canviat una
mica. Per contra, va ser una posició molt tancada i molt dura, sense cap
novetat.
Rosa
Paz
- Les intervencions van ser
molt positives per a tots perquè van obrir bé el diàleg. Turull va ser
molt clar i directe i va exposar la voluntat de bona part dels catalans.
Rovira, segura i concreta, tot i que segurament amb un excés de dramatisme
en la seva exposició. Tots tres diputats van ser molt clars en els
arguments perquè podien haver caigut en la demagògia i no va ser així.
- A Rajoy li va faltar
concretar alternatives que puguin certificar la disposició al diàleg que
manifesta. Rubalcaba és més conscient del problema de desafecció de molts
catalans, segurament perquè el PSC té problemes interns per aquesta
qüestió . I per això té una voluntat més definida per intentar trobar
solucions perquè Catalunya tingui un millor encaix dins d’Espanya.
Esther
Giménez-Salinas
- El debat d’ahir va ser
molt important, encara que el resultat ja el sabíem. Turull va parlar
d’una consulta legítima, pacífica, democràtica i majoritària, posant
èmfasi en el fet que es tracta d’un moviment que va de baix fins a dalt.
Rovira va ser la més dura dels tres i la que va parlar més clarament
d’independència. Herrera va ser clar, pedagògic i concís.
- Rajoy, continuista i
desesperat, va emmarcar el seu discurs dins la legalitat. Però les lleis
no són fixes. Rubalcaba va dir clarament que ni independència ni
autodeterminació. I, a diferència de Rajoy, va reconèixer el problema de
convivència entre Catalunya i la resta d’Espanya. Queda molt clar que el
debat no és legal, sinó polític.
Suso
de Toro
- Joan Herrera va oferir
arguments amplis i democràtics, que va utilitzar per dirigir-se tant a la
base social de Catalunya com a una base d’esquerres del conjunt de
l’Estat. Com a conseqüència, una argumentació inestable i dispersa.
Contràriament, Marta Rovira exhibia una posició molt clara, i això la va
beneficiar. Cal no oblidar que té un discurs molt arrelat dins la societat
catalana.
- Rajoy va ser coherent amb
el seu passat i amb la seva ideologia per conservar el vot del seu
electorat, que té només una única versió: la dels mitjans de comunicació madrilenys.
Es va mostrar com a amo de la Constitució i amo d’Espanya. Rubalcaba va
oferir una reforma constitucional, tot i que tots sabem que és impossible.
Les ofertes constitucionals arriben tard.
José
Antonio Zarzalejos
- Em sembla que no van
estar a l’altura, perquè van defensar la consulta des de punts de vista
diferents. Per ser més concret, la intervenció de Jordi Turull va ser molt
plana, la de Marta Rovira la més empàtica, i la de Joan Herrera va ser
desordenada. Hauria d’haver sigut Artur Mas qui anés al Congrés a fer un
discurs compacte sobre la consulta.
- Rajoy va fer un discurs
de poder, amb instint de conservació i rebutjant qualsevol tipus de canvi.
Tot i això, s’ha de tenir en compte que va obrir les portes a un canvi de
la Constitució. Rubalcaba va estar brillant, i va emfatitzar més la
necessitat d’un canvi constitucional. Les dues intervencions, però, van
estar molt vinculades al no.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada