Benvolguts,
Partim de la base que l’Església catòlica incardinada en el nacionalcatolicisme,
tal com explica el professor Vicenç
Navarro, va estar a primera línia des del principi de l’Alzamiento franquista incitant a
la revolta i col·laborant activament amb els rebels. El professor Navarro
explica:
La ideología que sostenía aquella dictadura era una ideología
totalizante, que se reproducía predominantemente a través del estado y que
sobrevivió al dictador y a la dictadura. Esta ideología fue el nacional-catolicismo, promovido por
los aparatos ideológicos del estado, que afectaba a la totalidad de la sociedad
y a los individuos que vivían en ella, invadiendo incluso las esferas más
íntimas de la personalidad de los españoles, que incluían desde el
comportamiento sexual, al idioma y cultura mediante los que el individuo debía
expresarse. El régimen imponía
toda una serie de normas de comportamiento y de pensamiento. En realidad,
fue uno de los regímenes con una ideología más totalizante que hayan existido
en Europa.
Un cop finalitzada la guerra de les dretes militars,
agràries, unionistes, contra les esquerres i els nacionalismes, la repressió
fomentada per l’església, amb Ministres d’Educacíó nacionalcatòlics des del 1939
fins el 1950, va aconseguir eliminar els sentiments laics que havien fructificat
des de principis de segle tant a Catalunya com a Espanya.
En aquesta acció continuada des del temps de
la Dictadura de Primo de Rivera
José Ibáñez Martin i l’Asociación
Católica de Propagandistas (ACNdeP) foren peces fonamentals
del nacionalcatolicisme:
Se puede decir que desde el
año 1936 hasta el 1957 el tono político de los consejos de ministros de Franco lo
marca la ACNdeP bajo el liderazgo primero de Fernando Martín Sanchez y luego de
Francisco Guijarro y Alberto Martín Artajo.
L’any passat vaig dedicar tres apunts a
explicar amb detall la íntima imbricació entre el franquisme i el
nacionalcatolicisme:
D’entre els que em llegeixen hi ha una part
(els que ara tenen més de 60 anys) que varen haver de suportar nacionalcatolicisme
a la societat i a l’escola des del principi del cicle educatiu. I hem quedat molt
tarats!
Una altra part (els que ara tenen més de 40
però menys de 60 anys) varen haver de suportar nacionalcatolicisme a la societat i a l’escola en
una part del cicle educatiu. I també han quedat prou tarats!
Sortosament els que ara tenen menys de 40 anys
no han hagut de
passar per aquest ensinistrament negatiu i vexant.
Malauradament el nostre vell conegut Miró i
Ardèvol, exconseller de la Generalitat, cunyat de Jordi Pujol, inspirador d’E-Cristians
i integrista compulsiu,
ataca un cop més, defensant Wert i la LOMQE en el que es refereix a
la reintroducció de la religió catòlica a l’escola.
Primer va començar amb un article a La
Vanguardia: http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=27218
Hi ha hagut reaccions: http://blogs.lavanguardia.com/in-saecula-saeculorum/miro-ardevol-no-representa-als-catolics-catalans-82734
Amb un comentari a aquest darrer:
[...Miró i Ardèvol] potser s’ha
quedat a mig camí de comprendre el món en què viu, entre altres coses un món no
tant llunyà al nacionalcatolicisme
franquista, un món amb una església
espanyolista, una Espanya on l’església s’alià amb el poder per instaurar la
por a la llibertat, el deure a l’ordre, la ignorància del fet religiós al món. Un món
que té a veure amb el secularisme català, en la mesura que la memòria de Catalunya està farta
d’aquesta hipocresia moral.
L’animo a que faci un esforç per a repensar l’Església que professa i l’anticatalanisme polític que el delata.
L’animo a que faci un esforç per a repensar l’Església que professa i l’anticatalanisme polític que el delata.
Ara vegem algunes de les frases de concepte dels
dos articles de l’ARA sobre aquest tema:
El Sindicat Catòlic de Treballadors de Catalunya
(?) ha
iniciat una recollida de firmes, amb el suport de l’entitat E-Cristians,
per reclamar a la conselleria d’Ensenyament que “recuperi l’assignatura de religió en el segon
cicle d’educació infantil”, l’etapa educativa que inclou els cursos de P-3 a
P-5, per a nens de 3 a 5 anys. La petició s’escuda en la llei orgànica d’educació (LOE) del 2006
-ara modificada per la llei orgànica de
millora de la qualitat educativa (Lomce)- que estipula
que en aquest cicle educatiu “l’ensenyament de la religió és optatiu per als
alumnes”, però “d’oferta obligatòria per a tots els centres”.
La LOMQE estipula que en aquest cicle educatiu
“l’ensenyament de la religió és optatiu per als alumnes”, però “d’oferta
obligatòria per a tots els centres”.
La LOMQE aprovada
pel PP al desembre recupera la religió com a assignatura d’oferta obligatòria a
primària, en què els alumnes hauran d’escollir obligatòriament entre aquesta
matèria o la d’ètica.
La propera LOMQE, ja ho podeu tenir per
segur farà la religió obligatòria a tot el cicle educatiu, inclosos els graus i
els masters!
Vegem
com els titellaires sempre l’encerten:
Una de les raons per fugir d’Espanya, doncs,
és per fugir de la religió catòlica!
Aquí teniu els dos articles de l’ARA, per si els
voleu llegir:
17/04/2014
00:00
E-Cristians vol l’assignatura de religió al parvulari
http://www.ara.cat/premium/societat/E-Cristians-vol-lassignatura-religio-parvulari_0_1121887847.html
http://www.ara.cat/societat/E-Cristians-recuperar-lensenyament-leducacio-infantil_0_1121288106.html
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada