Benvolguts,
En Joan Lladonet, mestre entre altres coses,
ens dicta avui una lliçó de gramàtica. El tema, com podeu comprovar si obriu l’enllaç a l’ARA de les Balears és l’intent d’anorreament del català a les Illes (l’intent d’anorreament
del català!) en voler fer desaparèixer el
registre estàndard, que s’usa a qualsevol televisió del món i volen que en els
informatius de PP3, s’hi usi l’article informal salat.
http://www.arabalears.cat/balears/IB3-preten-salar-informatius_0_1118888276.html
I aquí m’apareix un dubte que sempre he tingut: En un idioma
amb múltiples formes dialectals totes vives, cal presentar els informatius i
altres programes en el registre estàndard o amb formes dialectals diverses? En el cas del català cal usar les formes dialectals de ponent a les
terres de Lleida i al País Valencià o usar l’estàndard? I cal usar les formes
dialectals de les Illes o usar l’estàndard? I a les comarques de Barcelona cal
usar el dialecte de Barcelona o el català estàndard?
Sembla que en Joan Lladonet, mestre entre
altres coses, ho té molt clar: cal fer servir l’estàndard com, segons ell diu, a totes
les televisions del mon! Per sostenir aquesta teoria fa uns
raonaments molt complets. I que per a un llec són força contundents!
Per tant voldria saber si hi ha criteris definits sobre
aquest tema. Què en diuen els acadèmics? Hi ha algú que pugui aclarir-m’ho?
I ara una mica de broma. En Joan Lladonet usa
diversos epítets referits als manaies del PP: Els parlamentaris populars van endinyant a la llengua els seus tocs
d’estultícia, són obtusos, entossudits, ignorants, analfabets, insensats...
Si en Joan Lladonet fos el Capità Haddock del
Tintin, a part dels adjectius que ell usa, els insults
que els podria engegar són: filibusters, gànsters, gasteròpods, ectoplasmes,
espectres, gamarussos, mussols mal dissecats, dromedaris, paràsits, pellaringues,
saltabardisses, sàtrapes, setciències de paller, vampirs, xacals, trossos de quòniam,
tinyosos, pelacanyes...
I ara l’article!
Qui me’n dirà quelcom?
Joan
Lladonet
17.4.2014.
12:03 h
Sa vergonya des polítics ignorants
Segons les diferents situacions comunicatives en què ens trobem usam els registres, que poden ser formals i informals, i que determinaran l’eficàcia i l’adequació a cada una d’aquestes situacions. Un registre lingüístic ve determinat pel canal, que pot ser oral o escrit; per la intencionalitat o propòsit de l’emissor, que pot ser passar el temps, divertir-se, convèncer, informar, etc.; la relació existent entre l’emissor i el receptor, que serà la que determini la formalitat, pot esser pròxima, distant, etc., i el tema, que pot ser general, tècnic, específic, etc. Saber usar els registres lingüístics és la demostració més clara que una persona domina un idioma. Els registres, segons la temàtica, poden referir-se a política, esports, educació, sanitat, etc. Segons l’ús del discurs poden esser orals (informals o vulgars i cultes) i escrits (informals, instrumentals o literaris); segons la relació entre emissor i receptor poden esser familiars o educats. Per tant, i com a conclusió, podem dir que els registres formals són el cientificotècnic, el literari o culte, el publicitari, el periodístic, el juridicoadministratiu i l’estàndard, i els registres informals són el col·loquial, els argots i el vulgar.
El registre estàndard és una varietat supradialectal i de caràcter referencial compartida per tots els parlants d’una llengua, que s’allunya de les varietats dialectals i és d’ús general a l’escola i als mitjans de comunicació. És un registre neutre, allunyat de les solucions col·loquials, però també de les cientificotècniques, de les específiques, de les literàries, etc.
A les Illes Balears, on hi ha una televisió autonòmica, un dels principals objectius de la qual és ajudar a normalitzar la llengua catalana, coexisteixen l’article salat, provinent del llatí ipse, ipsa, ipsum, i l’article literari, provinent del llatí ille, illa, illud. Aquesta convivència dura des del segle XIII, és a dir, va camí dels 8 segles. Les persones educades i formades durant aquests quasi 800 anys han sabut usar els dos articles, així com quan cal usar-los amb una formació i una cultura adequades. El fet que ara la dreta obtusa estigui entossudida a voler disgregar la llengua, fa que vulguin que aquests articles s’usin de manera inadequada i que no s’aguanta a qualsevol poble civilitzat del món en el segle XXI.
Els parlamentaris populars van endinyant a la llengua els seus tocs d’estultícia. El vicepresident defensa la mesura dient que es tracta de llenguatge oral, com si l’article literari no pertanyés a aquesta modalitat de llenguatge. Com si l’article salat no aparegués també al llenguatge escrit. Si en vol exemples, els pot trobar fins i tot fossilitzats a Sant Joan Despí, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç Savall, Collserola, Sant Just Desvern, Sant Esteve Ses Rovires, Solivella, o les cales de sa Tuna, sa Riera o s’Eixugador, totes tres a la Costa Brava catalana.
Per altra part, a les Illes Balears existeix la tradició d’emprar el literari en el registre formal oral i en l’escrit, i usar el salat en el registre oral informal. Adquirir aquest coneixement és tan senzill com cercar i mirar els documents jurídics i administratius redactats segles enrere, com els privilegis, les franqueses, les escriptures notarials, els testaments, els inventaris que s’han pogut trobar... en els quals és molt difícil que s’hi trobi l’article salat. Només el trobam a la literatura folklòrica i de costums, quan es vol reflectir el parlar de la gent en situacions informals. Però també trobam l’article literari al llenguatge oral informal: Ningú que no tengui dos dits de seny diria: “avui sortirem a sa fresca”, “avui he anat a sa Seu”, “fins s’any que ve”, “això ho faràs a ses bones o a ses males”, “no m’agrada anar a ses fosques”, als dies de la setmana, al nom de les hores, etc. N’hi ha centenars d’expressions com aquestes en les quals s’usa l’article literari en el registre informal. La coexistència d’ambdós articles ha estat constatada per nombrosos lingüistes com Joan Veny, Antoni Ignasi Alomar, Josep A. Grimalt, Joan Melià, que han escrit llibres on ho han explicat, i tots els lingüistes de la UIB i del món.
Fins ara, fins que no hi ha hagut una colla de polítics insensats, tots els parlants de les Illes Balears han sabut quin article havien d’usar segons la situació comunicativa. El llenguatge formal de l’església, les oracions, els evangelis, el seguiment de les misses, etc., saben quin article s’ha d’usar en els registres orals formals.
Els polítics del
PP segurament també ho saben, però si es vol fer desaparèixer una llengua, que
menyspreen, com si fos la dels criats, cal escindir-la, trossejar-la i després
ignorar-la. Aquestes darreres accions, totes, s’han vist i continuaran
apareixent a PP3. Llàstima de tanta estupidesa!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada