Hem llegit en el Singular Digital l’article que segueix. El raonament que va fer
Joan Lluís Lluís fa sis mesos, publicat al PuntAvui, és molt encertat i
clarivident.
El que em sembla de poc tacte és que el Singular el tracti d’“un escriptor”,
que ho és, però no els costava massa de posar “l’escriptor”, i si ells no sabien
qui era podien afegir-hi quelcom informatiu tret de la Vikipèdia com:
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny de 1963) és un escriptor nord-català que publica habitualment els seus
llibres a Barcelona.
Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una
part dels escriptors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És, per
exemple, l'únic escriptor de la Catalunya Nord que ha construït la seva carrera
editorial al Principat des dels inicis, sense haver passat prèviament per una
etapa d'edicions locals. És també un militant de la llengua
catalana i denuncia el lingüicidi
comès històricament per l'Estat francès.[1]
A la viquipèdia hi ha molta més informació, llibres que ha editat,
premis i guardons que ha obtingut...
Us copio l’article del Singular i l’article originari de Joan Lluís Lluís del PuntAvui.
02/06/2014
Abdicació
Un escriptor rossellonès va predir l'abdicació del rei
d'Espanya
"Ho
farà, probablement abans de l'estiu, com a arma secreta, letal i pretesament
definitiva per entrebancar el procés d'independència", afirmava Joan Lluís
Lluís
Xavier
Lladó
L'escriptor
rossellonès Joan-Lluís Lluís va predir fa sis mesos l'abdicació del monarca espanyol,
Joan Carles I. Ho va fer en un article al diari el Punt Avui datat del 24 de novembre de 2013. "I predic,
doncs, que el rei Juan Carlos I abdicarà el 2014. Queda dit i registrat per a la posteritat", deia amb gran solemnitat. A continuació
precisava a més que el monarca prendria la decisió probablement "abans de
l'estiu".
L'abdicació serà una eina de propaganda de la Corona per reconciliar una relació trencada entre Catalunya i Espanya, "per posar una mica de ciment en la fissura d'ambdues parts", afirmava llavors Lluís. La propaganda representarà l'ús "de tots els recursos dialectals, subliminars i emocionals possibles" i anirà acompanyada, especialment, d'una gramàtica amb verbs com "renovar, reconciliar, modernitzar, rejovenir", adjectius com "raonable, racional, commovedor, definitiu, lleial" i subjectes com "Espanya, pacte, fidelitat, futur, destí". Amb aquest vocabulari -explicava- s'elaborarà un argumentari destinat a "estovar" el cor dels catalans, "tindrà com a objectiu principal", apunta Lluís, "provocar a Catalunya un nou sentiment d'adhesió al projecte espanyol".
"La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un argument per parlar de canvi d'etapa i de rumb i per prometre uns horitzons exemplars, com si el rei decidís la política dels governs espanyols", "A Catalunya sentirem el cor espanyolista lloar la seva figura, enaltir la seva honradesa", i entre l'argumentari espanyolista, Joan-Lluís Lluís, diu que la posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà "una manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya". "Que el transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació política", apunta Lluís, mentre que "si s'hi resisteix enfortirà el seu paper de construcció d'un espai mental i nacional propi".
L'abdicació serà una eina de propaganda de la Corona per reconciliar una relació trencada entre Catalunya i Espanya, "per posar una mica de ciment en la fissura d'ambdues parts", afirmava llavors Lluís. La propaganda representarà l'ús "de tots els recursos dialectals, subliminars i emocionals possibles" i anirà acompanyada, especialment, d'una gramàtica amb verbs com "renovar, reconciliar, modernitzar, rejovenir", adjectius com "raonable, racional, commovedor, definitiu, lleial" i subjectes com "Espanya, pacte, fidelitat, futur, destí". Amb aquest vocabulari -explicava- s'elaborarà un argumentari destinat a "estovar" el cor dels catalans, "tindrà com a objectiu principal", apunta Lluís, "provocar a Catalunya un nou sentiment d'adhesió al projecte espanyol".
"La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un argument per parlar de canvi d'etapa i de rumb i per prometre uns horitzons exemplars, com si el rei decidís la política dels governs espanyols", "A Catalunya sentirem el cor espanyolista lloar la seva figura, enaltir la seva honradesa", i entre l'argumentari espanyolista, Joan-Lluís Lluís, diu que la posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà "una manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya". "Que el transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació política", apunta Lluís, mentre que "si s'hi resisteix enfortirà el seu paper de construcció d'un espai mental i nacional propi".
I l’article original:
Quan el rei d'Espanya substituirà el rei d'Espanya
24/11/13 02:00 -
La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un
argument per parlar de canvi d'etapa i de rumb.
Altres articles de l'autor
- 01/06/2014
Un
estat lingüístic dels Estats Units
- 18/05/2014 Breu homenatge als catalanòfils escampats arreu
- Més articles ...
Avui, faré de profeta. I predic, doncs, que el rei Juan
Carlos I abdicarà el 2014. Queda dit i registrat per a la posteritat. Que
abdiqui de bon cor o a desgrat seu, ja és un tema en el qual no em permetré
entrar, però abdicarà, i ho farà, probablement abans de l'estiu, com a arma
secreta, letal i pretesament definitiva per entrebancar el procés
d'independència de Catalunya. Com a arma desesperada. I quin sentit té
profetitzar una abdicació en una crònica setmanal teòricament dedicada a parlar
de llengües i llenguatges? Un sentit evident: aquesta abdicació serà una eina
de propaganda que permetrà a l'espanyolisme emprar tots els recursos
dialectals, subliminars i emocionals possibles per posar una mica de ciment en
la fissura entre Catalunya i Espanya, una fissura que ja s'aparenta més aviat a
un abisme. Una abdicació com una gramàtica de la resurrecció de la unitat
espanyola. Aquesta gramàtica girarà al voltant d'alguns verbs: renovar, reconciliar, modernitzar, rejovenir, consolidar
i, pels més falsament atrevits, sanejar
i rehabilitar. També hi haurà
força adjectius: raonable, racional, commovedor, definitiu, lleial, comú, assenyat i fins i tot sexy. El menys original, com es pot
preveure, seran els subjectes emprats: Espanya, pacte, fidelitat, futur, destí, pàtria (espanyola),
nació (espanyola), Constitució
(espanyola), autonomia
(catalana), etc. Així, agafant a l'atzar qualsevol subjecte, verb i
adjectiu d'aquesta llista es pot confegir per endavant els arguments que
sentirem.
El pas d'un rei a l'altre, que no és res més que un
procés de jubilació i substitució en el marc d'un lloc de treball (equiparable
a la jubilació d'un forner substituït pel seu fill també forner), serà
utilitzat per estovar els cors catalans. Tindrà com a objectiu principal
provocar a Catalunya un nou sentiment d'adhesió al projecte espanyol (el qual
projecte espanyol, cal recordar-ho sempre, implica l'anihilació de Catalunya).
La joventut relativa del nou rei d'Espanya serà un argument per parlar de canvi
d'etapa i de rumb i per prometre uns horitzons exemplars, com si el rei decidís
la política dels governs espanyols. Com tots els monarques de règims
democràtics, no serà res més que un viatjant pagat per vendre una mercaderia
sobre la qual no té cap competència ni autoritat més enllà de la seva capacitat
de discursejar i d'anar de vint-i-un botons. Promouran el nou rei, però, com si
fos un producte de neteja, un producte miraculós eficaç contra totes les
taques: corrupció, crisi econòmica i separatisme.
A Catalunya sentirem el cor espanyolista lloar la seva
figura, enaltir la seva honradesa i deixar caure una mitja llàgrima en albirar
una Catalunya per fi asserenada i de nou obedient. Els més hipòcrites diran
que, en el fons, són republicans però que bé cal acceptar un règim legítim i
legal que dóna sentit a una reconciliació entre “els catalans i la resta d'espanyols”.
I d'arreu pressionaran TV3 perquè retransmeti en directe la cerimònia de
coronament, que ja donaran totes les televisions espanyoles públiques i
privades. La posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà una
manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya. Que el
transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació
política. Que s'hi resistís enfortiria el seu paper de construcció d'un espai
mental i nacional propi. Així que TV3 serà lleial al seu país si, en lloc
d'ensenyar el coronament, proposa qualsevol film: un de zombis em semblaria
convenir perfectament.
Joan-Lluís Lluís
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada