En Pere Cardús i en Vicent Partal ens
expliquen el cop d’estat, o la segona transició, o la continuació de la
Monarquia bananera...
03.06.2014
06:00
Autor/s:
Pere Cardús i Vicent Partal
L'operació Felipe VI contra la independència de
Catalunya, en quatre hipòtesis
Informe
sobre les conseqüències de la successió de Juan Carlos de Borbó per al procés
sobiranista
L'abdicació del rei Juan Carlos de Borbó té relació directa
amb el procés d'independència que va emprendre Catalunya fa uns quants anys?
Lògicament, el monarca espanyol no ho va reconèixer ahir explícitament en el
seu discurs. Però
el calendari i el context polític donen pistes del pes que ha tingut en aquesta
decisió l'auge de l'independentisme. L'afebliment del bipartidisme
en les eleccions europees, el triomf d'ERC a Catalunya, la victòria rotunda
dels sobiranistes, l'ascens de forces republicanes a Espanya... tot plegat hi
ha influït de segur, en l'abdicació. Alhora, la incapacitat de Juan Carlos de
pilotar l'estat contra el procés sobiranista, juntament amb les pressions
internacionals creixents, poden haver obligat a actuar ràpidament sols cinc mesos abans de la consulta
d'independència.
El successor dinàstic, el príncep
Felipe de Borbó, assumeix un farcell de conflictes oberts que demanen resposta. I el més important per a
l'estat és l'avenç de l'independentisme català. Per tant, és lògic de sospesar
quina pot ser l'estratègia borbònica per a frenar el procés. A continuació us
presentem quatre hipòtesis sobre aquesta maniobra que ha sorprès tothom:
Hipòtesi 1: no canvia res, tan sols una neteja d'imatge
A final de juny, després d'haver aprovat per procediments d'urgència la llei de successió monàrquica, el congrés espanyol proclamarà rei Felipe de Borbó, Felipe VI. El nou monarca pot decidir de mantenir un perfil allunyat del debat polític, en la línia del seu pare. El nou rei espanyol pot fer alguns gests, com ara parlar en català o deixar-se veure encara més per Catalunya, però renunciant a dirigir cap reforma.
Si fos el cas, la renúncia de Juan Carlos podria tenir únicament motius vinculats a la casa reial: bé l'estat de salut del monarca, bé la difícil resolució legal de la successió. En cas de mort del rei espanyol no hi hauria temps de fer una llei, que encara no existeix, per a establir la continuïtat de la dinastia. Mort el monarca, es podria atiar molt més vivament que no pas ara el debat sobre monarquia i república a Espanya.
Per tant, en aquesta hipòtesi la maniobra consistiria bàsicament en una rentada de cara mirant a la comunitat internacional, on la figura de Juan Carlos s'ha desprestigiat d'allò més. Felipe podria oferir un to més combatiu per a la resistència de les pressions internacionals en favor de la consulta.
Hipòtesi 2: dilatar el procés per guanyar temps
Sense tenir cap opció clara per a encarar el procés català, la coronació de Felipe pretendria aturar el calendari i impedir als catalans de votar el 9 de novembre. Amb el pretext del canvi de titularitat de la corona i d'una promesa de reformes més endavant, l'estat provaria d'aconseguir un ajornament de la consulta.
Es tractaria de crear un estat d'opinió favorable a 'donar una oportunitat' a Felipe, que oferiria una imatge més amable i complaent als catalans i que presentaria el referèndum català com un desafiament injustificat en un moment de canvi tan important a la cúpula de l'estat. La gesticulació del nou monarca aniria acompanyada a Catalunya de veus reconegudes que s'alçarien demanant temps. Però, en el fons, no hi hauria cap oferta concreta de canvi en l'estructura de l'estat espanyol. Tan sols seria un intent de guanyar temps esperant que la millora de la situació econòmica i la nova cara amable de l'estat minvessin el tremp del sobiranisme.
Hipòtesi 3: pilotar una reforma constitucional
Felipe de Borbó, un cop entronitzat, pot fer una proposta de reforma d'estil federal, en què es remarqui la singularitat catalana. L'estat espanyol sap que ja no pot aturar el procés d'independència i que tan sols una reforma pregona de la constitució li permetria d'albirar alguna possibilitat de capgirar la tendència. Però les institucions espanyoles actuals i els dirigents dels grans partits estan tan desprestigiats que no poden pas encapçalar un canvi rotund.
Una reforma constitucional per a afavorir l'encaix de Catalunya no tindria cap cost per al nou rei i, en canvi, implicaria un càstig electoral molt gran per als dos grans partits, PP i PSOE. Si fos el cas, la majoria parlamentària espanyola podria fer servir la voluntat del monarca com a coartada per a explicar la decisió a l'electorat, que hauria de pair aquest canvi de rumb copernicà.
Com afectaria això la consulta del 9 de novembre és molt difícil de preveure ara mateix. Els partits catalans s'han compromès a fer la consulta i, en cas que hi hagués una proposta des d'Espanya, sotmetre-la també a votació.
Cal tenir en compte que si la reforma no és tan sols estètica el procés legal demana l'aprovació per dos terços del congrés i el senat, la dissolució de les corts espanyoles i eleccions constituents amb una majoria resultant que ratifiqui la reforma. Aquest procés és imprescindible si la reforma afecta el títol preliminar de la carta magna espanyola, condició necessària per a oferir res de pes a Catalunya. Amb tot, en aquest moment no sembla que ni a la monarquia ni als dos grans partits els convingui una convocatòria electoral, car els podria afeblir encara més.
Una altra possibilitat seria, tanmateix, de fer servir la consulta del 9-N de coartada de la reforma constitucional. En aquest cas, l'estat hauria d'acceptar o tolerar la consulta i preparar una oferta de resposta. Si Catalunya vota a favor de la independència, aleshores Espanya ofereix una reforma federal completa, amb la monarquia com a garantia i amb la força simbòlica necessària per a legitimar-la davant el poble espanyol.
Hipòtesi 4: un monarca per a dos estats
Com a últim recurs, en el cas que les tres hipòtesis precedents no fossin possibles, la monarquia 'renovada' podria mirar de convèncer els catalans de mantenir el rei com a cap del nou estat català independent. Aquesta última proposta serviria per a no tallar tots els llaços amb l'estat espanyol. Seria una solució d'urgència per a deixar la porta oberta a una reintegració de Catalunya dins d'Espanya en un futur no gaire llunyà. Segons aquesta hipòtesi, la monarquia compartida pels estats català i espanyol faria possible la 'reconciliació' en un mateix estat.
Amb tot, la monarquia i l'estat espanyol assumeixen un risc altíssim amb aquesta maniobra, sigui quina sigui la hipòtesi que s'acabi imposant. Sobretot, per les dificultats legals i polítiques que implica el canvi de monarca i perquè s'obre un debat important a Espanya sobre la recuperació de la república. L'operació Felipe VI no té cap garantia d'èxit perquè els catalans continuen tenint a les mans la decisió final sobre el seu futur. Ni partits ni ciutadans no es troben obligats a acceptar cap de les quatre hipòtesis presentades en aquesta anàlisi. Sigui com sigui, els partits que impulsen la consulta han expressat el compromís de sotmetre la independència a votació.
Hipòtesi 1: no canvia res, tan sols una neteja d'imatge
A final de juny, després d'haver aprovat per procediments d'urgència la llei de successió monàrquica, el congrés espanyol proclamarà rei Felipe de Borbó, Felipe VI. El nou monarca pot decidir de mantenir un perfil allunyat del debat polític, en la línia del seu pare. El nou rei espanyol pot fer alguns gests, com ara parlar en català o deixar-se veure encara més per Catalunya, però renunciant a dirigir cap reforma.
Si fos el cas, la renúncia de Juan Carlos podria tenir únicament motius vinculats a la casa reial: bé l'estat de salut del monarca, bé la difícil resolució legal de la successió. En cas de mort del rei espanyol no hi hauria temps de fer una llei, que encara no existeix, per a establir la continuïtat de la dinastia. Mort el monarca, es podria atiar molt més vivament que no pas ara el debat sobre monarquia i república a Espanya.
Per tant, en aquesta hipòtesi la maniobra consistiria bàsicament en una rentada de cara mirant a la comunitat internacional, on la figura de Juan Carlos s'ha desprestigiat d'allò més. Felipe podria oferir un to més combatiu per a la resistència de les pressions internacionals en favor de la consulta.
Hipòtesi 2: dilatar el procés per guanyar temps
Sense tenir cap opció clara per a encarar el procés català, la coronació de Felipe pretendria aturar el calendari i impedir als catalans de votar el 9 de novembre. Amb el pretext del canvi de titularitat de la corona i d'una promesa de reformes més endavant, l'estat provaria d'aconseguir un ajornament de la consulta.
Es tractaria de crear un estat d'opinió favorable a 'donar una oportunitat' a Felipe, que oferiria una imatge més amable i complaent als catalans i que presentaria el referèndum català com un desafiament injustificat en un moment de canvi tan important a la cúpula de l'estat. La gesticulació del nou monarca aniria acompanyada a Catalunya de veus reconegudes que s'alçarien demanant temps. Però, en el fons, no hi hauria cap oferta concreta de canvi en l'estructura de l'estat espanyol. Tan sols seria un intent de guanyar temps esperant que la millora de la situació econòmica i la nova cara amable de l'estat minvessin el tremp del sobiranisme.
Hipòtesi 3: pilotar una reforma constitucional
Felipe de Borbó, un cop entronitzat, pot fer una proposta de reforma d'estil federal, en què es remarqui la singularitat catalana. L'estat espanyol sap que ja no pot aturar el procés d'independència i que tan sols una reforma pregona de la constitució li permetria d'albirar alguna possibilitat de capgirar la tendència. Però les institucions espanyoles actuals i els dirigents dels grans partits estan tan desprestigiats que no poden pas encapçalar un canvi rotund.
Una reforma constitucional per a afavorir l'encaix de Catalunya no tindria cap cost per al nou rei i, en canvi, implicaria un càstig electoral molt gran per als dos grans partits, PP i PSOE. Si fos el cas, la majoria parlamentària espanyola podria fer servir la voluntat del monarca com a coartada per a explicar la decisió a l'electorat, que hauria de pair aquest canvi de rumb copernicà.
Com afectaria això la consulta del 9 de novembre és molt difícil de preveure ara mateix. Els partits catalans s'han compromès a fer la consulta i, en cas que hi hagués una proposta des d'Espanya, sotmetre-la també a votació.
Cal tenir en compte que si la reforma no és tan sols estètica el procés legal demana l'aprovació per dos terços del congrés i el senat, la dissolució de les corts espanyoles i eleccions constituents amb una majoria resultant que ratifiqui la reforma. Aquest procés és imprescindible si la reforma afecta el títol preliminar de la carta magna espanyola, condició necessària per a oferir res de pes a Catalunya. Amb tot, en aquest moment no sembla que ni a la monarquia ni als dos grans partits els convingui una convocatòria electoral, car els podria afeblir encara més.
Una altra possibilitat seria, tanmateix, de fer servir la consulta del 9-N de coartada de la reforma constitucional. En aquest cas, l'estat hauria d'acceptar o tolerar la consulta i preparar una oferta de resposta. Si Catalunya vota a favor de la independència, aleshores Espanya ofereix una reforma federal completa, amb la monarquia com a garantia i amb la força simbòlica necessària per a legitimar-la davant el poble espanyol.
Hipòtesi 4: un monarca per a dos estats
Com a últim recurs, en el cas que les tres hipòtesis precedents no fossin possibles, la monarquia 'renovada' podria mirar de convèncer els catalans de mantenir el rei com a cap del nou estat català independent. Aquesta última proposta serviria per a no tallar tots els llaços amb l'estat espanyol. Seria una solució d'urgència per a deixar la porta oberta a una reintegració de Catalunya dins d'Espanya en un futur no gaire llunyà. Segons aquesta hipòtesi, la monarquia compartida pels estats català i espanyol faria possible la 'reconciliació' en un mateix estat.
Amb tot, la monarquia i l'estat espanyol assumeixen un risc altíssim amb aquesta maniobra, sigui quina sigui la hipòtesi que s'acabi imposant. Sobretot, per les dificultats legals i polítiques que implica el canvi de monarca i perquè s'obre un debat important a Espanya sobre la recuperació de la república. L'operació Felipe VI no té cap garantia d'èxit perquè els catalans continuen tenint a les mans la decisió final sobre el seu futur. Ni partits ni ciutadans no es troben obligats a acceptar cap de les quatre hipòtesis presentades en aquesta anàlisi. Sigui com sigui, els partits que impulsen la consulta han expressat el compromís de sotmetre la independència a votació.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada