05/06/14. Àngel Castiñeira El somni català. Col•lapse del sector financer, esclat de la bombolla immobiliària, recessió econòmica, destrucció d’ocupació i creixement gegantí de l’atur, caiguda de la borsa, les bombolles, el rescat europeu...

Benvolguts,

L’article a comentar avui té per títol El somni català.

Exercici de recopilació dels fets més rellevants dels darrers 15 anys des del punt de vista político-econòmic escrit i reflexionat per Àngel Castiñeira! Chapeau!

És un article que ha circulat i comentat pel grup GOAL des que va sortir el dia 2 de juny. Abans de la sorpresa de l’abdicació. Suposem que l’Àngel Castiñeira avui tindria quelcom a afegir-hi. Seguirem els seus escrits!

No us copio l’article sencer però en canvi copio els conceptes clau, que n’hi ha molts. I ordenats, de manera global, entre bons i dolents.

Àngel Castiñeira Fernández, doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, és director des de 2005 i professor titular del departament de Ciències Socials d'ESADE. Així mateix, és director del programa "Pensar el Lideratge" d'Executive Education d'ESADE Business School.^[1]

En la seva trajectòria acadèmica, Castiñeira s'ha especialitzat en filosofia social i política, així com pensament geopolític, ètica aplicada i valors, canvis de l'entorn social i cultural i lideratge i governança democràtica.

Ha sigut professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE-Universitat Ramon Llull (des de 1993). Director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (Generalitat de Catalunya, 1998-2004).

A més, Castiñeira ha estat professor de Filosofia Contemporània de la Universitat Ramon Llull (1990-1994; Director de la col·lecció 'Temes Contemporanis', de l'editorial Proa (1994-2004, i director de 'IDEES, Revista de Temes Contemporanis' (1999 -2004).

http://www.ara.cat/premium/opinio/somni-catala_0_1149485059.html

 

Fets bons i dolents dels darrers anys:

·       La “modèlica” transició política,

·       el “miracle” econòmic espanyol,

·       l’ingrés a les institucions europees,

·       el procés d’internacionalització de les seves empreses,

·       l’expansió de la llengua castellana pel món,

·       la presència espanyola en altes responsabilitats comunitàries, etc.,

·       Aznar (2000-2004), majoria absoluta.

·       Síndrome hibris (supèrbia, arrogància, megalomania) aplicada al lideratge polític que s’ajusta fil per randa al personatge.

·       Aznar crea la FAES, el seu think tank

·       Sota la presidència espanyola a la UE decideix situar-se de la banda dels EUA;

·       “reconquista ” militarment l’illot de Perejil;

·       celebra pomposament a El Escorial la boda de la seva filla amb 1.100 convidats

·       I aquell mateix any s’enfonsa el Prestige.

·       Açores

·       Invasió militar de l’Iraq

·       El 2004, l’any de l’atemptat d’Atocha. PSOE i Zapatero

Fins al 2007 anys d’estabilitat política i econòmica. Després arribarien els desastres:

·       col·lapse del sector financer,

·       esclat de la bombolla immobiliària,

·       recessió econòmica,

·       destrucció d’ocupació i creixement gegantí de l’atur,

·       caiguda de la borsa, la bombolla de les energies renovables,

·       la bombolla de les infraestructures innecessàries,

·       el rescat europeu...

·       Des del 2008 categoria PIGS. Paisos com Espanya, caracteritzats per:

o    la seva contracció econòmica,

o   l’alt endeutament intern i extern

o   i greus problemes financers.

·       “Espanya ja no ven com a marca al món”,

·       (S)pain [dolor] o el lema “¿És la marca Espanya un actiu tòxic?”

·       2009. Espanya és actualment el país avançat del món amb la pitjor opinió d’ell mateix (54,8 sobre 100), seguit de l’Argentina i Itàlia.

·       Espanya és ara mateix un estat sense projecte nacional.

·       No hi ha un projecte de vida en comú capaç d’aglutinar i il·lusionar la majoria dels seus ciutadans.

·       Totes les seves institucions centrals, des de la monarquia fins a la justícia, fan aigües.

 

      

 

 

 

·        El pessimisme noventayochista retorna. No hi ha un model econòmic substitutiu del TT (turisme i totxo),

·       no hi ha coratge, voluntat ni capacitat per proposar un nou model polític ni territorial,

·       no hi ha tampoc un model ètic i social de regeneració ni de confiança col·lectiva

·       i tampoc hi ha un model cultural integrador de les diferències i que reconegui la pluralitat nacional.

·       Del model educatiu i de recerca més val ni parlar-ne...

·       Pels espanyols no hi ha projecte...  

Espanya ara mateix no té un problema de rehabilitació (xapa i pintura), sinó de refundació (motor, vehicle, conductors, passatgers i direcció).

·       Per molts catalans el projecte amb Espanya s’ha trencat i el que cal és fer-ne un de propi.

·       Enginyers, economistes, educadors, juristes, politòlegs, empresaris, experts en administracions públiques, tècnics i professionals de tota mena desenvolupen ara mateix una activitat frenètica per contribuir a dissenyar les futures bases d’aquest nou estat.

·       Tota l’energia, tota la pedagogia, totes les esperances, tota la bona voluntat, tota la professionalitat que durant tres segles s’havien dedicat a la millora de l’estat espanyol, es concentren ara en un nou somni, en una nova causa:

el somni català

·       En un cas hi ha buidor i pèrdua d’autoestima.

·       En l’altre, l’energia nova d’algú que ja no tem pensar com a estat, actuar com a estat i voler ser tractat com a nou estat.

·       Pot ser la primera crisi greu des de la Transició en què els catalans prefereixin no intervenir ni comprometre’s en la reforma profunda de l’estat espanyol.

·       Altrament dit, pot passar que per primer cop els espanyols hagin de resoldre els seus problemes i fantasmes sense l’aportació catalana. 

I com a conclusió molt positiva:

No hi ha cap garantia que el somni català no s’esvaeixi, esclar. Però, en els temps actuals, qui et dóna garanties?

Àngel Castiñeira

Joan A. Forès

Reflexions