Llegim en el PuntAvui aquesta notícia:
Joan Carles i Felip varen coincidir junts
l'endemà de l'abdicació del monarca espanyol en un acte de l'exèrcit el següent
dimarts al migdia
Considero
que és un exercici de mal gust que un cap d’estat se’ns hagi estat presentant des de sempre com a veritable plançó del dictador
amb els mateixos atributs, els uniformes militars.
Suposo que són conscients que a Catalunya veure capitostos amb uniformes
militars, del mateix exèrcit i amb les mateixes maleïdes banderes, que ens va
massacrar del 36 al 39 i que ens ha ocupat durant gairebé 80 anys, por justo derecho de conquista, no ens fa cap
gràcia i no és la millor manera de presentar-se en societat amb la possible
intenció de “fer-se simpàtics”, ja que intuïm que és “maj de lo mijmo”.
Aquest
xicotet no ha assimilat prou el llibre del Dale Carnegie de “Com fer-se amics”.
El dimarts
passat molt encertadament en Jordi Basté en el seu davantal va parlar que som
davant de l’atado y bien atado del [maleït] dictador en la versió 2.0. I hi estem
d’acord...
Els fotògrafs han fet i
publicat aquesta entranyable foto del sogre i el cunyat de l’Urdangarin, amb
uniforme de massacrar catalans, sense els tancs ni la cabra, però. La cabra l’he
afegida a part.
És allò de la memòria històrica. No tenim
dret a oblidar!
Hi ha cerimònies i fotos particularment desagradables i més en dies assenyalats, com la del Felipe i el Juanca. Però jo he trobat també aquesta altra foto, el Juanca i el Franco, el seu antecessor en el càrrec, que m’ha resultat molt plaent per la similitud, el sanguinari Caudillo Franco, l’avi, amb el seu hereu i l’hereu amb el seu hereu.
Sort que la imaginació del poble és
inesgotable. A part de les portades prohibides, prohibides! de El jueves, corren per
la xarxa veritables joies com aquestes, en referència al fill i al net del
Franco. La primera com deia en Jordi Basté:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada