Bon resum de la bogeria centralitzadora del
Gobierno. Posseidor del PODER!
Unes quantes preguntes:
· Qui considerava que les matèries o serveis traspassats es consideraven
consolidades?
· Parlant de la sentència de l’Estatut del TC del 2010, molts opinadors
varem/van opinar que no n’hi havia per tant! Per exemple la Carmen Chacon i el Felipe González
varen publicar una veritable gasòfia a El País explicant que al cap i a l’a fi,
només ens havien ribotat un 5% de les atribucions del nou estatut: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/11/271113-article-que-el-duo-felipe.html.
I fixeu-vos què n¡ha anat sortint. Com és que els governs catalans successius
no es van posar en peu de guerra?
· Què és aquesta expressió que surt sovint de “traspàs de mínims”? Vol dir que qui
el va acceptar confiava en la bona voluntat de l’enemic per que no fos massa
nociu? Au! Au!
· Està escrit a les Taules de la Llei o sigui la Consti que per tal
que el botí de guerra de les forces d’ocupació de Catalunya de l’any 39, els papers de
Salamanca, tornin a
Catalunya s’ha d’esbrinar si el titular o els seus hereus són localitzables?
Els atacs a l’autogovern
Ofensiva centralista a quatre mesos de la consulta del
9-N
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Ofensiva-centralista-quatre-mesos-consulta_0_1163283730.html
Un informe de Governació avisa de l’escalada
recentralitzadora del PP
Marc Colomer Barcelona | Actualitzada el 25/06/2014 00:00
L’autèntica taula de poder
“És una
qüestió de supervivència de l’autogovern”. Així s’expressava en conversa amb
l’ARA un alt càrrec del departament de Governació, en referència a la consulta
del 9 de novembre, a la qual s’encomana el Govern davant una onada
recentralitzadora del govern del PP que ha superat totes les capacitats de
blindatge autonòmic i amenaça de deixar les institucions catalanes en situació
d’escac. Ja no només per les matèries legislades fins ara, sinó
també davant les intencions expressades per l’executiu de Mariano Rajoy en
àmbits com per exemple la Inspecció de Treball o la intervenció dels beneficis del port
de Barcelona, a més d’altres com la gestió i ordenació del litoral i les
comunicacions electròniques, que, malgrat que eren “traspassos de mínims”, ara
l’Estat projecta recuperar.
Al mes
d’abril, i per encàrrec de la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana
Ortega, l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern va elaborar un informe que
posava al descobert que:
Més d’un terç de les
lleis o normes dictades per l’executiu de Rajoy -la meitat via decret llei,
sense debat parlamentari- limiten o eliminen competències autonòmiques que es
consideraven consolidades...
En només
dos mesos aquell informe, que sota el títol Recull de mesures
centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat concloïa que 157 mesures
incloses en 42 lleis del PP envaeixen o eliminen l’autogovern, ja ha
quedat superat per l’acció legislativa de l’Estat i s’ha hagut d’actualitzar. “En cada llei nova
perdem un tros d’autogovern”, alerten les fonts governamentals
consultades.
És
precisament en plena onada recentralitzadora que s’ha evidenciat que:
La sentència del 2010
del TC sobre l’Estatut va significar “la pèrdua de les armes de defensa” tant
jurídiques com administratives de l’autogovern.
Perquè aquella
sentència va significar, a ulls de l’executiu català, “la pèrdua de tota base
sòlida d’interpretació jurídica per defensar les competències pròpies”.
Intervenció política
L’aprimament
de l’àmbit de poder administratiu autonòmic
És
l’àmbit amb més afectació de l’activitat centralista de l’Estat. N’és un
paradigma la reforma local, que no només limita les competències de la
Generalitat sobre organització territorial, sinó que entra de ple en el
principi d’autonomia local. En aquest bloc s’hi ha d’afegir ara també una altra
ingerència en matèria d’Inspecció de Treball. En un traspàs parcial de
competències a la Generalitat, el 2010 uns 300 inspectors, subinspectors i
membres del personal administratiu van passar a dependre del Govern, que
assumia les regnes per coordinar les qüestions relacionades amb el control de
la seguretat i la salut laboral, mentre que la inspecció d’afers relacionats amb
la Seguretat Social quedava en mans de l’Estat. La nova llei que impulsa el
govern espanyol, però, liquida aquest traspàs -“de mínims”, a criteri del Govern-
i pretén recuperar tota la capacitat de planificació i direcció de les
polítiques d’inspecció. Les fonts consultades consideren que més enllà
d’escapçar la capacitat legislativa de la Generalitat, l’activitat normativa de
l’executiu de Rajoy pretén la recuperació del poder administratiu, un “atac al cor de
l’autogovern”.
També
figuren en aquest àmbit la reforma de la llei d’estrangeria, que retira a la
Generalitat la competència d’expedir permisos de treball per a estrangers, la
reforma de les administracions públiques i la llei d’unitat de mercat, que
permet que qualsevol empresa operi a Catalunya al marge del territori espanyol
on hagi obtingut la llicència d’activitat, entre moltes altres mesures.
Autonomia financera
El
port de Barcelona, exemple de la intervenció estatal
El
ministeri de Foment prepara un decret llei que s’aprovarà al juliol que pretén
obligar els ports amb beneficis a aportar-ne la meitat a un fons estatal que ha
de servir per finançar els accessos a una trentena de ports espanyols. El 2013
el port de Barcelona va tenir 74,6 milions de benefici, dels quals la meitat,
37,3 milions, els haurà de cedir al fons estatal. Significaria, per tant, que
l’Autoritat Portuària de Barcelona aportaria fins al 30% del fons
d’accessibilitat, quan, paradoxalment, el port barceloní no té resolts els
propis accessos ni viaris ni ferroviaris.
El del
port de Barcelona és el paradigma de la concepció centralista de l’Estat, ni
que sigui lesionant el principi de lliure competència -els ingressos que generen els operadors
privats del port de Barcelona es destinaran a fer més competitius altres
operadors que els són competència directa- i d’autofinançament dels
ports d’interès general malgrat que són principis garantits per la mateixa llei
estatal de ports. I això sense perdre de vista la privatització d’Aena, que
allunya encara més l’eterna demanda d’una gestió individualitzada del Prat.
El cas
del port se suma al de la llei d’estabilitat pressupostària, que permet que
l’Estat exerceixi una tutela financera de la Generalitat; o el del
control de la liquiditat, l’eliminació del marge normatiu en distribució
elèctrica, la gestió de les beques o la liquidació de la competència en
mediació de les relacions laborals.
Cultura i ensenyament
Wert
suma a la seva llei el fre al retorn dels ‘papers de Salamanca’
El
ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, no pensa retornar
tots els papers de Salamanca confiscats a Catalunya per les
tropes de Franco, com l’Estat s’havia compromès a fer anys enrere. S’empara en
una sentència del TC per interpretar que l’Estat només té obligació de retornar
els que poden ser restituïts als propietaris, però no si els propietaris han
desaparegut o no està clar qui n’és el successor. Nega així cap legitimitat de
la Generalitat pel que fa a la custòdia de documents requisats durant la Guerra
Civil. El cas dels papers de Salamanca
se suma a la més que controvertida llei Wert, que amenaça la immersió
lingüística i deixa la Generalitat sense marge per fixar les matèries del
currículum.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada