En Germà Capdevila ens proposava ahir la pregunta:
Qui vol l'escola en castellà?
14/06/14 00:00 - Germà Capdevila
Avui una gran manifestació a Barcelona posarà de manifest que els ciutadans d'aquest país estem disposats a plantar cara a l'agressió més directa i contundent contra l'escola catalana.
L'Estat ha decidit que el sistema d'immersió és una anomalia que s'ha d'acabar, i han anat per feina.
El model és un Departament d'Educació que sigui com el de Justícia, que s'ocupa de pagar nòmines i mantenir edificis, i poca cosa més. La justícia és espanyola. A banda de la llei Wert, fan servir d'ariet famílies que reclamen el castellà com a llengua vehicular. La prova que tot plegat és una manipulació és que de manera invariable totes les demandes provenen de famílies castellanoparlants. No té ni cap ni peus. Si jo fos el pare d'un nen que viu en un entorn on el castellà és predominant, seria el principal defensor de la immersió en català per garantir el bilingüisme del meu fill. Si no hi hagués cap motivació política al darrere, els clams de més castellà a les escoles haurien de ser de famílies catalanoparlants, perquè els seus fills no tinguin cap mancança en català. De fet, hi ha escoles de la Catalunya interior que han variat el seu pla de llengües per augmentar la presència del castellà, perquè viuen en entorns on el català és dominant. Però resulta que qui reclama més castellà són famílies castellanoparlants. Està clar que el català no té cap valor per a elles i el voldrien reduït a l'àmbit domèstic, com a la Catalunya del Nord. Avui els enviarem un missatge molt clar: no us en sortireu.
Germà Capdevila
Hi tinc dos apunts a fer:
·
Bona argumentació: El model és un Departament d'Educació que
sigui com el de Justícia, que s'ocupa de pagar nòmines i mantenir edificis, i
poca cosa més. La justícia és espanyola...
·
Error de concepte: No té ni cap ni peus. Si jo fos el pare d'un
nen que viu en un entorn on el castellà és predominant, seria el principal
defensor de la immersió en català per garantir el bilingüisme del meu fill.
Depèn de com ets de tanoca. Si cobres per fer aquest paper o si consideres que
el català no existeix ni ha existit mai ni mai tornarà a existir després que l’Atil·la
Wert completi la seva obra no necessites immersió ni bilingüisme...
Una consideració final. Deixeu-me fer aquesta
disgressió! Em trobo amb el concepte anomalia en les primeres frases de l’article,
referida a la immersió linguística i recordo que és un mot molt repetit al
Bloc. Si hi anem i cerquem per anomalia, trobarem 11 articles que usen aquest mot:
·
Jordi Pujol, parlant de com en els darrers
anys el Gobierno ataca Catalunya: Com si
pensessin que «ara és l’hora, ara o mai», d’esborrar aquesta anomalia que
és Catalunya.
·
L’Albert Om parlant de Dyango, em fa recordar
a mi que també recordo una entrevista al novel·lista Juan Marcé,que va explicar
que ell era una anomalia, ja que fill de catalans,
nascut a l’any 33, havent viscut la guerra i la trista postguerra castellana, i
per això era una anomalia. Va explicar que ell sense la guerra i sense en
Franco hauria sigut un escriptor català normal i ara és un escriptor castellà
anòmal...
·
Liz Castro citant Suso de Toro que diu: Els escriptors en
una altra llengua que no sigui el castellà som com polissons en aquest vaixell.
O, a tot estirar, viatgem amb els paquets a la bodega. És el nostre lloc, no
n'hi ha cap més sinó aquest. Som una anomalia tolerada.
· La Marta Rovira diu: . El Regne Unit és una democràcia sòlida, de
llarga tradició, i votar no representa cap anomalia. Votar és l'expressió màxima de la
democràcia, votar és democràcia.
· En Vicent Partal en un
article titulat Genocidi cultural contra els valencians, cita un comentari d’un
lector que diu: El PPCV necessita
construïr per al seu electorat el relat d'aquesta nova oposició que li
cau al damunt, precisament per a poder senyalar-lo com a enemic a les properes
eleccions, botant –de passada– a sobre de les expectatives del PSPV, assimilant
'federalisme' a 'nou estat de les autonomies', una anomalia clara en el procés de
recentralització espanyola. el poble valencià.
·
En Vicent Partal a l’article L’Espanya
que menysprea cita les “qualitats” d’aquesta Espanya i diu que és la que considera Portugal una anomalia
històrica que caldria canviar...
·
En Joan Tardà explicant la llei d’amnistia espanyola diu: Perquè aquesta llei del 2007 fa dues coses
que són una anomalia
en el món: no reconeix jurídicament les víctimes com a víctimes (si
fossin reconegudes, podrien denunciar l'estat als tribunals), i declara legals
els tribunals militars i els tribunals excepcionals franquistes. D'acord amb
aquesta llei, les sentències que es van dictar eren legals i, per tant, no es
poden anul·lar. Per això la sentència de Companys i de tants republicans
afusellats només han estat declarades il·legítimes, però no pas
il·legals.
· L’Antoni Segura en l’article El rerefons de la llei Wert expressa
que: El català és pels espanyols una anomalia,
una no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat
espanyol i la forja al llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i
hereva d'una sola nació: Castella...
· En Jordi Graupera. En el
biòpic Torres-Dulce és el fill d’un jutge del Tribunal de Orden Público, l’òrgan de
repressió del franquisme, diu que: Hi ha moltes maneres d’explicar la carència
de democràcia i divisió de poders a Espanya, però una de les més boniques és
recordar que el TOP es va convertir en l’Audiència Nacional sense cap minut de
silenci i, excepcionalment, per decret. Una
altra anomalia
de la democràcia setanta-vuitesca. El mateix dia que es dissolia el primer, es
constituïa el segon. Per no canviar, no van tocar ni els cartells de les sales
de jutjar. Jutges i funcionaris --que recordem, eren al TOP per decisió pròpia
i explícita-- van mantenir els llocs de feina, inclòs Torres-Dulce pare. Que el
seu fill acabi destituint delirantment el fill d’un ex-procurador de les Corts
franquistes per uns comentaris de sucre sobre Catalunya indica fins a quin
extrem Espanya és un destí tràgic per tothom que li vol ser lleial amb un lliri
a la mà o amb voluntat de síntesi.
· En l’article La nova Espanya que ve, Germà Capdevila diu: Espanya és un país unitari i centralista, la qual cosa no
és ni bona ni dolenta, és un fet que descriu una manera de concebre
l'organització política de l'estat. Espanya sent que va haver de fer
concessions dures i doloroses per aconseguir un mínim consens democràtic durant
la Transició, amb enormes sacrificis com l'acceptació de la centrifugació de
competències cap a la perifèria. L'estat de les autonomies és una anomalia.
Quan Madrid accepta la creació dels Mossos d'Esquadra o cedeix algun impost, ho
fa per una conjuntura electoral desfavorable, en cap cas per convicció...
·
En Vicent Sanchis ens recorda l’endemà de les eleccions del novembre
del 2011 que: al País Basc la suma de
vots del PNB i Amaiur ha superat la del PSE i la del PP. I que a Catalunya el
Partit Popular no deixa de ser una anomalia situada fora de la centralitat...
Cada un dels autors considera una anomalía cada fenòmen o situación que cita
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada