El company Lluís Solà ens explica d’una manera
molt didàctica, a partir d’un informe d’un banc andorrà, la situació econòmica
de Catalunya respecte a la UE, comparada amb la situació de l’estat espanyol
també versus la UE. L’article prové d’un intercanvi de correus previ i per això
hi ha el terme inicial “no s’ha entès...”
El primer paràgraf és el fonamental.
T’explica l’escenari que tindrem l’endemà de la independència.
Hi ha també articles i presentacions del CCN i de la sectorial d’Economistes per la independència que
mostren un escenari semblant...
Un dels arguments és que: Catalunya
haurà de signar, abans d'arribar al moment zero i que sigui reconeguda
internacionalment, que es fa càrrec de la part proporcional del deute espanyol,
160.000-190.000 milions. Tanmateix en d’altres articles i llibres,
concretament en el llibre Delenda est Hispania,
de l’Albert Pont del CCN, diu que:
el càlcul de la part del deute espanyol a fer-se’n càrrec Catalunya s’ha
de ponderar i negociar per esbrinar el perquè de cada partida del deute i
concretar cada un dels projectes per als què s’ha usat,
i per tant si ha sigut en bé de Catalunya o en
bé de fora de Catalunya. Per exemple cal aclarir si el deute s’ha anat
incrementant per cobrir els projectes d’infraestructura de l’AVE Madrid-Galícia
o Madrid-Extremadura, o Madrid-Sevilla o Madrid-Màlaga o Madrid-Ciudad Real-Albacete
o Madrid València, o Madrid-Salamanca o Madrid-Ávila, encara que sí que cal
incloure-li les partides de Madrid-La Jonquera, i de la mateixa manera cal
saber quins cabals s’han utilitzat per construir les autovies gratuïtes que s’han
fet a tot arreu i en canvi aquests cabals no han servit per amortitzar d’una
vegada les autopistes catalanes. I també caldria decidir quines compensacions s’estableixen
per la no-construcció
del Corredor Mediterrani
i la no-construcció
d’autopistes a Catalunya, NII inclosa!
Cal esmentar aquí que en Xavier Sala i Martin
fa sovint conyeta sobre el deute espanyol i la part que ha d’assumir
Catalunya, i explica que la separació entre Catalunya i Espanya s’ha de fer negociada
i sense amenaces
de cap mena, ja que el deute pot pertànyer en part a Catalunya però
està emès pel Banco de España o sigui que quan els bancs estrangers vulguin
cobrar aniran al Banco de España, amb uns paperets que diuen Banco de España,
ell en diu així dels Bons del Tresor, i exigiran que els abonin el que ells en
el seu moment havien prestat al susdit Banco de España, més els interessos que
aquests Bons hagin generat. I per tant si els espanyols es posen bords, se’ls pot
dir que no hi ha cap obligació de pagar res...
Per tant cal negociar!
Ara
vegem què en diu en Solà de l’informe del banc andorrà i d’altres assumptes:
Lluís
Solà Bohigas
Notícies econòmiques. Estudi d’un
banc andorrà sobre l'economia de Catalunya l'endemà de la independència...
Em
sembla que no s'ha entès prou bé l'estudi del banc andorrà. Aquest estudi és
l'únic que s'ha fet públic, però ja els estan fent també els bancs alemanys ,
anglesos i suïssos. Dieu que en aquest
estudi no es parla de l'espoli fiscal. Lògic i normal. Aquest estudi parla del
dia zero o del dia 1 de la independència de Catalunya. Per tant ja no hi ha espoli fiscal, perquè
Catalunya, en el moment zero ja no dependrà d'Espanya. El que fa l'estudi és veure quin és el capital d'aquest nou país:
·
Té un deute propi al voltant de 60.000 milions d'euros...
·
Té un deute afegit que serà un 16%
segons la població, o un 19% segons el PIB, d'un bilió d'euros que deu Espanya. (Uns 160.000-190.000 milions)...
·
Això fa un total de (220.000-250.000)...
A partir
d'aquí, es fan estudis sobre si això és poc o molt. Si
es pot pagar o no. En aquests moments els bancs alemanys tenen dubtes que
Espanya pugui tornar el deute, sense Catalunya. És per això que la
Merkel és reluctant a la independència de Catalunya. M'han assegurat que, avui
dia ja hi ha
hagut reunions a alt nivell entre Catalunya, el BCE i el Deutsch Bank per
tractar aquest tema. Catalunya haurà de
signar, abans d'arribar al moment zero i que sigui reconeguda internacionalment,
que es fa càrrec del deute espanyol.
Per
entendre-ho millor: El món vol saber si aquest país nou, com un matrimoni nou,
té un pis gratis que els ha regalat el papa, és un pis de lloguer, té una
hipoteca i a quin interès. Amb això poden saber si es pot pagar el deute o no.
Per ara semblen que les coses van bé.
No sé si
us vau fixar que ahir el Bono, quan li van preguntar pel discurs del nou rei,
després d'esplaiar-se, va dir que havia parlat del tema de Catalunya i que s'ha de
buscar una solució perquè si no Espanya s'empobriria molt. És la
primera vegada que un polític parla de l'empobriment d'Espanya en públic.
Una
segona part que tampoc s'ha entès prou bé. Una cosa es parlar d'economia
general i una altra és parlar del
sistema econòmic d'un país concret.
D'economia general sempre se n'ha de parlar perquè forma part de tota la
societat. No es
pot entendre de política si no s'entén en economia o es té informació
econòmica. Quan veig aquests tertulians que surten per TV3 i Catalunya Ràdio i diuen unes
barbaritats econòmiques o no coneixen què passa a Frankfurt, Nova York a Xina,
Singapur, em fa vergonya. Aquesta gent no pot analitzar la situació política, i
així ens va. Fan unes anàlisis molt parcials i partidistes.
Últimament la FAES ha venut que Catalunya
va tenir una gran prosperitat econòmica gràcies al Decret de Nova Planta i a
Felip V, he vist que molts tertulians no han contestat res, s'han quedat
callats. Si
haguessin llegit Pierre Vilar en la seva gran obra "Catalunya dins l'Espanya moderna"
ja parla de la recuperació econòmica en el segle XVII, i de València del segle
XVI, i tot es
basa en què la Corona d'Aragó va abolir el feudalisme després de la guerra del
remences, que està considerada la primera guerra social a la història d'Europa.
Penseu que avui dia, Andalusia encara pateix el feudalisme al camp.
Doncs bé, Catalunya ho va aconseguir al segle XV. Encara trobo a faltar polítics que expliquin i que critiquin
la pèrdua de les caixes catalanes. Ara al mes de juliol, en ple
estiu, perdrem definitivament Caixa Catalunya, en canvi Bankia (exCaja Madrid) que és la Caixa
que ha necessitat més diner públic, aquesta la salvaran i tothom ho troba
normal. Si tinguéssim polítics ben formats i ben informats
intentarien evitar-ho. A Catalunya de 10
caixes només ens en quedarà una. I les caixes feien una funció social molt
important. Penseu que cada any les obres socials invertien 600
milions d'euros en obra social. la Caixa en pagava 400 i la resta 200.
Comarques com Osona amb la Caixa Manlleu, el Vallès, el Maresme ara comencen a
veure-ho. La
desaparició de les caixes catalanes va ser una operació molt ben organitzada
pel PSOE i executada pel governador del Banc d'Espanya, de cara a treure poder
polític a Catalunya. Sense poder financer no hi ha poder polític.
Fixeu-vos
en Rússia. Sempre ha estat una potència mundial, però només armamentística, no
industrial, ni financera. Els diners dels russos són a Londres. Potència de veritat han estat els Estat
Units. I dic han estat, perquè ara ja no poden entrar en cap guerra, perquè
estan massa endeutats. Tenen un 140% del PIB. Espanya ja té un 98% i a final d'any
passara del 100%. Això ho han vist els xinesos i per això acumulen
poder financer i el seu exèrcit mai ha sortit de les seves fronteres. Això no
vol dir que no surtin algun dia. És per això que la marca España, és una marca amb un
molt baix perfil. Tot i que han volgut
construir un mercat hispanoamericà, no se n'han sortit, entre altres coses
perquè amb països com Argentina (en plena fallida), Venezuela, Brasil (que farà
un pet després dels Jocs Olímpics de Rio), no es pot anar enlloc.
Tots
parlem d'economia quan anem a comprar a la botiga del barri, a un centre
comercial, comprem un quilo de patates o comprem un cotxe. Hi ha gent que paga
al comptat, amb targeta o amb un crèdit personal o hipotecari. El nostre sistema
educatiu pateix un dèficit de coneixement econòmic. Qualsevol alumne hauria de
sortir de l'ESO-Batxillerat amb uns mínims coneixements d'economia bàsica.
Si la gent hagués tingut aquests coneixements els bancs no els haurien pogut
enredar tan fàcilment. L'economia està en tots els actes de la nostra vida. I
en l'economia diària 2+2= 4. Ens agradi
o no.
Una
altra cosa és el
sistema econòmic d'un país. Aquí sí que hi entra la política i la
ideologia. Aquí 2+2 poden fer 3, 4, 5 o 22, segons els interessos polítics i/o
ideològics de qui governa. Es maquillen els comptes per quedar bé, etc. Jo no
parlo d'això ja que no sóc polític i tampoc m'agrada enredar la gent. No prometo el paradís a la terra. Un dels
problemes dels polítics espanyols i també catalans és que en els parlaments hi
ha una majoria
d'advocats. Així van fer la constitució i l'estatut, tant el primer
com el segon. En la meva humil opinió, en els parlaments hi falten economistes, enginyers i
filòsofs. Hi sobren advocats, que normalment són gent molt
inflexible i no es mouen del seu terreny. Vegeu la Soraya Saenz de Santamaria.
Aquesta noia, com que va ser la número 1 de la seva promoció i se sap totes les
lleis de memòria com un lloro, es creu superior a la resta dels humans, però no
té gens d'empatia i es veu que ningú no la pot veure, ni els del propi partit.
Només un detall, en aquests moments
moltes empreses demanen enginyers, economistes i filòsofs. Els fan un
tallers d'economia i a treballar. Saben que els enginyers i filòsofs són una
gent que pensa i que soluciona problemes. I no discuteixen les comes, sinó que
van a solucionar problemes de veritat. Als Estat Units també va a l'alça els estudiants de
llengües clàssiques: llatí i grec ja que són persones amb el cap més ben
moblat.
Ja sé
que tot això pot ser una mica avorrit, ho reconec, però Joan Fuster deia "Si no fas
política, uns altres la faran per tu". Doncs, jo dic "Si no saps o
fas economia uns altres la faran per tu". I aquí hi ha una
explicació de per què s'ha parlat tan poc de la caiguda de les caixes catalanes
que ens afecta a tots.
Per mi,
un bon polític ha de ser una bona persona, ha de ser honesta, honrada i ha
d'estar ben formada. I, per mi, n'hi ha mots pocs. De la mateixa manera que
quan estem malalts greus busquem els millors metges, també hem de buscar els
millor polítics.
Bona
revetlla de Sant Joan,
Lluís Solà
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada