tribuna.cat
Benvolguts,
11-S: Estratègies i contradiccions de les clavegueres de l'estat
13 de setembre del 2016.
Aquest breu informe pretén aportar informacions i dades sobre la Diada d'enguany i com els serveis de l'estat l'han valorada, així com les contradiccions i enfrontaments que hi ha entre els diferents equips d' anàlisi al servei d'aquest ja que a hores d'ara estarien duent a terme estratègies divergents de com tractar el que ells anomenen el "desafiament sobiranista de Catalunya".
Primer. Tots els serveis consideren un èxit l'índex de participació del sobiranisme i un fracàs sense precedents dels actes de l'unionisme. Segons fons d'especialistes de la UAB, SIC, Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i Mossos d'Esquadra les dades reals de participació van ser les següents:
- Manifestacions ANC-Òmnium 1100.000 persones
-CUP i Esquerra independentista entre 4000 i 5000 persones
-Extrema dreta 23 persones (Plaça del Rei de Barcelona)
-Paella popular de Ciutadans (635 persones)
-Trobada del PP 210 persones
Segon. Les consignes dels aparells de l'estat per aconseguir minimitzar el ressò de l'11 de setembre en la premsa estatal i els mitjans catalans que intenten controlar a Catalunya han estat un fracàs i aquests amb més o menys entusiasme s'han fet ressò de les massives mobilitzacions. Els periodistes d'aquests mitjans apel·lant a la seva ètica professional no han fet cas d'aqustes pressions.
Tercer. El fracàs de les concentracions dels populars i Ciutadans i la seva manca de capacitat de mobilització preocupa a l'estat que veu que ni Societat Civil Catalana, l'esperpèntica associació unionista, aconsegueix en cap de les seves iniciatives superar mai el miler de participants. D'altra banda l'operació a Unió democràtica de Catalunya també està a punt de convertir-se en un altre fracàs estrepitós amb la desaparició de les seves sigles inclosa.
Els tentacles de
l'estat a Catalunya, doncs, acumularien fracàs rere fracàs i només haurien
aconseguit guanyar posicions en els mitjans de comunicació on mitjançant PP i
Ciutadans i la política de "cupos" haurien col·locat alguns dels seus
telepredicadors . Tres o quatre personatges que amb les seves intervencions no
fan més que cansar als oients amb els seus reiterats arguments d'imposició i
judicialització.
Quart. On realment hi ha fortes discrepàncies és entre els aparells i serveis de l'estat. La manca d'una alternativa o decisió de l'estat vers Catalunya crispa els diferents serveis.
El Ministeri de l'Interior veu com el seu desprestigi creix dia a dia i que l'estratègia del ministre Fernández Díaz i els seus homes de confiança només ha aconseguit fer el ridícul i reforçar, de retruc, la credibilitat del Procés. Pel que fa a l'equip de Presidència comandat per Jorge Moragas estaria ara mateix molt ocupat en apuntalar Rajoy i l'afer català hauria passat, almenys momentàniament, a segon terme fet que hauria provocat en aquest una gran sensació de fracàs i finalment Margallo i els seus col·laboradors continuen reunint-se i serien els més actius, de fet no haurien fet ni vacances. Aquest últim és l'únic que veu amb gran preocupació com es consolida el Procés català i com aquest cada dia que passa és més fort i mpregna més l'imaginari col·lectiu espanyol. Margallo,a més a més, estaria vivint en primera línia com de manera discreta però ferma l'àfer català es va col·locant a l'agenda internacional i d'aquí sorgirien les seves crispades declaracions dels darrers dies.
D'altra banda, també trobaríem els que callen i actuen seriosament: els membres del CNI. De fet, tot sembla indicar que el CNI manté certes divergències amb el Ministeri de l'Interior i en recents visites a Catalunya s'hauria pogut constatar l'allunyament. Fins i tot alguns dels seus analistes començarien a recomanar com a viable l'exemple d' Escòcia i Anglaterra i estarien recopilant documentació al respecte.
Cinquè. Reduïts sectors franquistes, alguns militars jubilats i elements de l'extrema dreta estarien conspirant per fer possible un pla de desestabilització de Catalunya, però la por i el risc que aquest els comportaria els fa no actuar. I és que creuen que tota acció a Catalunya portaria a l'enfrontament directe amb la policia de Catalunya (Mossos d'Esquadra) i també amb molts dels membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat que viuen a Catalunya i dels que afirmen "Estos cuando llegue el momento no estaran de nuestro lado". Finalment militars nostàlgics del franquisme han intentat acostar-se a militars en actiu destinats a Catalunya però només han trobat el rebuig total d'aquests.
Quart. On realment hi ha fortes discrepàncies és entre els aparells i serveis de l'estat. La manca d'una alternativa o decisió de l'estat vers Catalunya crispa els diferents serveis.
El Ministeri de l'Interior veu com el seu desprestigi creix dia a dia i que l'estratègia del ministre Fernández Díaz i els seus homes de confiança només ha aconseguit fer el ridícul i reforçar, de retruc, la credibilitat del Procés. Pel que fa a l'equip de Presidència comandat per Jorge Moragas estaria ara mateix molt ocupat en apuntalar Rajoy i l'afer català hauria passat, almenys momentàniament, a segon terme fet que hauria provocat en aquest una gran sensació de fracàs i finalment Margallo i els seus col·laboradors continuen reunint-se i serien els més actius, de fet no haurien fet ni vacances. Aquest últim és l'únic que veu amb gran preocupació com es consolida el Procés català i com aquest cada dia que passa és més fort i mpregna més l'imaginari col·lectiu espanyol. Margallo,a més a més, estaria vivint en primera línia com de manera discreta però ferma l'àfer català es va col·locant a l'agenda internacional i d'aquí sorgirien les seves crispades declaracions dels darrers dies.
D'altra banda, també trobaríem els que callen i actuen seriosament: els membres del CNI. De fet, tot sembla indicar que el CNI manté certes divergències amb el Ministeri de l'Interior i en recents visites a Catalunya s'hauria pogut constatar l'allunyament. Fins i tot alguns dels seus analistes començarien a recomanar com a viable l'exemple d' Escòcia i Anglaterra i estarien recopilant documentació al respecte.
Cinquè. Reduïts sectors franquistes, alguns militars jubilats i elements de l'extrema dreta estarien conspirant per fer possible un pla de desestabilització de Catalunya, però la por i el risc que aquest els comportaria els fa no actuar. I és que creuen que tota acció a Catalunya portaria a l'enfrontament directe amb la policia de Catalunya (Mossos d'Esquadra) i també amb molts dels membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat que viuen a Catalunya i dels que afirmen "Estos cuando llegue el momento no estaran de nuestro lado". Finalment militars nostàlgics del franquisme han intentat acostar-se a militars en actiu destinats a Catalunya però només han trobat el rebuig total d'aquests.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada