30/01/2016. Ramón Cotarelo. El Tribunal Constitucional, ministeri del Gobierno espanyol. És molt d'agrair que el govern espanyol no empri en principi l'exèrcit, la Guardia Civil, la repressió i la violència, com ha fet tradicionalment per contrarestar el sobiranisme català.

Benvolguts,

Hem recuperat l’article d’en Cotarelo El Tribunal Constitucional, ministeri del govern espanyol

de finals de gener d’enguany. Si ho recordem el 9 de gener s’havia produït la investidura del president Puigdemont i hi havia hagut el famós parlament de la presidenta Forcadell i el Gobierno havia tornat a enviar al TC el rebuig a tot el que es decidia a Catalunya, missió que el TC acceptava amb molt de gust...

Uns tasts:

·         És molt d'agrair que el govern espanyol no empri en principi l'exèrcit, la Guardia Civil, la repressió i la violència, com ha fet tradicionalment per contrarestar el sobiranisme català.

·         El TC és un òrgan polític format per juristes nomenats políticament i amb una finalitat política. El seu president actual ocupa aquest càrrec perquè va ser militant del PP, del partit del govern. Pel que sabem, subjectivament ho segueix sent, i la seva funció és resoldre els assumptes en sentit favorable a una part, al PP, que és qui el va posar on és.

·         L'invent és una martingala autorreferencial que no atorga a les seves decisions cap legitimitat, sinó només una legalitat de part i, per tant, inútil.

Vegem l’article:

OPINIÓ SINGULAR

El Tribunal Constitucional, ministeri del govern espanyol

per Ramón Cotarelo 30/01/2016

El govern espanyol presumeix d'enfrontar-se a l'independentisme català només amb les armes de la llei i l'Estat de dret. Amb aquest esperit, la seva vicepresidenta, a la roda de premsa de divendres, després del consell de ministres, va anunciar que el govern instava el Tribunal Constitucional a anul·lar tots els actes que la Generalitat realitzés sorgides d'una declaració d'independència. Sostenia que era lògic, ja que si la declaració va ser anul·lada en el seu dia per aquest tribunal, les seves conseqüències han de ser nul·les.

"És molt d'agrair que el govern

espanyol no empri en principi

l'exèrcit per contrarestar

el sobiranisme català"

En efecte, és molt d'agrair que el govern espanyol no empri en principi l'exèrcit, la Guardia Civil, la repressió i la violència, com ha fet tradicionalment per contrarestar el sobiranisme català. Que recorri a la justícia i insti els jutges a actuar en el marc de la legalitat en comptes de procedir a rebentar-la a canonades segons inveterat procedir imperial.

Tan sols és que aquestes declaracions i aquest esperit són falsos i un engany.

Algú podria dir que l'engany, el frau, consisteix a "judicialitzar" un problema que no és jurídic sinó polític, és a dir, en instrumentalitzar els jutges perquè resolguin un problema que els polítics no poden solucionar. Aquesta va ser una queixa molt freqüent entre especialistes i estudiosos a començaments del rodatge de l'Estat de les Autonomies als anys 80, quan es plantejaven continus recursos competencials al Tribunal Constitucional. Fins i tot els magistrats es queixaven que el govern i els partits els usessin com a parapet per ocultar la seva incapacitat de resoldre els problemes per via de negociacions polítiques.

Però això també era, no ja totalment fals i mentider com les intencions del govern actual, sinó erroni.

I era erroni llavors i és fals avui, perquè el TC no és un òrgan judicial ni forma part del Poder Judicial. Dur-hi els problemes polítics no és "judicialitzar-los". Això és fals, una estratagema. El TC és un òrgan polític format per juristes nomenats políticament i amb una finalitat política. El seu president actual ocupa aquest càrrec perquè va ser militant del PP, del partit del govern. Pel que sabem, subjectivament ho segueix sent, i la seva funció és resoldre els assumptes en sentit favorable a una part, al PP, que és qui el va posar on és.

O sigui: usar el TC per a resoldre un contenciós polític no és "judicialitzar-lo"; és "polititzar-lo". El fet que la Constitució situï la jurisdicció constitucional (això és, la competència per resoldre problemes constitucionals) en un òrgan 'ad hoc' anomenat Tribunal Constitucional, que ve acompanyat de la parafernàlia lèxica de la justícia (autos, sentències, providències…) no vol dir res.

L'invent és una martingala autorreferencial que no atorga a les seves decisions cap legitimitat, sinó només una legalitat de part i, per tant, inútil.

L'exemple més obvi: per sentència del 2010, aquest TC va decidir que els catalans no es podien considerar a si mateixos com una "nació". Com que dir aquesta bestiesa manca de tot sentit jurídic, es va haver de fer d'una manera tan complicada que la decisió no és justa ni injusta sinó, simplement, ridícula, perquè el de "nació" no és un concepte sinó un sentiment, i cap tribunal del món podrà mai imposar o prendre a ningú un bri de sentiment nacional.

Per tant, la decisió del govern, anunciada als quatre vents, de no anar per la via de la pura repressió i d'acudir als tribunals és un engany més, consistent en utilitzar la repressió disfressada d'acció judicial, utilitzar els mateixos elements de violència camuflant-los com a magistratures que, en realitat, obeeixen les consignes del govern com podrien fer els militars o la Guardia Civil.

I això és el que s'ha de destapar com allò que és, com una superxeria. I fer-ho amb atenció, perquè pot resultar difícil explicar-ho a l'estranger on, en principi, la faula de "judicialitzar" falsament els problemes polítics pot trobar crèdit en funció del prestigi que entre gents civilitzades tenen paraules com "tribunal", "jutges", "magistrat" o "justícia".

Que quedi clar que no n'hi ha. Es tracta de referir a un òrgan polític una decisió política en el sentit favorable als interessos del govern de torn. Valor d'aquest procediment a ulls de la justícia, de l'Estat de dret? Zero.Valor per a justificar després un possible recurs a la violència si el sobiranisme persisteix? Tot.

 Aquí és on rau el perill, i això és el que s'ha de denunciar.

Ramón Cotarelo

Joan A. Forès
Reflexions