Benvolguts,
L’Enric Vila
analitza la informació econòmica exposada per El Periódico:
I amb el títol
Oblidar Primo de Rivera l’Enric Vila
ens demostra dues evidències:
1.
Que el borbofranquisme hagi Intentat
i aconseguit que en la Història d’Espanya
s’oblidi que la dictadura de Primo de Rivera havia existit mai o sigui que s’hagi oblidat que Primo de
Rivera i el Borbó Alfonso XIII varen protagonitzar una dictadura del 1923 al
1930
2.
Que el borbofranquisme hagi
Intentat i aconseguit que en la Història
d’Espanya s’oblidi que la dictadura de
Primo de Rivera fou un assaig general de la dictadura franquista i que molta part
dels atacs a Catalunya i el català del règim franquista, de censura
lingüística i periodística, de professors castellans a les escoles de Catalunya,
de les cremes de llibres en català, de l’enviament a l'exili d’escriptors i intel·lecuals, de fracturar el món obrer
justificant els sectors més violents i desesperats, d’enganyar la burgesia catalana prometent un Estatut d'autonomia que
li va permetre instaurar una dictadura, tenien un model en
la dictadura de Primo de Rivera
Vegem ara l’article de l’Enric Vila:
OPINIÓ
Oblidar Primo de Rivera
Enric Vila
Barcelona. Divendres, 19 d'agost de 2016
Barcelona. Divendres, 19 d'agost de 2016
El Periódico portava ahir
una gràfica de l’evolució del deute públic espanyol que
sintetitzava molt bé la utilització que el
règim del 78 ha fet de l’antifranquisme
per intentar enllestir, en nom de l’antifeixisme, els
crims del règim de Franco a
Catalunya. La gràfica
resseguia les dades des de 1909 i assenyalava el període
comprès pel règim franquista amb un titolet que anunciava, solemnement: "Dictadura".
L’època de Primo de Rivera restava com totes les altres, en una aparent normalitat.
Si algú vol entendre per què la Inés
Arrimadas pot utilitzar la bandera catalana per llençar el seu
verí contra Catalunya i per què una part dels comuns utilitzen la derrota de 1939 per contraposar-la a
la de 1714,
només ha de reflexionar sobre aquest oblit
subtil i segurament innocent.
La
cultura del franquisme ha fet tan mal i ha deixat una herència tan tòxica que
ha desdibuixat tota la història d’Espanya.
La
pretesa excepcionalitat del franquisme permet concentrar tres segles d’ocupació
en un període delimitat i projectar-hi els greuges acumulats de manera
controlada.
Tant li fa que Primo de Rivera arribés
al poder prometent de restablir l’esperit de Felip V a Catalunya. Tant li fa que posés les bases del
sistema de censura lingüística i periodística que després aplicaria el règim
franquista. Tant li fa que enviés professors
castellans a les escoles de Catalunya, que organitzés cremes de llibres en català, que enviés
a l'exili
escriptors com Josep Pla,
que acabés
de fracturar el món obrer justificant els sectors
més violents i desesperats. O que enganyés la burgesia catalana prometent un Estatut d'autonomia que li va permetre instaurar una dictadura.
Com que el PSOE va col·laborar en aquell règim inspirat en l'Itàlia feixista, hem de considerar
que no va ser una dictadura prou dura. Com que aquella dictadura no encaixa amb el discurs de la
lluita de classes que s’ha emprat per debilitar la vida nacional catalana, val més que no compti. Com que en els anys 20 els catalans encara
tenien força per defensar-se com Déu mana, val
més oblidar tot allò.
No
fos cas que rascant entenguéssim per què Picasso i Lorca simpatitzaven
amb la independència de Catalunya.
I
perquè la Segona Republica va començar amb la victòria
democràtica d’un partit liderat per un polític que s’havia alçat en armes
contra la monarquia espanyola [???].
Enric Vila
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada