Benvolguts,
Per què el
senyor Queralt s’empenya a confondre’ns usant una moneda del segle passat (?) per
aclarir-nos conceptes! Els que som seriosos, tal com ens van demanar les
autoritats monetàries, fa molts anys que hem oblidat la pesseta...
I anant al gra,
l’articulista ens explica que L'afer
Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una
mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem
vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats
com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat.
La
causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes
funcionarials extractives, al marge de tot control.
I segueix. Vegem l’article:
OPINIÓ
Astracanades
Joan J. Queralt
Barcelona. Dijous, 22 de setembre de 2016
Barcelona. Dijous, 22 de setembre de 2016
L'espera fins a la nit del proper diumenge 25 de
setembre està resultant entretinguda. En primer lloc, hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments, tots
dignes de figurar a la cabina dels germans Marx, i no sabem la influència que
podran tenir en els comicis autonòmics a Galícia i Euskadi. En segon lloc, passar revista a alguns d'aquests
esdeveniments ens resultarà entre patètic i ridícul, amb el toc d'astracanada
al qual sembla difícil que la política domèstica se sostregui. Vegem-ho:
1) L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la
fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada,
hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan
ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la
irresponsabilitat. El fenomen era la trampa Soria-De Guindos, però la causa profunda és la patrimonialització de l'Estat
a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot
control.
2) El gambet de dama, cap altra denominació
fóra possible tractant-se de Rita Barberá. Aixoplugada també pel Partit Popular en ple, ara en el seu
retir daurat al Grup Mixt del Senat,
passi el que passi, fins al 2019 cobrarà més d'1.200.000 pessetes. Oi que en
peles sona encara molt pitjor?
3) L'esperpèntica compareixença d'Homs davant
d'un Tribunal Suprem que, saltant-se
la Constitució, l'amenaça de detenir-lo si no
s'hi presenta i sense haver demanat el suplicatori (la comminació
inconstitucional, però comminació, no pot amagar una compareixença judicial no
voluntària) a l'Alta Cambra fa perdre punts de democràcia en la falsament
autodenominada nació més antiga d'Europa.
4) Amb la sempre permanent i inestimable
col·laboració del PNB resulta que ara
dictamina el lehendakari en funcions i candidat a repetir grisor, que la
independència és impossible. És impossible o
inconvenient per als seus interessos? Convindria aclarir-ho.
Ja no s'hi val a dir que no l'hem entès.
5) El partit dels sense-nom avança implacable. Totes les denominacions estan agafades. El Ministeri de l'Interior, anant més
enllà de les seves funcions registrals dels partits amb els únics efectes
de publicitat, es
negarà a inscriure fins i tot un partit que es digui "partit"? S'ha de reconèixer però que els abans convergents
ho posen fàcil al ministre que compra falsedats a 1.500.000 € (250.000.000
pessetes) la unitat. No hi hauria malversació per això? Calla, no, que en la
reforma penal del 2015 els populars van deixar sense contingut aquest delicte.
6) El nomenament (frustrat finalment) d'Olga
Tomàs com a directora de la Hisenda
Catalana ha descobert una persona, no solament
relacionada amb els negocis del pluriimputat Oriol Pujol, sinó imputada
ella mateixa en una de les peces del cas ITV. Ha quedat damunt
la taula el
nivell de l'escrutini que van desplegar els proposants en el procés de
selecció d'un càrrec tan rellevant com és la direcció de la Hisenda Catalana.
Algú
hauria de dimitir. Si es vol demostrar que gaudim
d'una administració responsable, esclar. Per ser la de sempre, la veritat,
no cal.
Joan J. Queralt
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada