Benvolguts,
La Gemma Aguilera fa una
entrevista a Pau Miserachs, que acaba de publicar un llibre de títol 'La democràcia captiva'.
En una de les respostes en Pau Miserachs explica el següent:
En una de les respostes en Pau Miserachs explica el següent:
El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i
de qualsevol constitució. L’any 1977,
l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de
Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966, és a dir, d'abans d’aprovar la
Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a
aquest tractat. Per tant, encara que la Constitució no parli d’un referèndum, l’Estat espanyol està obligat a
assumir un referèndum d’acord amb el dret de les Nacions Unides.
Aquest és un tema que en els debats del Grup d'Opinió GOAL hem discutit sovint, perquè el nostre guru Manel Martínez sempre ha tret el tema i sempre l'ha defensat...
Alguna altra opinió:
Miserachs: Ara
tenim una democràcia representativa a Espanya i a Catalunya, i a més a més,
l’Estat espanyol impedeix la participació política, sense que ningú no
discuteixi si és legal o no que ho impedeixi...
Miserachs: "Hi
ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont"...
Vegem l’entrevista, fixem-nos molt en les opinions que es relacionen amb Catalunya i intentem esbrinar qui té
raó:
L'advocat i president del Grup d'Estudis Polítics publica 'La democràcia captiva', on avisa que "la dreta catalana a hores d'ara no és
capaç d'implantar una democràcia participativa".
per Gemma Aguilera 26/09/2016
L'advocat Pau Miserachs és autor de
'La democràcia captiva', de Llibres de l'índex | G.A
Pau Miserachs Sala (Barcelona, 1946) és
advocat i president del Grup d'Estudis Polítics, un projecte de formació i difusió
sobre el significat d'una societat democràtica, que reclama la creació d'un "partit
social demòcrata català". Ha publicat 'La democràcia captiva' (Llibres de l'Índex), un recull d'articles "en contra de la indiferència i la
manipulació de les idees de les persones".
La
democràcia catalana és tan captiva com la democràcia espanyola?
El problema més seriós és el de la democràcia
a Espanya, perquè és captiva de la mentida, de l’engany, dels interessos
conservadors i de la involució, a més de voler imposar la dominació tradicional
d’un esperit imperial. En aquest sentit, Catalunya té un problema greu, perquè
porta un camí i una història de dret públic que xoca frontalment amb el camí de
l’Estat espanyol.
A Catalunya la democràcia tampoc no
deu ser pura, amb la Transició espanyola, les forces polítiques catalanes es
van avenir al joc constitucional.
Efectivament, no és una democràcia pura. Amb
l’Estatut del 79 s’adopta un criteri d’acceptar el ‘cafè para todos’, i a més a
més, s’estableix que el president de la Generalitat ha de ser exclusivament
diputat, la qual cosa impedeix que sigui un tercer, el president Tarradellas,
que entroncava amb la Generalitat republicana, que era la continuació de la
Generalitat de sempre.
Que el president fos un diputat
electe no és més democràtic?
Però es creava el problema de fer-nos creure
que Catalunya neix amb la Constitució espanyola, i això és mentida. Estem
vivint en una situació totalment fictícia, i moltes coses han de canviar. Si
arribem a un nou sistema, si hi arribem i no amb la rapidesa que la gent es
pensa, això es podrà resoldre amb una democràcia participativa.
Quins canvis implica una democràcia
participativa?
Ara tenim una democràcia representativa a
Espanya i a Catalunya, i a més a més, l’Estat espanyol impedeix la participació
política, sense que ningú no discuteixi si és legal o no que ho impedeixi. La
mentalitat d’Espanya és la que ha expressat el president de Galícia, Alberto
Núñez Feijóo, que “l’Estat no negociarà amb la pistola del separatisme sobre la
taula”. Aquesta és la democràcia de la involució, dels hereus del franquisme, i
qui posa pistoles damunt de la taula són els altres, amb violència verbal i
judicial.
Pau
Miserachs remarca que el referèndum està avalat per les Nacions
Unides | G.A.
El RUI és un exemple de democràcia
participativa?
El referèndum és un dret que està per sobre
de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va
ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de
l’any 1966, és a dir, abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment
l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat. Per tant,
encara que la Constitució no parli d’un referèndum, l’Estat espanyol està
obligat a assumir un referèndum d’acord amb el dret de les Nacions Unides.
Si això està tan clar, Catalunya ha de tirar
pel dret amb un RUI i després esperar l’empara internacional?
Això mateix ho explicava en Jordi Solé i Tura l’any 1985 en
un llibre que va publicar sobre nacionalitats i nacionalismes,
i
deia ben clar que és un dret reconegut, precisament perquè el poble afectat,
que reclama la seva identitat fundacional, es pot manifestar sense necessitat
de demanar permís.
Si l’executiu català i el Parlament
decideixen tirar endavant un RUI, tenen les espatlles cobertes?
A
nivell espanyol, ens aplicarien la Constitució, que ignora el dret
internacional, i aleshores hauríem de recórrer als tribunals internacionals
perquè ens donessin la raó.
Creu que aquest serà el desenllaç?
Penso que sí, perquè l’Estat només entén la
submissió. El
gran error de l’Estat és creure que Catalunya abdicarà dels seus drets naturals
com a poble, i a més, intentar limitar el seu desenvolupament.
La irrupció de Podemos és una primera
escletxa al règim del 78?
Està per veure. Si no adopten posicions
clares, no són fiables. La fiabilitat de Podemos serà real en el moment en què
converteixi en línia vermella el referèndum, i encara més, el respecte als
drets reconeguts per les Nacions Unides. I de moment, em temo que Podemos no
està en aquesta línia.
Ciudadanos es presenta com un partit que
ofereix regeneració democràtica...
Són fills naturals del PP, són el mateix,
però en versió jove. I us diré que pitjor, són menys dialogants, disfressats de
liberals però molt jacobins.
Més enllà de Catalunya, no veu un camí per a
una Espanya més democràtica?
A Catalunya va aparèixer un liberalisme
d’esquerres, ERC, per combatre el liberalisme de dretes que ara representa C’s.
ERC, unida amb la gent de l’Opinió, que eren els socialistes, això era
imbatible! I segueixo dient el mateix, avui dia, agrupar la gent progressista
que té un tarannà obert, com els socialistes demòcrates catalanistes, seria una
fórmula imbatible.
És poc realista, aquest front d’esquerres,
tenint en compte la posició del PSC envers el procés...
Perquè els partits sorgits de la Constitució
han destrossat tota possibilitat de recuperació de la política democràtica. No
hem fet país en el sentit d’involucrar-lo en el procés de recuperació de la
democràcia, per l’ambició de poder i per voler convertir la Constitució en un
instrument de consolidació de la monarquia.
Si Catalunya esdevé un Estat, què hauria de
canviar del seu sistema democràtic per no tornar a caure en una democràcia
captiva, com descriu vostè al llibre?
Hi ha d’haver un Parlament representatiu i un
Govern que executi les lleis, amb una justícia independent que no intervingui
en el fet polític. A partir d’aquí, s’hauria de crear un nivell participatiu
del ciutadà tant amb l’acció de govern com de l’acció parlamentària, i de fet,
el tractat de funcionament de la Unió Europea ja estableix mecanismes de
participació ciutadana, no m’invento res!
Per què no s’han posat en marxa, aquests
mecanismes?
Hi haurà interessos que ho han parat. La
participació s’anivella en funció de si els que governen són interessos
progressistes o interessos conservadors. Si Parlament i Govern estiguessin
vinculats a les decisions dels moviments socials, entraríem en un altre règim
més participatiu i democràtic.
O sigui, que al seu entendre, l’esquerra
garanteix mecanismes participatius i democràtics més que no pas la dreta?
La dreta segur que no estableix mecanismes de
participació, perquè ja ho ha demostrat.
Parla de Catalunya o d’Espanya?
De totes dues. La dreta catalana no deixa de
ser les cúpules i els estats majors que governen els partits, i no ens aniríem
gaire lluny del que passa amb el PP. El conservadorisme té aquest problema, que
no deixa fer res a la seva militància i a la població, perquè hi ha massa
interessos i massa lobbys condicionant moltes decisions.
Creu que a Catalunya està governant la dreta?
Hi
ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont. Aquest no
seria el millor govern per aplicar una democràcia participativa, si la dreta
catalana no canvia i es converteix en una dreta moderna.
Si la dreta
catalana no fa aquest canvi, corre el risc de quedar-se encallada en una
estructura política del segle XIX. Però el cert és que a hores d'ara,
la dreta catalana no és capaç d'implantar una democràcia participativa.
El procés és un assaig de la democràcia
participativa? L’ANC, Òmnium i moltes altres entitats han liderat el procés, i
han estat els polítics els qui han anat a remolc.
Les
entitats de la societat civil han anat orientant el procés, però els partits
segueixen sense integrar-se dins de la societat, van totalment a remolc. Quants militants té avui un partit com ERC i
quants en tenia en temps de la República? Abans, uns 100.000 i
amb una població molt més reduïda, ara tot just arriba als 8.000. Ja està tot dit.
La
societat viu desinteressada per la política i els partits viuen d’esquenes a la
societat.
Gemma Aguilera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada